Es publica el llibre maleït de Josep Pla, l’original català de ‘Història de la Segona República espanyola’

El 1938, i des de Roma, Josep Pla va escriure el llibre que fins ara ha estat considerat el seu llibre maleït, la Història de la Segona República espanyola. Havia estat un encàrrec directe de Cambó amb un objectiu molt clar: desacreditar a tota ultrança els republicans i justificar, d’aquesta manera, el cop d’estat franquista de 1936 i la guerra de 1936-1939. També havia de servir per a justificar que un bon nombre de catalans conservadors hagués donat suport al gener revoltat i s’hagués integrat en els seus exèrcits.

Josep Pla no es va fer de pregar gaire –ja feia més de deu anys que era una ploma mercenària i s’havia posat al servei de Cambó, per mitjà de Joan Estelrich– i va escriure el text en català. Però les circumstàncies canviaren notablement i el 1940 aquest llibre, editat originàriament en quatre volums, es va publicar en castellà. Encara ara, ningú no sap qui el va traduir. Josep Pla no va voler editar-lo mai a la seva Obra completa, semblava com si se’n volgués allunyar per sempre, i va passar a ser un llibre introbable.

Però la troballa al mas Pla de l’original català de l’obra ha canviat força les coses. Després d’un temps preparant l’original per a la seva publicació, Destino acaba de treure a la llum aquest manuscrit en català i inacabat, amb què continua la tasca de publicació dels materials inèdits de l’escriptor que inventaria i cataloga la càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona juntament amb la Fundació Pla i amb els hereus de l’autor d’El quadern gris.

De fet, l’editor Jordi Cornudella explica: “El lligam de Pla amb Destino és molt vell, ve des de l’any 1966, quan es va donar forma al projecte de l’Obra completa. Nosaltres tenim una obligació molt satisfactòria, que és mantenir viva al mercat aquesta Obra completa i, al marge, anar publicant els escrits inèdits i dispersos que s’han incorporat en volums nous i els epistolaris.”

Cornudella reconeix que els originals de Pla tenen vides editorials diferents segons si el text és un llibre original, com La vida lenta o Fer-se totes les il·lusions possibles, o si són dietaris. “Per molt que Pla s’escrigui amb gent importantíssima, els dietaris ens omplen de satisfacció com a editorial, però la seva sortida comercial és molt menor que la dels altres texts inèdits.”

L’edició del manuscrit original de la Història de la Segona República espanyola compta amb aportacions introductòries dels professors Xavier Pla i Maria Josepa Gallofré i alguns apèndixs tan importants com cartes inèdites de Joan Estelrich a Cambó, per exemple. Cornudella assegura que “és una feina de responsabilitat editorial donar a conèixer tots els aspectes que mostren que Pla no és unidimensional”.

El Pla més fosc

I és clar que no. Si la recuperació dels dietaris inèdits i dels epistolaris dels anys cinquanta i seixanta havien servit per a emblanquinar una mica el posicionament polític de l’escriptor amb uns texts que el mostraven més proper al catalanisme i a l’antifranquisme del que mai ens hauríem pogut imaginar, amb aquest llibre no. Amb aquest llibre, Pla torna a enfosquir-se i a mostrar-se com algú que en la pitjor època de la seva vida es va equivocar i es va deixar entabanar pel mecenatge de Cambó. Pla escriu una obra demolidora contra la segona república espanyola i compleix al cent per cent l’encàrrec de Cambó, un Cambó que va demostrar una estupidesa supina en confiar que Franco i els seus sequaços deixarien espai per a una cultura catalana de dretes i conservadora.

El director de la càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, Xavier Pla (qui, per cert, prepara una biografia sobre Josep Pla que s’ha d’afegir a altres feines, com l’epistolari amb Estelrich i amb Francesc de Borja Moll) va explicar que Pla, el 1965, quan preparava el projecte per a la nova Obra completa, “va manifestar dos dubtes molt concrets: què s’havia de fer amb el seu Cambó i què s’havia de fer amb aquesta Història de la Segona República espanyola“. “Al final va resoldre publicar el llibre sobre Cambó totalment refet i adaptat als anys seixanta i, en canvi, la Història no es va publicar a l’Obra completa. El que vàrem trobar al mas Pla de Llofriu és un projecte de llibre substancialment diferent del publicat en castellà, amb 114 quartilles manuscrites, endreçades amb capítols i subcapítols i llest per a ser publicat”, explica Xavier Pla, que no dubta a qualificar el text de “requisitòria molt agra i violenta contra els polítics republicans des de les posicions polítiques del catalanisme conservador”.

