27.10.2015 - 05:00
La religió sol ser un intent racional d’explicar les coses incomprensibles. Racional, a partir de la informació disponible, naturalment. Com que la majoria de religions són molt antigues, el seu esforç racionalista resulta força irracional avui dia, és clar. Però en el seu moment eren una manera de fer llum i posar ordre en el caos de la ignorància generalitzada. Els mites d’origen comparteixen amb les religions aquest mateix intent racionalista. Lamentablement, la majoria d’agnòstics no reconeixen aquest esforç i, a l’altra banda, la majoria de practicants no s’adonen de l’obsolescència de les seves creences. Un bon parell de malentesos.
Tot pensament s’estructura a partir de la informació de què es disposa i del model epistemològic a què es remet. Si et mires el cel des del geocentrisme interpretes malament el sistema solar que veus, de manera que les conclusions a què vas arribant són cada cop més contradictòries. Però només una agosarada minoria fou capaç d’imaginar l’heliocentrisme, perquè la gran majoria insistia en el seu paradigma, encara que ja no passés de prejudici. Abans d’Arquimedes, tothom pensava que la flotabilitat era una qualitat de la fusta, no una acció de l’aigua desplaçada.
El filòsof de la ciència francès Gaston Bachelard (1884-1962) anomenava «obstacle epistemològic» aquesta mena de dificultats. Bachelard proposà de combatre la paràlisi intel·lectual generada per l’obstacle epistemològic amb la «ruptura epistemològica» (qualsevol coneixement és una mera aproximació, superable per nous coneixements). Tot plegat prefigurà les idees que feren més tard famós Thomas Kuhn (1922-1996), particularment la de paradigma. A l’obra La formation de l’esprit scientifique (1938) diu Bachelard: «Les coses que creiem saber clarament ofusquen les que hauríem de saber […]. L’opinió pensa malament, perquè no pensa: tradueix les necessitats en coneixements.» Per això la ciència no és sinó un permanent estat de vigília epistemològic, un dubte constant davant de qualsevol pretesa certesa.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Ramon Folch. Doctor en Biologia, socioecòleg i president d’ERF, Barcelona.
