Empreses nocives, ciutadans indefensos

  • «Aquest és el país que tenim on els ciutadans sempre som els últims de la cua en drets i serveis, però els primers en deures»

VilaWeb
Marc Anguera
25.03.2019 - 19:02

El meu nom es Marc, sóc autònom i tinc 38 anys. Tinc un petit negoci on reparem i venem electrodomèstics, som tres persones. En els últims sis mesos l’empresa Endesa ens ha tallat la llum fins a 22 cops sense cap avís previ ni cap explicació. Un tall va durar un dia i mig, uns altres algunes hores i la majoria qüestió de minuts o segons. Suficient per haver de reiniciar ordinadors i pel xoc elèctric per aquests. Aquestes incidències a la pràctica són un munt d’hores perdudes amb les mateixes despeses de personal, lloguer i serveis (llum inclosa!). L’asseguradora si no hi ha danys materials, ens deriva a reclamar a la companyia.

Davant d’aquestes incidències continuades he cursat reclamació a la meva distribuïdora, Som Energia. Cal destacar l’amabilitat i facilitat d’aquesta cooperativa a l’hora de fer qualsevol gestió. La resposta d’Endesa tot i presentar els números de reclamació del SEU servei d’atenció al client, és no reconèixer els talls directament i com a norma. El segon pas és a través del servei d’atenció al consumidor on em responen que Endesa no sols no reconeix els talls sinó que no accepta la mediació. El Síndic de Greuges em deriva a la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya on també contacten amb Endesa que si reconeix 5 dels 22 talls. Posteriorment i amb el “raport” de l’alarma que certifica els 22 talls, Endesa sí que reconeix tots els talls, però s’excusa amb la legislació vigent per dir que tots ells són “errors normals” i que no tinc dret a cap compensació o descompte. L’últim recurs és anar a la justícia ordinària.

Els ciutadans paguem els serveis a preu d’or, seria just que com a mínim aquestes multinacionals, màquines de fer milions, tinguessin l’obligació de donar un bon servei i en cas de no poder fer-ho que el client no hi hagués d’invertir desenes d’hores en reclamacions inútils.

Aquest és el país que tenim on els ciutadans sempre som els últims de la cua en drets i serveis, però els primers en deures.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any