Andreu Manresa: ‘És el moment de tornar a construir l’espai català de comunicació’

Encara no fa tres setmanes que fou nomenat nou director general de la radiotelevisió pública de les Illes Balears (IB3) i ja l’aturen pel carrer per felicitar-lo. ‘Em demanen la freqüència d’IB3 perquè ara volen tornar-la a veure’, explica Andreu Manresa (@AndreuManresa), que es declara aclaparat per les mostres de suport i d’afecte rebudes aquests dies. No és casual: les primeres decisions que ha pres -‘només són petits gestos’, diu ell, remarcant que els grans canvis encara han d’arribar- assenyalen un nou camí i, sobretot, un nou tarannà: ja s’han tornat a veure films en català (‘Pa Negre’, l’endemà d’haver estat elegit Manresa), s’han recuperat les retransmissions en directe de les sessions de control al govern i de la gala dels Premis 31 de Desembre i ja es poden tornar a veure els canals de la CCMA a les Illes. Manresa explica que l’emociona especialment el desafiament de tornar a construir l’espai català de comunicació . ‘Ara és el moment de fer-ho i esperam que el País Valencià s’hi afegeixi aviat; des de les Illes volem ser-ne promotors i partícips’. Si tot va bé, diu, aviat ja es podrà veure IB3 al Principat.

Manresa (Felanitx, 1955) és un reconegut periodista de llarga trajectòria: ha treballat els darrers vint-i-cinc al diari El País, des de Mallorca, i prèviament havia estat director de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya i Balears. Fou qui va destapar el cas Palma Arena, de corrupció, que acabà tenint repercussions més enllà de les Illes, amb la implicació, entre més, de l’actual cunyat del rei, Iñaki Urdangarin, i de la infanta. Casualitat o no, Manresa agafa les regnes d’IB3 poc abans que arrenqui el judici contra la germana del rei, aquest 11 de gener. I potser per això, el nou programa estrella de la televisió arrencarà el dia 10 amb un especial sobre el cas i en farà un seguiment diari. ‘IB3, aquesta vegada sí, ha de ser el mitjà de referència a l’hora d’informar sobre el judici contra Urdangarin i la infanta’. I rebla: ‘Hem de tornar a la normalitat, tant idiomàtica com periodística; la meva feina serà fer d’escut perquè no hi hagi intervencionisme ni pressions de camp mena ni de ningú’.

—Com us l’heu trobada, IB3?
—Aquests darrers quatre anys han estat per a oblidar, amb tots els respectes pels professionals de la casa i els gestors interns. Però dic ‘per oblidar’ perquè fa quatre anys va haver-hi un tomb pel que fa a restriccions econòmiques, però també idiomàtic i sobretot d’intervencionisme polític. Penseu que en tres anys hi ha hagut tres directors i tots han estat càrrecs polítics de confiança del PP. La televisió ha estat dirigida per polítics. I ara serà dirigida per professionals. El meu paper serà el de fer d’escut per assegurar que no hi hagi pressions ni intervencionismes de cap mena. Ni de polítics ni de grups de pressió ni de ningú.

—Per tant, quins són els primers canvis, o més urgents, que cal fer?
—El canvi més gros l’hem fet a la ràdio. Des d’ara serà dirigida per primera vegada per una gran periodista de base, una redactora que era la presidenta del comitè d’empresa, la Mar Cerezález. A la ràdio és on ha estat més fàcil d’introduir-hi el discurs i la presa de posició política aquests darrers anys, amb tertulians, entrevistats, etc. I el paper dels periodistes era una mica més desplaçat. Ara els periodistes i el criteri periodístic hi tindran protagonisme.

—I a la televisió?
—La idea és fer una petita revolució a poc a poc. Una renovació activa, intentant no perdre espectadors i oients i captar-ne de nous, especialment joves. La televisió, a diferència de la ràdio, és com un transsiberià: cal anar canviant les coses de mica en mica. Les pel·lícules, els programes, l’idioma, la qualitat d’alguns programes, etc.  De moment ja hi hem fet alguns canvis, que només són petits gests, però que tenen contingut i que han de marcar la línia a seguir.

—Quins gests?
—Per exemple, el segon dia d’haver estat jo elegit pel parlament, vam emetre ‘Pa Negre’ en català. I el dimarts següent ja vam emetre en directe la sessió del control al govern al parlament, que a més era en plena campanya electoral i lògicament era una sessió crítica contra el govern progressista actual. I fa pocs dies vam emetre en directe la gala dels premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear. Tots tres gests corresponen a coses que aquests darrers quatre anys s’havien eliminat i que a partir d’ara recuperarem. Cada dimarts, sessió de control. Periòdicament i cada vegada més, pel·lícules en català. I cada any, retransmissió de la gala dels premis.

—Podeu avançar el nom del nou director de la televisió?
—El nom del director se sabrà aviat. Puc dir que és un professional jove del nou format, que deixa una empresa important per venir a treballar aquí. També hi haurà un coordinador entre la ràdio i la televisió perquè la idea és fer una integració transversal i horitzontal de continguts. Un altre gran canvi en marxa és que els càrrecs de direcció de redaccions d’esports i dels serveis informatius i els delegats seran periodistes elegits per concurs públic. Els únics càrrecs per designació són el de director de la ràdio, el de director de la televisió i el gerent. La resta han de ser per concurs públics.

