Ernest Maragall i nou membres més de Moviment d’Esquerres deixen la direcció del partit

Deu membres de la direcció i el consell de Moviment d’Esquerres (MES), entre els quals el seu fundador, l’eurodiputat Ernest Maragall, ha anunciat que deixen els òrgans de direcció del partit perquè no s’identifiquen amb la seva ‘orientació política’, i consideren que ha pres un ‘rumb erroni i contradictori’.

En una carta que han fet arribar als mitjans, lamenten el ‘bagatge modest i amb clara tendència a minvar’ de la formació política que va néixer d’una escissió del PSC, constaten la ‘pèrdua de persones’ de l’organització. Argumenten que MES no ha sabut desmarcar-se de la ‘temptació orgànica’ i ‘el manteniment de la convicció ideològica socialista’ i no ha aconseguit ‘l’eixamplament de l’espai social i ideològic’. Signen la carta Ernest Maragall, Pere Almeda, Jordi Angusto, Francesc Colomé, Zacarías Henar, Fina Masip, Pep Mòdol, Inma Ranera, Gemma Sendra i Max Vives.

MES no s’ha convertit en la ‘gran esquerra catalana’ que els seus fundadors creien ‘tan possible com necessària’ en no aconseguir ‘sumar tradicions i cultures polítiques’. Així ho consideren deu dels seus membres de la direcció, que han fet arribar al Consell del partit els motius de la seva renúncia.

Afirmen que no comparteixen ‘ni en la seva definició ni en la seva execució’ l’orientació del partit; que s’ha distanciat de la concepció inicial de NECAT per convertir-se en ‘una nova sigla’ del mapa polític català. Una sigla menor –recorden- que té només cert pes a les comarques gironines, una diputada al Parlament i un eurodiputat –Maragall-. Lamenten la ‘silenciosa però no menys significativa pèrdua de persones valuoses’ de l’organització i la ‘clamorosa absència’ com a força política tant al Parlament com al Congrés i a la ciutat de Barcelona.

Argumenten que MES havia de superar la forma ‘partit’ per ‘sumar per construir quelcom de nou’, i erigir-se en un ‘moviment’ capaç d’aglutinar diferents corrents: el republicanisme progressista, l’ecologisme i el socialisme, però també ha de comptar amb ‘els nous radicalismes alternatius’ catalans, espanyols o europeus de ‘l’acció política transformadora’.

Pel que fa a la seva posició davant el procés independentista, els ja ex dirigents de MES refermen el seu compromís amb la independència de Catalunya en una ‘Europa federal avui presonera dels vells Estats’ però ‘mantenint sempre la ma estesa a un eventual acord amb l’Estat’ però sense esperar que es verifiqui el canvi de posició de Madrid i amb l’horitzó d’una ‘nova transició democràtica i plurinacional’.

Els signants afegeixen que a partir d’ara treballaran per defensar aquestes idees des del mateix partit o des de fora i que no trenquen ‘amb res ni ningú’.