L’abstenció d’ERC permet que el congrés espanyol aprovi el sostre de despesa

  • És una votació clau per a començar a tramitar el pressupost espanyol · JxCat i la CUP hi han votat en contra i Compromís a favor

VilaWeb
La ministra d'Hisenda espanyola, María Jesús Montero. Fotografia: EFE/Chema Moya
Redacció / ACN
27.02.2020 - 10:40
Actualització: 27.02.2020 - 22:55

Els diputats al congrés espanyol d’ERC han permès que el govern de Pedro Sánchez aprovi l’objectiu del sostre de despesa. L’abstenció d’ERC ha estat clau per a aprovar el sostre de dèficit, el primer pas per a tramitar el pressupost espanyol perquè s’han calculat segons aquest sostre de dèficit. ‘El portaveu del partit d’Hisenda, Joan Maragall, que ho ha vinculat a la celebració de la primera reunió de la taula de negociació. ‘Avui tenim un govern a Espanya que prioritza el diàleg a les porres’, ha dit Maragall, que ha vinculat l’abstenció a donar ‘una oportunitat a la taula de negociació’.

Ferran Bel, diputat de JxCat, ha criticat que el govern espanyol hagi portat el sostre de dèficit al congrés sense haver-lo negociat prèviament amb el seu grup i ha anunciat que hi votarien en contra, però ha demanat de desvincular el vot del desenvolupament de la taula de negociació. Bel ha justificat el vot dient que ‘a les comunitats autònomes els correspon molt més, com a mínim un 0,3%’, una dècima per sobre del dèficit que proposa el govern espanyol. Tot i la negativa de JxCat, Bel ha avançat que la seva posició en la votació d’avui ‘no pressuposa el vot sobre el pressupost general de l’estat’.

La CUP també votarà que ‘no’. La diputada Mireia Vehí ha explicat que fan una ‘esmena a la totalitat a la política del deute’ i ha demanat una auditoria del deute. Per la seva part, el diputat de Compromís, Joan Baldoví, ha dit que votarà a favor del sostre de dèficit. ‘Volem arribar a acords per a millorar la nostra situació i per a no tenir el pressupost del senyor Montoro’, ha dit. Amb tot, ha criticat el repartiment del dèficit entre l’estat i les autonomies, que tal com ha recordat gestionen més del 30% de la despesa social, però el dèficit permès és de l’11%. També ha recordat l’asimetria entre diferents comunitats autònomes i ha demanat solucionar-ho amb dèficits asimètrics: ‘A l’hora de gestionar el dèficit no és igual una comunitat autònoma ben finançada que una de mal finançada, com la nostra, que a sobre hem de sentir parlar a aquesta cambra de “complidors” i “incomplidors”.’

El govern espanyol flexibilitza el dèficit fins a l’1,8% el 2020 i rebaixa a l’1,6% el creixement

El consell de ministres espanyol va aprovar un objectiu de dèficit que el flexibilitza fins a l’1,8% per aquest any, i no preveu equilibri pressupostari fins més enllà del 2023, quan el dèficit serà del 0,9%. L’executiu de Sánchez preveu un deute per sobre del 90% fins a gairebé finals de legislatura i ha incrementat el límit de despesa en un 3,8%, fins als 127.609 milions d’euros. Segons les previsions de l’executiu espanyol, l’economia creixerà un 1,6% aquest any, dues dècimes menys del previst.

L’objectiu de dèficit del conjunt de l’estat espanyol és de l’1,8% aquest any, de l’1,5% el vinent, de l’1,2% el 2022 i del 0,9% el 2023. Molt lluny de l’anterior senda de dèficit, aprovada per l’executiu de Mariano Rajoy, i que ja preveia l’equilibri pressupostari per a l’any vinent. De forma desglossada, l’administració de l’estat podrà registrar un dèficit de fins al 0,5% aquest any, que baixarà al 0,4% el 2021, al 0,3% el 2022 i al 0,1% el 2023.A més, la Moncloa ha ratificat els objectius per les comunitats autònomes aprovats el passat divendres: del 0,2% per aquest any i el 0,1% el vinent, amb l’equilibri previst per al 2022. A més, es manté el límit de dèficit en el 0% del PIB per les administracions locals durant els quatre anys vinents. Pel que fa a la Seguretat Social, es permet un dèficit de l’1,1% pel 2020; de l’1% pel 2021; del 0,9% del 2022; i del 0,8% del 2023.

El govern espanyol també ha flexibilitzat l’objectiu de deute públic pel 2020 en el 94,6% del PIB. Per aquest any, l’administració espanyola podrà endeutar-se fins a un 69,2% del PIB, mentre que les comunitats autònomes ho podran fer fins a un 23,4% del PIB i les corporacions locals, fins a un 2% del PIB.

Durant el 2021, l’executiu espanyol exigeix una reducció del deute de les administracions públiques fins al 93,4%. Una xifra que baixarà encara més durant el 2022, amb un 91,7%, i durant el 2023, quan el percentatge se situarà en el 89,8%. A més, Moncloa ha incrementat el sostre de despesa un 3,8% fins als 127.609 milions d’euros pel 2020. Pel que fa a l’atur, el govern espanyol preveu que aquest any se situï en un 13,6%, i que baixi lleugerament fins al 13% el 2021, el 12,6% el 2022 i el 12,3% el 2023.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any