03.06.2017 - 18:00
|
Actualització: 04.06.2017 - 21:54
L’estat espanyol s’escuda en el fet que no es pot reformar la constitució per permetre el referèndum. D’aquesta manera, posa el problema de mètode davant la resolució del problema polític. En els països democràtics, i fins i tot en alguns que no ho són, les constitucions no són pensades mai com un instrument per a impedir solucions polítiques als problemes sinó com un instrument per a facilitar de trobar aquestes solucions. Com a exemples, heus ací la llista de reformes constitucionals que només durant els últims trenta dies s’han proposat, posat en marxa o votat arreu del món, amb un especial èmfasi sobre les reformes que intenten de resoldre problemes d’encaix territorial.
—Albània. El líder del Partit Democràtic, Lulzim Basha, va proposar, la setmana passada, la reforma de la constitució albanesa per a enfortir els poders del parlament i limitar els del govern.
—Alemanya. El parlament alemany va aprovar, la setmana passada, una reforma de la constitució federal per a refer el repartiment de competències entre els estats federats i el govern federal. La reforma cercava de facilitar una sortida a les protestes de Baviera i Baden-Wüttemberg, que consideraven que aportaven massa diners als altres estats i que això els feia perdre competitivitat. A partir d’ara, serà l’estat federal que aportarà directament diners del seu pressupost a les regions més pobres. A canvi, es queda amb les autopistes de tot Alemanya i se li permet de fer inversions en educació i digitalització, competències que fins ara eren exclusives de l’estat.
—Austràlia. Els líders de les comunitats aborígens d’Austràlia es van trobar la setmana passada en una convenció per discutir l’oferta de canvi en la constitució feta pel govern federal i que els atorgava nous drets. 250 líders aborígens van refusar la proposta per ser ‘només simbòlica’ i van proposar la creació d’un parlament dels pobles aborígens i la signatura d’un tractat entre ells i el govern australià que reconegui la sobirania de les nacions indígenes, en la línia dels que ja han signat el Canadà i Nova Zelanda. Més informació, a la SBS.
—Burundi. El president, Pierre Nkurunziza, va anunciar, la setmana passada, la creació d’una comissió que debatrà durant els sis mesos vinents els canvis necessaris en la constitució del país. La proposta de revisar la constitució ha estat molt criticada per l’oposició perquè vol consolidar el poder de l’actual president. Més informació, a AfricaNews.
—Canadà / Quebec. El primer ministre del Quebec, Philippe Couillard (liberal, contrari a la independència i partidari d’un Canadà més federal) va anunciar, la setmana passada, que proposaria la reforma de la constitució canadenca del 1982 per tal de possibilitar que el Quebec l’accepti, cosa que no ha fet mai de manera oficial. La reforma implicaria el reconeixement del Quebec com a nació, la limitació dels poders de l’estat federal, especialment, pel que fa al pressupost. A més, garantiria la representació de jutges del Quebec en la Cort Suprema del Canadà, el dret de vet constitucional del Quebec en les matèries que l’afecten i el control de l’emigració per les autoritats quebequeses. La reforma és proposada pels liberals com la manera d’assegurar que el Quebec no optarà per la independència. Més informació, a Le Devoir.
—França. El president de la república, Emmanuel Macron, va presentar divendres amb el ministre de justícia una iniciativa de reforma constitucional per a acabar amb la corrupció, la qual forma part d’un paquet de propostes de ‘moralització’ de la vida pública del país. La reforma constitucional limitaria els mandats dels polítics i posaria fi a l’actual tribunal especial responsable de jutjar-los.
—Geòrgia. A primer de maig, la comissió de reforma de la constitució del parlament georgià va votar unes esmenes que es proposaran per a la reforma prevista per als mesos vinents. La comissió, formada per 73 membres amb el suport d’organitzacions cíviques i experts, ha elaborat un report que proposa més poder al parlament, un Tribunal Constitucional independent i l’elecció d’un president amb un gran nivell d’independència respecte dels partits. Les modificacions han estat aprovades per majoria, i ara serà la cambra parlamentària que debatrà els canvis proposats. Més informació, a DFWatch.
