05.08.2016 - 22:00
En les XXXI Olimpíades d’estiu que han començat a Rio de Janeiro, hi participen més d’onze mil esportistes de dues-centes set delegacions de tot el món, incloent-hi l’equip format per deu refugiats que hi assisteix sota la bandera olímpica. Com pot ser, que la llista de delegacions participants superi els dos centenars, si la xifra d’estats membre de l’ONU és actualment de 193? Doncs perquè el Comitè Olímpic Internacional (CIO) té la seva pròpia llista de països olímpics (amb comitè nacional propi), en la qual s’inclouen una dotzena de territoris dependents i de països no reconeguts per les Nacions Unides als quals es permet de competir en les Olimpíades per motius històrics, polítics, geogràfics…
Als jocs de Rio en són tretze, els països que hi envien delegació sense formar part de l’ONU. Hi ha dependències i territoris d’ultramar, regions amb estatus especial, estats lliures associats, països reconeguts per una bona part de la comunitat internacional i un estat observador de les Nacions Unides. Vegem-los tots:
Aruba
L’illa d’Aruba, un país constituent del Regne dels Països Baixos situat a pocs quilòmetres de les costes de Colòmbia i Veneçuela i on es parla una curiosa llengua criolla anomenada papiament, es va estrenar en uns jocs l’any 1998 a Seül. Des d’aleshores ha enviat delegacions d’esportistes en cinc edicions olímpiques, sense haver obtingut fins ara cap medalla.
Bermudes
Les illes Bermudes són un territori autònom d’ultramar dependent en aquest cas de la Gran Bretanya, i han estat presents als jocs olímpics des del llunyà 1936, quan un equip de natació va participar en les Olimpíades de l’Alemanya nazi a Berlín. Tot i les disset assistències olímpiques, fins ara els seus esportistes només hi han obtingut una medalla: la de bronze de Clarence Hill en boxa, als Jocs de Mont-real del 1976.
Caiman
A la mateixa regió del Carib hi ha les illes Caiman, un altre territori d’ultramar britànic que ha estat present a les Olimpíades des del 1976. Als Jocs de Pequín, el 2008, l’atleta Cydonie Mothersille va arribar a la fase final de la seva disciplina, però no va pujar podi.
Cook
De les illes Cook, un estat lliure associat a Nova Zelanda de sols quinze mil habitants i 240 quilòmetres quadrats en ple oceà Pacífic, s’han desplaçat fins a Rio de Janeiro nou atletes de cinc disciplines esportives. La primera participació olímpica d’aquest minúscul territori oceànic fou el 1988, als Jocs de Seül.
Guam
L’illa de Guam, al Pacífic, és un dels anomenats territoris no incorporats dels EUA. És poblat per més de 160.000 persones, que parlen com a llengua principal el chamorro, amb un 50% del lèxic d’origen espanyol. Amb set participacions fins ara en els jocs olímpics, els seus representants no hi han aconseguit encara cap medalla.
Hong Kong
En la llista de països olímpics del CIO, oficialment aquesta regió administrativa especial de la Xina des que la van descolonitzar els britànics el 1997 rep el nom de ‘Hong Kong, Xina’. Aquesta megaurbs asiàtica, de fet, participa en els jocs olímpics des de l’any 1952, quan una delegació va debutar a Hèlsinki. En quinze assistències fins ara, els seus esportistes han guanyat tres medalles: una d’or en vela a Atlanta (1996), una de plata en la categoria de dobles de tennis sobre taula a Atenes (2004) i una de bronze en ciclisme a Londres (2012).
Illes Verges Britàniques
Aquest paradís turístic i fiscal caribenc, dependent de la Gran Bretanya, va començar a participar en les Olimpíades a Los Angeles el 1984. En les vuit participacions fins ara, aquest arxipèlag de menys de trenta mil habitants hi ha enviat sempre representats en les disciplines d’atletisme i de vela, sense cap medalla encara.
Illes Verges Nord-americanes
Aquesta dependència dels EUA al Carib ha participat fins ara en onze olimpíades des del debut a les de Mèxic, el 1968. De totes les assistències, la medalla de plata obtinguda per Peter Holmberg en vela a Seül (1988) representa l’únic podi per als esportistes d’aquest territori poblat per cent mil persones.
Kossove
Tot i que cent dotze estats membre de l’ONU ja han reconegut Kossove des que es va declarar independent de Sèrbia el 2008, les Nacions Unides encara no l’han acceptat al seu si. Malgrat això, des del 9 de desembre de 2014 el CIO reconeix aquest petit territori balcànic com a país olímpic i els Jocs de Rio representen, de fet, la seva primera participació. La judoka Majlinda Kelmendi, originària de Kossove, va competir a Londres el 2012 integrada en la delegació d’Albània. Enguany torna a unes olimpíades, com a banderera del seu país, que és present a Rio amb vuit atletes.
Palestina
Palestina és, juntament amb el Vaticà (que no participa en olimpíades), un estat membre observador de l’ONU des del 2012, sense plens drets. Dues dècades abans, el CIO va reconèixer els territoris palestins com a país olímpic i per això les seves delegacions han pogut participar en tots els jocs, des dels d’Atlanta el 1996. Fins el Brasil s’han desplaçat sis atletes, però no hi ha pogut arribar el cap de l’equip olímpic, Issam Qishta, perquè Israel no li ha donat permís per a abandonar Gaza.
Puerto Rico
L’illa caribenca de Puerto Rico, estat lliure associat als EUA, envia delegacions olímpiques des dels Jocs de Londres del 1948. En les últimes disset edicions, els seus esportistes han aconseguit vuit medalles, la majoria en la disciplina de boxa: una d’or i cinc de bronze. A Londres 2012, s’hi van sumar una medalla de plata en lluita i una de bronze en atletisme.
Samoa Nord-americana
Des de la seva primera participació en els Jocs de Seül del 1988, aquest territori no incorporat dels EUA en ple oceà Pacífic cerca d’obtenir la seva primera medalla olímpica. A la Samoa Nord-americana, hi viuen cinquanta mil persones en un territori de dos-cents quilòmetres quadrats.
Taiwan
L’illa de Taiwan va debutar en uns jocs olímpics a Melbourne el 1956. Amb el nom olímpic de Taipei Xinès, des d’aleshores els seus atletes han aconseguit una vintena de medalles: dues d’or (en taekwondo a Atenes el 2004), set de plata i dotze de bronze.
A banda aquests tretze països i territoris, enguany s’estrena en uns jocs la delegació del Sudan Meridional, que es va convertir en el 193è estat membre de l’ONU tot just el 2011, ara fa cinc anys. L’excessiva proximitat de les Olimpíades de Londres del 2012 va impedir-ne la participació aleshores, però sí que hi va poder competir el maratonià sud-sudanès Guor Marial, inscrit aleshores com a atleta independent.
