En les eleccions del 27-S, un 47,8% de catalans va optar per candidatures independentistes. Un mes després, en una enquesta del GESOP, un 52% de catalans s’oposava a impulsar actes de desobediència de la llei espanyola en el procés cap a la independència, mentre que un 36% defensava la unilateralitat. La majoria, segons l’enquesta, considerava cque la millor solució era una consulta acordada.

Passat un any, un 65% dels catalans ja considerava que no era possible cap acord entre els actuals governs ,i en l’últim baròmetre del CEO, un 50,3% optava per un referèndum, tant si el govern espanyol s’hi avenia com si no.

La via pactada, doncs, s’ha anat reduint en les expectatives dels ciutadans de Catalunya. En aquest últim any i mig, hi ha hagut dues eleccions espanyoles, en les quals Unidos Podemos, l’única força espanyola favorable al referèndum català, ha quedat molt lluny de la majoria. Per la seva banda, el PSOE ha tancat qualsevol possibilitat de fer una consulta i el PP, amb el suport de C’s, continua intentant criminalitzar-la.

En paral·lel, la política catalana ha anat avançant. Ha avançat la legislatura, amb la investidura i els pressupostos, i s’ha avançat en el camí cap al referèndum, després d’haver pactat les lleis de desconnexió i de modificar el reglament del parlament. Per a ampliar la majoria, a més, s’ha constituït el Pacte Nacional pel Referèndum, que ha obtingut centenars de milers de signatures i suports internacionals, a més de la implicació de milers d’entitats.

Unes xifres de participació molt superiors al 9N
El 9 de novembre de 2014 va tenir lloc el procés participatiu i no vinculant, que, amb múltiples entrebancs, va assolir una participació del 37% del padró. Comparativament, des que el 6 d’octubre de 2016, el Parlament de Catalunya va instar el govern a fer un referèndum vinculant abans del setembre, les enquestes han situat la possible participació en una forquilla d’entre el 63% i el 74%, gairebé el doble de l’assolida el 9-N i clarament superior als altres referèndums fets fins ara.

 

Aquestes enquestes mostren diferències importants sobre quina seria la participació dels votants de cada partit. Sobretot, mostren una participació molt més alta dels no-independentistes. El consens del 80% dels ciutadans sobre la necessitat de resoldre el conflicte per les vies democràtiques i votant és, sens dubte, la principal raó d’aquest increment en la xifra de participació.

Amb tot, una part del nou vot, respecte del 9-N, prové encara del camp independentista. I això és perquè el 27-S les formacions independentistes, JxSí i la CUP, van obtenir 232.000 vots més que no pas CiU, ERC i la CUP el 2012. A aquests vots nous, cal sumar-hi encara un nombre de votants provinents de CiU, ja que només un 80% dels votants convergents assegurava haver votat en el procés participatiu del 9-N. Partint de la consideració que el 95% dels votants actuals de JxSí diuen que hi participarien, si sumem els votants de CiU que no ho van fer el 9-N amb els nous votants independentistes, ens trobarem que podria haver-hi prop de 400.000 vots independentistes més que en el 9-N. Això, sense comptar que n’hi podrien haver més (provinents dels 103.000 votants d’Unió), la qual cosa incrementaria encara més la diferència.

Pel que fa als vots negatius, en el cas de Ciutadans, les tres enquestes recents mostren una participació en el referèndum molt més alta de la que hi va haver el 9-N, quan prop del 95% dels seus votants es van abstenir. El 27-S, Ciutadans va obtenir 470.000 vots més que en les anteriors eleccions, segurament perquè era el vot que més bé mostrava l’oposició a la independència. Aquest augments de votants és, amb tota probabilitat, el que ha fet que ara hi hagi votants de Ciutadans partidaris de participar en el referèndum.

Pel que fa al PSC, els socialistes podrien tenir un nivell de participació similar al del 9-N, però cal destacar que els seus votants tenen un perfil diferent, ja que en cada convocatòria electoral els socialistes han anat perdent el votant més sobiranista. D’entre els votants socialistes del 2010, un 35% hauria votat a favor de la independència, però aquesta xifra cau després de les del 2012, quan només eren el 12% ,i encara més després del 27-S, quan es va reduir fins al 6%. Tot i que el PSC ha anat perdent votants sobiranistes, manté els partidaris del referèndum, cosa que només es pot explicar per un creixement de la voluntat de participar en el referèndum entre els votants del PSC no sobiranistes.

La desil·lusió respecte de la tercera via
Abans de les eleccions espanyoles, hi havia l’esperança d’una sortida negociada al procés català, principalment entre els votants de CSQEP i del PSC, segurament a l’espera d’una victòria electoral de les respectives formacions. Però l’opinió s’ha capgirat, i actualment set de cada deu votants de CSQEP i més de la meitat dels socialistes consideren que no és possible un acord entre governs sobre el futur de Catalunya.

 

I això ha portat a canvis respecte de si es vol un estat independent o no, principalment pel que fa a CSQEP. Si després del 27-S, només el 23% dels votants dels comuns volia un estat independent, un any i mig després el percentatge creix fins a un terç dels votants. Alhora, s’ha reduït encara més el nombre de comuns que estan en contra de l’estat independent, que ha passat d’un 67,5% l’octubre del 2015, a un 52%, amb un 16% d’indecisos.

El PSC també ha tingut un lleuger augment dels partidaris de la independència, mentre que també s’han reduït en set punts els que hi estan en contra (del 93% al 86%).

Estat-Catalunya: dues realitats cada dia més incompatibles
En contrast amb la gran majoria de catalans que voldria un referèndum i l’evolució del seu parer, cada vegada més favorable també a un referèndum unilateral, un 56% dels espanyols s’hi oposa, segons un sondatge de la SER. L’oposició és majoritària entre els votants de PP, PSOE i Ciutadans, que tenen el 73% dels escons al congrés espanyola i el 83% del senat.

La diferència entre els votants espanyols i catalans es reprodueix quan es planteja quina ha de ser la sortida a l’actual crisi política. Així, un 44% dels espanyols estaria d’acord a suspendre l’autonomia catalana si la Generalitat incomplís la llei; en canvi, la majoria de catalans optaria per la negociació. Al mateix temps, una majoria d’espanyols (54%) està també en contra de millorar el sistema de finançament, mentre que tres quarts dels catalans considera que aquesta millora és imprescindible.

Els escenaris de les dues societats, doncs, són clarament contraposats. Mentre que a Catalunya hi ha una majoria que vol la sobirania per a decidir el seu futur i no preveu cap possibilitat de resoldre-ho només mantenint l’autogovern actual, a l’estat espanyol no es vol que les comunitats autònomes tinguin més competència, i s’exigeix (82%) que es garanteixi el mateix tracte a totes, sense preveure, doncs, cap canvi en l’encaix català. Amb preferències tan allunyades, una via de consens sembla impossible.

 

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]