El Tribunal Superior de Justícia valencià va anul·lar ahir el decret de plurilingüisme. Estem tan acostumats a l’intervencionisme polític de la justícia que una notícia com aquesta ja ni tan sols ens revolta. Però té totes les característiques per a fer-ho.

El TSJ, en el comunicat d’ahir en què explicava la decisió, deia coses molt gruixudes, dignes de ser destacades i criticades. Sorprèn que, anul·lant un decret que reorganitza les escoles del país, afirme sense més ni més que aquesta decisió seua no afecta el funcionament del servei públic. Milers i milers de xiquets valencians no sabran de què es matriculen i els centres no podran organitzar el curs en condicions. Com poden dir que una decisió com aquesta no afecta el servei públic?

I no és pas l’única aberració. El tribunal diu, en aquest mateix comunicat, que la suspensió no prefigura la seua posició final sobre el decret i que no té res a veure amb el fons de la qüestió. Una altra decisió incomprensible. El decret és avalat per l’advocacia de la Generalitat i pel Consell Consultiu. Són dos filtres que en garanteixen el contingut. El TSJ diu que no discuteix d’entrada el fons del decret. I aleshores la pregunta lògica, com formulava amb encert ahir Acció Cultural del País Valencià, és quin sentit té perjudicar així, de manera tan arbitrària, les famílies valencianes. No seria més normal i racional d’analitzar el fons de l’assumpte i, només en cas que aleshores es consideràs que hi ha un problema, suspendre el decret?

Suspendre preventivament un decret com aquest no és impartir justícia. És envair el terreny de la política, qüestionar el resultat de les eleccions i les raons per les quals els ciutadans han decidit que el govern ha de ser aquest i no un altre.

Però això, en aquest estat, ja no ens estranya. Ahir va ser molt significatiu d’observar com a les Corts Valencianes el PP atacava la normalització lingüística amb una ferocitat inusitada i de seguida sonaven els mòbils amb les alertes que explicaven la suspensió cautelar del decret. Sabeu a instàncies de qui? De l’única institució important que resta al PP en tot el País Valencià: la Diputació d’Alacant. Tot ben coordinat. Tot ben coordinat.


[Bon Dia]

Taiwan serà el primer país asiàtic que legalitza el matrimoni homosexual, ara que el Tribunal Constitucional del país ja ha aclarit la pertinència de la decisió. Taiwan, com més va més, apareix com un focus d’estabilitat i democràcia a l’Àsia, i té la probablement la societat més progressista de la zona. I, tanmateix, és curiós que precisament siga un dels estats menys reconeguts del món. Només hi tenen relacions diplomàtiques vint estats membres de les Nacions Unides i la Santa Seu. És un símptoma més de la malaltia de la societat internacional en aquesta obsessió pel manteniment de l’status quo. Sempre m’ha cridat l’atenció que dos dels països que més democràcia, estabilitat i progrés aporten a les àrees d’influència respectives (Taiwan i Somalilàndia) no siguen reconeguts diplomàticament gairebé per ningú o directament per ningú, ni tan sols quan tothom coincideix a lloar-ne i destacar-ne el comportament exemplar. Així va el món…

–Pedro Sánchez ha nomenat José Luis Ábalos portaveu del PSOE al parlament espanyol. Ábalos, de Torrent, és la bèstia negra de Ximo Puig, i per això el president va cometre –tal com es veia venir– un error notable: decantar-se obertament per Susana Díaz en comptes de Pedro Sánchez, que a Espanya encarna millor allò que Ximo Puig vol encarnar al País Valencià. Amb això i amb el canvi a Podem, que es declara més incisiu que no ha estat fins ara, al president se li gira feina. De moment ahir va parlar amb Sánchez per telèfon…

És ben poc significatiu, però no deixa de ser curiós que aquesta publicació en llengua xinesa tinga tan clar que el referèndum serà el dia primer d’octubre…

(Al titular: 10月1日, 10 Yuè 1 rì, o siga mes 10 i dia 1.)

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]