El llibre de Pla va viatjar per mig Europa: Itàlia, Croàcia, Suïssa, França, Biarritz i finalment l’Empordà, i s’acompanya de cartes que ajuden a contextualitzar-lo i de l’informe de censura d’Ignasi Agustí, per exemple. En el procés de la seva conversió al castellà i segons que explica la professora Maria Josepa Gallofré, autora de l’estudi introductori: “El text es neteja de qualsevol element que pugui implicar concòrdia, una reivindicació que sí que apareix a l’original i que entronca amb la proposta de Cambó d’una entesa entre Catalunya i Espanya. Per descomptat, desapareix qualsevol al·lusió a Catalunya com a entitat política, només és una regió més de l’estat.” Gallofré està convençuda que “el llibre hauria tingut un notable èxit de públic interior” i assegura: “És indiscutible que Pla, en aquest moment, està enormement preocupat pel seu país. Ara bé, hem de tenir en compte que no només eren catalans els que van perdre la guerra, catalans n’hi havia de molta mena. Pla era algú preocupat pel seu país i per això atacava un règim que jutjava amb tanta duresa des de la perspectiva d’un català conservador de dretes que col·laborava amb els sublevats. Pla va estar preocupat pel seu país sempre, podem compartir la seva postura ideològica o no, però la seva preocupació és inqüestionable”.

Per a Gallofré, aquesta obra marca “un punt final en l’obra planiana, la de la col·laboració amb el catalanisme conservador que havia iniciat el 1928, quan comença a relacionar-se amb la Lliga i amb Cambó”. “D’aquesta manera, tanca una etapa amb l’encàrrec de Cambó de redactar un llibre sobre la segona república per integrar-lo en els seus plans de propaganda, però és clar, això no és una història, no és el llibre d’un historiador, sinó el d’un escriptor i periodista, ple de judicis de valor constants, burles, sarcasme, ironia, tots fets amb un ús molt important de molts recursos retòrics… No és un pamflet a l’ús per a sortir del pas de l’encàrrec, perquè Pla no va rebre consignes prèvies, tothom sabia que no les hauria seguides. És un producte massa lligat a l’autor, Pla no és només una ploma mercenària, sinó que la seva implicació en la redacció és molt alta i la presència del jo i de la primera persona explícita és constant. Hi ha moltes sortides de to que de vegades semblen l’escriptura de qui fa un dietari i s’esbrava. I a més de tot això, se situa al centre de la vida política i de la crònica parlamentària, copsa l’ambient del congrés dels diputats i defineix els personatges a partir dels discursos i els ataca, especialment Niceto Alcalá Zamora i a Azaña.”

Així doncs, el llibre maleït de Pla torna a la vida gràcies a la troballa de la seva versió primigènia en català i amb un prec del director de la càtedra que homenatja l’escriptor empordanès: “Hem de contextualitzar bé què significa aquest llibre, escrit a Roma el 1938. I el primer que hem de tenir en compte és que entre tots hem idealitzat els anys trenta, Catalunya, Espanya i Europa, quan eren anys tràgics de polarització extrema, d’autoritarisme feixista i comunista, que afecten tots els intel·lectuals i escriptors. Hem de fer un esforç per a entendre la mirada de Pla, i fer-ho entenent la polarització que comporta la guerra civil espanyola i escriure a punt de començar la Segona Guerra Mundial. Tot això té un aire d’època tràgic que s’escampa per tota la intel·lectualitat europea. Josep Pla canvia en el seu pensament, perquè passen els anys i perquè canvia tot el context històric, i això, per descomptat, no pot amagar totes les activitats que va fer en contra de la República.”