—Guaiana. El mes passat, un equip de les Nacions Unides va lliurar al president del país l’informe sobre com hauria de ser la reforma de la constitució. L’ONU assessora la Guaiana en els canvis necessaris en la seva constitució per a millorar la democràcia i facilitar la creació d’un estat viable i respectat. Més informació, a Stabroek News.
—Guatemala. El 4 de maig, es va presentar una iniciativa de reforma de l’article 209 de la constitució del país per a separar les funcions administratives de les judicials en el Tribunal Suprem, en un intent d’evitar les pressions dels magistrats del Suprem sobre els jutges ordinaris.Més informació, a La Hora.
—Malta. La setmana passada, el Partit Demokratiku de Malta va presentar la seva proposta de reforma de la constitució, pocs dies després que un grup d’ONG l’hagués demanada. Es preveu que la reforma inclogui un nou mètode d’elecció del president de la república, per donar-li més força política, i canvis en el Tribunal Constitucional, per fer-lo més independent. També vol que els maltesos que viuen a l’estranger puguin votar en les eleccions des dels països on viuen –ara es veuen obligats a tornar a l’illa per poder votar–. Més informació, a Malta Today.
—Myanmar. La presidenta, Suu Kyi, ha proposat una reforma constitucional de caire federal per a intentar de posar fi al conflicte que hi ha en les regions de frontera, entre els diversos grups ètnics que hi conviuen. La darrera constitució del país va ser feta pels militars el 2008. La setmana vinent, Suu Kyi visitarà el Canadà per rebre el consell i el suport del govern canadenc.
—Polònia. El 3 de maig, el president de Polònia, Andrzej Duda, va anunciar que els polonesos votarien el 2018 sobre una reforma de la constitució del país. L’oposició tem que la proposta vulgui fer créixer els poders del president. Més informació, a The News.
—Regne Unit. Jeremy Corbyn va proposar, el 15 de maig, una reforma constitucional de caire federal. El Regne Unit no té constitució escrita, però els preceptes constitucionals són perfectament coneguts i acceptats. Corbyn va anunciar que, si guanyava les eleccions, crearia immediatament una Convenció Constitucional, que entre més reformes, proposaria més poders per a les quatre nacions i la supressió de la Cambra dels Lords.
—Japó. El 3 de maig, el primer ministre del Japó, Shinzo Abe, va proposar la reforma de la constitució del país per a atorgar un paper més important a les forces de defensa. L’article 9 de la constitució, redactada al final de la guerra, limita molt les capacitats defensives del país per evitar el retorn al militarisme, però els partits japonesos consideren que aquest perill ja no existeix i que, en canvi, la situació a Corea del Nord demana que el Japó pugui fer servir les seves forces de defensa d’una manera més activa. Aquesta reforma de la constitució japonesa seria la primera des del 1947. Més informació, a The Conversation.
—Tanzània. El Tanzania Constitution Forum, que agrupa vint-i-dues organitzacions democràtiques, va exigir una reforma immediata de la constitució per tal de garantir eleccions lliures el 2019. El fòrum demana que es puguin presentar candidats independents, que la comissió electoral no sigui creada pel mateix president, que el resultat pugui ser qüestionat pels tribunals i que els partits puguin formar coalicions. Més informació, a AllAfrica.
—Veneçuela. El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, va convocar, l’1 de maig, una Assemblea Nacional Constituent, la possibilitat de la qual era escrita a la constitució del 1999. L’oposició ha reaccionat amb duresa contra l’anunci per considerar que vol treure poder al parlament i ha rebutjat de participar-hi.
—Xile. El president del Senat, Andrés Zaldivar, va presentar, el 18 de maig, un projecte de reforma de la constitució per a fer del país un règim semipresidencial. La presidenta Bachelet havia anunciat, el mes d’abril, que posava en marxa la reforma de la constitució xilena per liquidar les restes que encara quedaven de l’entramat institucional creat per la dictadura. Més informació, al Senat de Xile.
