Vaig formar part del càsting del dia 10 amb el número 2. TV3 ens va dir que encara que hi haguessin votacions, s’intentaria la paritat entre homes, dones i edats. Si hi havia entre els més votats 6 homes de 40 en endavant, només es podien escollir 2 d’aquesta franja. Per tant, la primera dona, tot i ser la número 7 del global, sortiria seleccionada. Per tant, no em sento enganyat, ni crec en cap mà negra.

Tampoc penso que la gent hauria d’haver estat informada de quina associació o partit era, perquè hagués pogut condicionar la tria (‘si no és dels nostres no el voto’), perquè el que es valorava era la manera d’expressar-se en públic. I he de dir que dels que van sortir en vaig triar un parell que no eren dels ‘meus’.

Dit això jo m’estimo més veure coses positives de l’altre dia:

1) De TV3 sempre s’ha dit que és la tele del govern, independentista, que censura, que no és imparcial. Ningú més no podrà dir això després de veure el debat de l’altre dia. Per tant, hem callat moltes boques.

2) Jo sóc un gran consumidor de TV3. Penso que és la millor televisió que hi ha a Catalunya. Però a Badia, Barberà, L’Hospitalet, Barcelona, Sant Adrià, Badalona, Terrassa, Sabadell… en algunes zones de l’extraradi no la tenen ni sintonitzada. L’altre dia segur que molta gent que mai mira TV3 la va veure; per a veure la Paqui i la senyora Carmen, per exemple. Per tant, ara ja la tenen sintonitzada.

3) Vam veure representada l’altra realitat de Catalunya; no tota la gent és independentista. De vegades donem per fet que sí, per les amistats i cercles en què ens movem que sí que en són, però no és no és la realitat del país on vivim. Per tant, com es va veure, ens queda molta feina encara per fer de cara al referèndum.

4) No és gens dolent assumir responsabilitats, no sempre cal donar la culpa de tots als altres. Com va dir el president tots ens equivoquem, i molta gent que dóna la culpa sempre al govern de Catalunya ara ha vist i sentit que no és el principal culpable. No obstant, tampoc podem dir que sempre ho fem tot bé, perquè no és així.

5) Vam comprovar que molta gent catalana nascuda a l’estranger vol votar en un referèndum, i això significa que participaran activament des del dia 1 de la creació de la república. No ho sé, però penso que és magnífic això, i també vam veure la predisposició del president a obtenir la nacionalitat catalana el mateix dia, encara que ja sabem que no depèn d’ell.

6) Vam veure que la gent jove que diem que passa de tot no és així, es preocupa pel seu futur, i exigeix facilitats per poder fer carreres, sobretot les que tenen poca capacitat econòmica l’educació és el pilar d’un país, i que els nostres joves demanin educació i de qualitat és fantàstic.

7) Trobo lògic que la gent estigui emprenyada. Voler la independència i una república és una cosa, però penso que és bo que la gent ja digui ara com no vol que sigui la república.

8) Si a una dona la fan fora d’un bloc de pisos; un altre ha de tancar l’empresa, un altre diu que els hospitals estan desaprofitats, i un pagès que les passen magres…encara que siguis molt independentista, si tens el màxim responsable institucionalment davant trobo lògic que la gent es desfogui. És lògic i important, perquè demostra que en la nova república no valdrà tot, o, més ben dit, no en deixarem passar ni una, i això comença per la constitució catalana.

9) Sí que vaig trobar a faltar ànims al president per continuar amb el procés passi el que passi, i que ell en dones a la gent i als voluntaris que tant treballen de manea altruïsta. Jo sí que ho hagués fet, perquè el president representa el meu país, Catalunya.

10) Ningú podrà dir que el president no fos valent. No es va amagar i va donar la cara, tot i no saber les preguntes, i només per aquest fet segur que s’ha guanyat l’admiració de molta gent.

10) La gent reclama un canvi, una revolució, vol una república, però no vol un canvi de cromos. I hauríem d’estar orgullosos de l’exigència de la nostra societat civil.

11) També trobo molt positiu que la gent no independentista ens expliqui quines són les seves pors, les seves inquietuds, per desprès poder tranquilitzar-la

Us convido a que vingueu amb mi un dia a Badia i a Barberà, a parlar amb la gent del carrer. I quan vegeu una persona gran que ha de mantenir els seus fills i néts amb la seva pensió ínfima i cuidar també el seu marit malalt, li demaneu si vol la independència.

Com voleu que es preocupi molta gent ‘pobre’ per la independència si a la seva realitat quotidiana amb prou feines pot subsistir? Si voleu parlar d’independència no li digueu ‘et vinc a convèncer que siguis independentista perquè tinc la veritat absoluta’. Digueu-li que lluitareu perquè aquesta persona pugui viure dignament, i transmeteu-li la il·lusió que tenim perquè hi participi. Feu-li entendre que per aconseguir això ens cal una república catalana, demostreu-li que us preocupeu pel seu benestar, no perquè la necessiteu, sinó perquè voleu el millor per a ella.

Res més, vull felicitar els meus companys de càsting triats. Ho van fer molt bé, no és gens fàcil parlar davant d’una càmera.

Jo li hagués dit això al president, però això no vol dir que tot ho fem bé, i trobo necessari que algú ho digui, perquè ens dóna l’oportunitat de millorar.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]