—M’expliquen que la gent us atura pel carrer… Què us demana, la gent?
—He de dir que estic una mica aclaparat! La gent m’atura al carrer i és una mena de festival d’afecte. ‘Fes això o allò’, ‘Digues-me la freqüència de la ràdio que fins ara no la volia escoltar’, ‘Ara tornaré a mirar la televisió’, etc. Això és normal perquè IB3 va ser molt agressiva en el passat. Aquests darrers quatre anys no m’havien convidat mai a IB3. Gairebé em vaig equivocar de carrer per anar-hi, perquè no me’n recordava! Molta gent refusava IB3 perquè s’havia tornat una televisió agressiva i allunyada dels problemes dels ciutadans, sobretot si no eren de la corda del poder. Això canviarà. La televisió pública de les Illes Balears ha d’explicar què passa les Illes i ho ha d’investigar. I això no va passar, per exemple, amb dos dels grans temes dels últims temps: la mobilització contra el TIL i el cas Palma Arena, amb Urdangarin i la infanta. IB3 això ho ha d’explicar millor que ningú perquè això passa aquí. IB3 ha de ser un mirall perquè la societat s’hi reconegui i alhora una finestra per a veure què passa al món.

—El judici contra Urdangarin i la infanta comença aquest 11 de gener. És un cas que coneixeu millor que ningú. Teniu res previst?
—Sí, i aquest fet serà el tret de sortida del nou programa estrella d’IB3 televisió, que m’he trobat mig empastat i hi he donat la darrera empenta. El programa és farà a horabaixa i al vespre i es diu ‘Dues voltes’ i serà presentat per Neus Albis. Serà un programa d’actualitat amb entrevistes, tertúlies, reportatges… Començarà el dia 10 amb un especial sobre el cas Urdangarin i a partir del dia 11 farà un seguiment exhaustiu del judici. De fet, el gran desafiament d’IB3 serà ser el mitjà de referència en el judici contra Urdangarin i la infanta. IB3 ha de fer els millors reportatges i les millors anàlisis d’aquesta història, perquè és un dels grans casos de la història recent de l’estat espanyol i ha passat aquí, a les Illes, amb unes repercussions que van molt més enllà. Qui es podia imaginar que l’actual germana del rei i el cunyat del rei serien acusats de tants delictes i sota amenaça de presó? IB3 hi ha de ser i ho ha d’explicar millor que ningú. A més, el programa ‘Dues voltes’ és un homenatge a la Televisió de Mallorca, que va ser tancada. La presentadora, Neus Albis, és una periodista que treballava a Televisió de Mallorca i la codirectora del programa és Marisa Goñi, que era la directora de Televisió de Mallorca.

—Penseu internalitzar els serveis informatius d’IB3, que ara són contractats a una altra empresa?
—És una de les decisions que s’han prendre en aquesta legislatura i que s’ha de debatre aquests pròxims mesos. Una ràdio i televisió públiques han de tenir periodistes de plantilla, sóc de l’opinió que no poden ser periodistes externs, com si fos un servei qualsevol contractat a fora, ja sigui per les condicions laborals o pel compromís i pel sentit de responsabilitat amb el mitjà. S’ha d’estudiar, és complicat i és una decisió que han de prendre els polítics. Però jo sóc un sindicalista en ‘standby’ i els meus criteris no canvien només perquè ara sigui el director general. Com deia, però, s’ha d’anar fent de mica en mica. Penseu que el pressupost actual és de vint-i-vuit milions d’euros i havia estat de cent quaranta, encara que diguin que era de cent deu. Cal ser ocurrents i brillants i fer viable una televisió per a un milió dues-centes mil persones.

—No hi ha el perill de tornar enrere abans de fer tots aquests canvis? A les eleccions espanyoles, a les Illes va tornar a guanyar el PP…
—Sí, cert, però a la televisió no es pot canviar tot d’avui per demà. IB3 va al pas dels canvis de s’esdevenen. El gran canvi a IB3 serà que no hi haurà ningú vetat ni ningú perseguit, ni llistes negres ni res semblant, i això ja es comença veure. I, d’uns altra banda, jo no vull protagonitzar res, però a mi qui em demanava de complicar-me la vida i embolicar-me en aquesta història si no me la cregués? Si m’embarco en aquesta història és perquè en temps de canvi crec que hi ha d’haver implicacions socials i cíviques. Penso que és una oportunitat de canviar moltes coses i és un orgull poder-hi participar.

