L’Audiència espanyola és el tribunal de l’estat espanyol que es fa càrrec de totes les causes judicials sobre ‘terrorisme’, unes funcions que ha heretat del Tribunal d’Ordre Públic franquista. D’ençà de l’alto-el-foc d’ETA, però sobretot després de la reforma del codi penal, feta pel PP el 2015, l’audiència viu obsedida amb dues coses: les xarxes socials i el delicte de ‘enaltiment del terrorisme’. Dels set judicis que s’hi han de fer aquesta setmana, sis són per haver publicat comentaris a Twitter, Facebook o YouTube sobre ETA o els GRAPO. La fiscalia demana penes que van d’un any a dos anys i mig de presó.

La setmana passada, Amnistia Internacional ja va alertar d’aquesta deriva obsessiva de l’audiència, que s’extralimita en les funcions i fa perillar la llibertat d’expressió. En el raport anual ‘La situació dels Drets Humans al Món‘, diu: ‘Persisteix l’ús del delicte de “enaltiment del terrorisme” per a processar persones que exerceixen de manera pacífica el seu dret de llibertat d’expressió.’ I recorda el cas dels titellaires que van passar cinc dies a la presó per haver ensenyat una pancarta que deia ‘Gora Alka-ETA’ en una obra de teatre. Amnistia també critica la diligència de la justícia en aquests afers, en contrast amb la manca de voluntat per esclarir casos com ara els de tortures.

Els judicis es disparen amb el govern de Rajoy
ETA va renunciar a la lluita armada el 2011, el mateix any que el PP va recuperar el poder amb majoria absoluta i Mariano Rajoy va ser investit president. L’audiència va jutjar aquell any cinc casos de ‘enaltiment del terrorisme’. La xifra es va duplicar el 2012. Els anys següents es va mantenir per sobre de la desena: quinze casos i catorze. Però el punt d’inflexió és el 2015.

El febrer del 2015, Mariano Rajoy i el líder del PSOE, Pedro Sánchez, van acordar un nou pacte ‘antiterrorista’ –el quart en trenta anys– per fer front a ‘l’amenaça gihadista’. El pacte va ser l’avantsala de la reforma del codi penal que va entrar en vigor l’1 de juliol: el PP va acompanyar la reforma de la polèmica Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda despectivament amb el sobrenom de ‘llei mordassa’.

El nou codi penal preveu un enduriment de les penes per ‘enaltiment de terrorisme’ que poden arribar als tres anys de presó, de manera que pot implicar ingrés malgrat no tenir antecedents. A més, es preveuen multes i es considera un agreujant publicar missatges d’enaltiment o justificació en mitjans de comunicació i internet. Aquell mateix any es van disparar els judicis. Es van dictar 25 sentències –cinc vegades més que el 2011– i 20 van ser condemnes.

La reforma que havia de combatre la suposada ‘amenaça gihadista’ ha estat una xarxa on ha quedat atrapada gent molt allunyada de l’islamisme radical. Parlem, per exemple, del cantant de Def con Dos, César Strawberry, per uns piulets en què mencionava Ortega Lara i els GRAPO; el regidor d’Ahora Madrid Guillermo Zapata, per uns acudits a Twitter sobre Irene Villa, víctima d’ETA; l’humorista Facu Díaz, per uns gags al programa ‘La Tuerka’; els titellaires esmentats; el raper català Pablo Hassel; i, més recentment, el raper mallorquí Valtònyc, condemnat a tres anys i mig per ‘injúries a la monarquia espanyola i enaltiment del terrorisme’.

‘Enaltiment del terrorisme’: un delicte del segle XXI
El PP i el PSOE van impulsar un pacte antiterrorista el 2000, després de fracassar les negociacions pel desarmament d’ETA. L’acord va permetre la reforma de llei orgànica 7/2000, de manera que el codi penal incloïa un delicte nou anomenat ‘enaltiment del terrorisme’, que té una definició vaga i es diferencia més aviat poc d’aquella ‘apologia del terrorisme’ d’abans. La reforma es va considerar una mesura d’excepció, però setze anys després continua en vigor malgrat la renúncia d’ETA a la lluita armada.

El cas de Cassandra
L’Audiència espanyola també havia de jutjar aquesta setmana una jove de Múrcia, Cassandra Vera, per haver fet befa a Twitter de la mort de Carrero Blanco. Concretament va escriure: ‘Kissinger va regalar a Carrero Blanco un tros de lluna. ETA li va pagar el viatge.’ La fiscalia l’acusa d’humiliació a les víctimes i de fer enaltiment del terrorisme. I li demana dos anys i sis mesos de presó, tres anys de llibertat vigilada i vuit d’inhabilitació completa.

Vera ha rebut suport de tota mena, especialment a la xarxa. Però fins i tot la néta de l’ex-president franquista, Lucía Carrero Blanco, s’ha pronunciat contra el judici en un article a El País: ‘Per molt legal que sigui, em sembla un disbarat absolut. No crec que sigui proporcionat ni exemplaritzador. Només pretén atemorir, i no només per a l’acusada, sinó per a tots els que vivim en una democràcia.

El judici s’havia de fer avui, però s’ha hagut d’ajornar perquè Vera va renunciar al seu advocat d’ofici. El lletrat li va manifestar en privat la seva admiració per Carrero Blanco i no la mantenia al corrent de la seva feina. A més, Vera explica que l’advocat volia fonamentar la defensa en una prova pericial psiquiàtrica per a demostrar el seu alienament mental a causa de la seva condició de transsexual.

El cas Cassandra té moltes similituds amb el de la valenciana Maria Lluch Sancho, que va ser encausada pels mateixos delictes per haver escrit piulets fent mofa dels atemptats contra Carrero Blanco, Irene Villa i Miguel Ángel Blanco. L’audiència la va condemnar a dos anys de presó el 2 de febrer del 2016.

Sancho va presentar un recurs al Tribunal Suprem espanyol sol·licitant l’absolució, però aquest tribunal només li va retallar la condemna a dotze mesos. Segons el jutge, la sentència no penalitzava ‘l’acudit fàcil o de mal gust’, ni volia ‘criminalitzar les opinions discrepants’: simplement combatia ‘un trencament greu del règim de llibertat i el dany en la pau de la comunitat’. Sancho no va ingressar a la presó perquè no tenia antecedents.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]