Ens caldrà un partit independentista i social

  • "Ens caldrà un nou partit. Independentista contra la Restauració i social contra la Reconstrucció"

VilaWeb

El resultat palès del moviment independentista haurà estat patir una repressió de l’estat com no es veia des dels temps del franquisme, unificar el nacionalisme espanyol en bloc, i propiciar el canvi de personal al càrrec de la Generalitat d’ençà del 14-F. Tot plegat ha donat pas al règim de la Restauració de l’Autonomia Catalana, una sucursal del caduc sistema que ens explota subordinada a la desferra democràtica de l’estat espanyol que ens oprimeix. (Qui pretengui que el 52% del vot era per fer la independència, no coneix la distància entre poder nominal i poder real.)

Ara ens mana una burocràcia formada pels derelictes del naufragi de la classe política sorgida de la transacció amb Espanya, més tota la trama d’interessos particulars que recolzen en els partits, alhora que els sostenen, més els seus portaveus als mitjans i les xarxes socials, i el tot rematat amb un frontis d’escaiola exhibint medallons d’il·lustres indultats pintats del color de la resignació. (Quim Nadal ha dit que estem pitjor que en els millors moments autonòmics.) Una burocràcia de la Restauració que només pot ser concessiva amb els forts i repressora amb els dèbils. I per tapar les seves concessions a la rendició, organitzarà tantes Oficines i Acords com calgui per oferir brindis al sol a una plaça buida (per a quan l’Oficina de Reclamacions de la Independència, amb la finestreta per als que els escanyadors de la independència anomenen “hiperventilats”?).

Mentrestant, el moviment independentista està desaparegut i pendent de la parafernàlia de la Diada. No hi és, en la lluita directa contra l’ampliació de l’aeroport (ara que ens caldria un tsunami que ocupés sine die la Ricarda, la CUP organitza “xerrades a la fresca” als casals). Tampoc no hi és, en la lluita directa contra el preu de la llum (ara que ens caldria un tancament de caixes contra les elèctriques, els sindicats diuen que “no és el moment” i a Mas-Colell el “mercat elèctric” (sic) el preocupa tant que demana “suplement de renda per als més vulnerables”… que en són la majoria). I tampoc no hi serà, el moviment independentista, en la lluita directa contra uns pressupostos que només poden ser “reconstructors” seguint la vella dèria macroeconòmica dels temps sociovergents (o sigui, contra la pobra gent: agafem com a pedra de toc el tema del salari mínim i l’absència de mobilització de la classe obrera, que, entretant, paga la llum tan cara com els alemanys; o contra el país: agafem els Jocs d’Hivern al Pirineu). Tot seran taules, meses i reunions entre buròcrates per anar fent boca fins el 2030…

Però aquells que es vanten d’estar al servei dels “interessos reals” de la gent –se’n diguin sociates o comuns– tampoc no hi són: ui, sí, perdó, sí que hi són, però del costat del sistema realment existent, que tan bé representen Aena (amb Lucena) o Iberdrola (amb les seves portes giratòries): els nostres amics de la lluita social també estan immobilitzats fent moltes declaracions oportunistes de portes enfora per a mantenir la gent desmobilitzada de portes endins –Colau afirmant, en infamant referència al referèndum, que la gent no està per ximpleries (“tonteries”, diu ella), després de la relliscada de la Mercè, amb aquella cosa tan corrent dels comuns quan volen escindir “els d’aquí” i “els de fora”. Si el ciutadà polititzat per l’independentisme ha estat venut pel règim de la Restauració, a la seva volta el ciutadà social serà sacrificat al règim de la Reconstrucció. I no hi ha qui sigui capaç, es posi l’etiqueta que es posi, de relligar els uns i els altres.

Ens caldrà un nou partit. Independentista contra la Restauració i social contra la Reconstrucció. Si encara n’hi ha que vulguin ignorar que Restauració i Reconstrucció són les dues cares del mateix Ordre. I si encara en queden que pensin que l’independentisme no ha de ser social i que els “interessos reals” de la gent es resoldran sense la independència, oh, Felix, Tu, Catalonia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any