—Quin és el vostre model de televisió pública?
—No seré gaire ocurrent en aquest cas: partim del model tòpic de la BBC, el més lliure i obert, i també del model de marca de TV3 que ha fet des del seu naixement i de continuïtat. No hem d’inventar cap model nou, jo no inventaré la televisió, sinó que intentaré fer-la viable. Hi ha veus que diuen: ‘IB3 no cal que existeixi.’ Ara cal donar arguments per dir que la televisió pública (i no m’agrada dir-ne autonòmica) s’ha de justificar pel fet de ser un servei públic rendible socialment, donar veu a les minories, que no sigui un NO-DO de polítics, que no sigui avorrida ni dogmàtica. L’audiència és molt important, però no pot ser l’únic argument de rendibilitat social. Aleshores, en temps d’escassetat, calen ocurrències, com a la cuina: fer pastilles, fer microspais, petits documentals d’investigació, donar veu a la societat civil, que no n’ha tingut, fer entrevistes, perquè no hi havia espai d’entrevistes, fer debats, perquè no hi havia espai per a fer cap debat plural, rompre el discurs monocolor, etc. Tot això traduït en una cosa festiva, entretinguda i educada. L’espectador és adult i té criteri i no ha d’aguantar tot allò que li posen a la televisió i a la ràdio.

—També hi havia veus que criticaven el folklorisme que el PP havia imprès a IB3…
—Efectivament, IB3 s’havia convertit en una televisió de rostoll, que vol dir vulgar, popular, rural o folklòrica. A veure, el folklore és interessant i necessari perquè és part de la cultura popular, però també hi ha una cultura moderna, urbana, oberta, crítica, amb nous creadors, professors, etc. Cal aplegar totes les sensibilitats, posar la mirada al futur i a la innovació i evitar de fer una televisió només de fires, festes i folklore rural.

—Totes les Illes hi han de ser representades…
—Sí, i això no és gens fàcil. Els de Formentera s’han de veure interessats i representats per les pantalles d’IB3 i al dial de la ràdio, igual que els de Mallorca, els d’Eivissa i els de Menorca. Això és complicat i car, perquè cal tenir unitats preparades a tot arreu, però ho farem. El que és important des d’un punt de vista teòric és que no es tracta d’uniformar el territori sinó  de potenciar les seves singularitats perquè cadascú s’hi reconegui. Hi havia un discurs segons el qual calia articular el territori balear. A mi m’agrada més dir retratar en lloc d’articular. A la ràdio hi haurà programes propis per a cada illa i a la televisió farem programacions singularitzades, que les vegi tothom. Ens interessa a tots que el que passi a Formentera interessi també als menorquins. I que el que passi a Mallorca interessi també als formenterencs. La vocació és que allò que passi, encara que sigui local, ho vegi tothom. Això és la interrelació. A banda, a internet sí que hi haurà opció de fer cerques de continguts per territoris, per a trobar la informació de cadascuna de les Illes.

—D’ençà que sou director, els canals de la CCMA ja es tornen a veure a les Illes. Això és més que un gest… Quina ha de ser la relació amb els altres territoris de parla catalana?
—El 3/24, el 33 i el K3 s’havien tancat a les Illes, amb una reordenació del múltiplex de la TDT que va fer el govern anterior dient que no hi havia prou espai. Reconnectar aquests canals va ser pràcticament la primera feina que vaig haver de fer. El govern paga els múltiplex i el parlament decideix de recuperar-los. Aleshores IB3, com a ens públic, cedeix com a convidat una part de la nostra banda, solidàriament, per restituir la pluralitat i la normalitat. Ara intentarem que hi hagi reciprocitat, com hi era abans, de manera que IB3 es vegi també a Catalunya. He de dir que en una primera conversa amb el president de la CCMA, Brauli Duart, la disposició hi és del tot.

—I amb el País Valencià?
—Bé, ara només falta el País Valencià i ja podrem construir un autèntic espai català de comunicació. Com a usuari i periodista primer, i ara com a gestor d’una entitat pública, sóc partidari que com més canals en català millor i que hi hagi reciprocitat a totes bandes. Jo recordo poder veure aquí el Canal 9 i el Punt 2 fins que van ser dramàticament tallats, aturats i segats. Nosaltres esperem que la televisió del País Valencià, en la forma que decideixi el seu parlament, es pugui veure a tot el territori de parla catalana. Des d’aquí farem tant com puguem perquè sigui així. Estic content de poder-ne parlar des d’un punt de vista teòric i emocional, perquè crec que ara és possible, que ara és el moment de fer-ho. És el moment de tornar a construir l’espai català de comunicació.

—És només una qüestió de voluntat política?
—Bàsicament sí. Però és que, a més, aquest espai català de comunicació el portem a la butxaca i és global. Serà global. Ens hem de poder veure, sentir i intercomunicar arreu del món. L’espai és universal i global des de la localitat. La producció periodística, d’entreteniment i de documentals en català serà global en tant que les múltiples plataformes i la transversalitat ultrapassin allò que era la cultura de l’electrodomèstic.  L’electrodomèstic és un tòtem que tenim al menjador, però ara ja el portem a la butxaca i vés a saber on el portarem d’aquí a un temps. Tot pot ser usable, consumible, reportable, utilitzable, intercomunicable. Ara hi ha unes oportunitats úniques perquè aquest espai de comunicació català i en català tingui dinamisme i esperem que el País Valencià s’hi  pugui afegir aviat. Nosaltres som els més petits, però això no vol dir els menys creatius, i intentarem participar-hi de totes passades.