Pep Bou: ‘No puc callar per a tenir més actuacions’

Pep Bou, actor de teatre i mim, ha portat els seus espectacles amb bombolles de sabó arreu del món. En paraules del poeta Joan Brossa, Bou ‘és un mim excel·lent que té els braços prou llargs per a assolir el blau de la llunyania’ i ‘ha triomfat amb les bombolles, flors de l’aire, onades impossibles per a l’aigua mateixa’. Els mesos vinents, la seva companyia actuarà a França, Occitània, Hong Kong i Sud-àfrica. També a Port Aventura i a Sant Vicenç dels Horts, Granollers i Terrassa.

Dijous va actuar a la Corunya, a Galícia, i com fa sovint, va dedicar l’espectacle als presos polítics: ‘Als meus amics que són a la presó pels seus pensaments polítics.’ L’endemà, es va trobar un article en què, segons diu, es magnificava la reacció contrària que havien expressat alguns dels assistents. Pep Bou explica per telèfon a VilaWeb com va anar.

—Vau dedicar la funció de la Corunya als presos polítics. Ho heu fet en altres actuacions?
—Ho faig sempre que puc, però hi ha vegades que, per algun motiu, no ho faig. Sempre m’etiqueten com a ‘espectacle per a nens’, i quan n’hi ha molts, no ho faig. Però normalment, sí que els el dedico. Un article ha dit que hi va haver una escridassada en contra, però no és veritat. Es va sentir algun xiulet, però també hi va haver aplaudiments. Algú ha volgut manipular-ho i, segons que em diuen, fer mal a Marea Atlántica, que és qui porta Cultura. Jo vaig parlar del meu amic Jordi Cuixart, que per raons d’idees és en presó preventiva injustament, i de tots els altres presos polítics. Creiem que ho hem de denunciar.

—Quina reacció us heu trobat en altres llocs del món on heu dedicat l’actuació als presos polítics?
—A França hi ha pocs aplaudiments, però és que allà són molt centralistes. A vegades, després hi ha gent que em diu que ha trobat molt bé que ho hagi dit i que així estan informats. A Itàlia i Portugal, la reacció ha estat força positiva i hi ha molta gent que fora de l’espectacle em diu que està enfadada per la poca informació que els arriba. A València, en canvi, em vaig trobar una mica més de merder.

—Què va passar?
—Fa temps vaig actuar en un teatre, no recordo quin, i al final em va semblar que havia dir que les coses que passaven a Catalunya no s’explicaven bé, que es mentia molt i que la situació dels presos era molt injusta. Hi va haver crits i algú va fer saltar l’alarma d’incendi i va començar a caure aigua a l’escenari. A València sí que hi va haver una protesta forta, però el que ha passat a la Corunya s’ha exagerat. Algunes mares es van queixar una mica perquè hi havia nens, però si els volen privar d’això, val més que apaguin la tele… Al final, els ho expliques, i fas una mica de feina de formigueta.

—I l’organització com va reaccionar?
—La directora em va dir que hauria preferit que l’hagués avisada. Però si li ho hagués dit, potser m’hauria demanat que no ho fes. Encara que potser jo ho hauria fet igualment. Penso que ho he de dir, sobretot si després tinc temps de baixar a platea amb el públic. Ho aprofito per demanar que s’informin i busquin informació catalana.

—Molts artistes defugen qualsevol polèmica, però en el vostre cas, heu optat per denunciar l’existència de presos polítics encara que us pugui comportar problemes.
—La nostra mànager a Galícia ens ha dit que està molt bé que ho hagi fet, però que no podré tornar a actuar-hi, com a mínim, fins d’ací a dos anys. La Xunta et penjarà l’etiqueta de problemàtic i hauràs d’esperar un temps que es calmi la cosa. Segons ella, els programadors i els directors de teatre són uns acomodats i no volen problemes. Difícilment tornaran a programar algú amb un precedent així en una temporada. De feina no ens en sobra, però no puc callar per a tenir més actuacions. No ho sé fer, això, si tinc clar que vull dir una cosa, la dic. No els parlo de política, els parlo de gent que és a la presó per les seves idees, no pas per ser corrupta. Me la jugo una mica, però me la jugo conscientment.

—Heu tingut contacte amb els presos des que els van tancar?
—He actuat als Lledoners, al Mas d’Enric i al Puig de les Basses. Amb en Jordi Cuixart ens coneixem de fa temps i tenim una amistat. Em dol molt això que passa. En Cuixart em va demanar que actués a la presó, sobretot pels presos comuns. Va ser molt bonic, al final de l’espectacle vam fer un col·loqui. La seva generositat és extraordinària. Al Puig de les Basses, la Dolors Bassa va voler ser molt discreta perquè els altres presos no notessin un tracte especial. I la Carme Forcadell també va ser molt maca, però no vam parlar gaire perquè havia de marxar a preparar el judici. Amb això, t’adones que a les presons no hi ha rics, sinó que és gent que ha viscut una vida precària i ha crescut a la ratlla de la delinqüència. Gent amb poques possibilitats de reintegració. La presó no ajuda a reintegrar les persones.