Els templers a Catalunya, llegenda i realitat

El Museu d’Història de Catalunya exposa ‘Templers. Guerra i religió a l’Europa de les croades’, la primera gran mostra a Catalunya dedicada a explicar qui eren els templers d’una manera rigorosa i atractiva. L’exposició vol mostrar la vida dels templers allunyada del paper esotèric que se’ls ha atribuït, fugir de les especulacions que els envolten i explicar com van arribar a ser religiosos adherits rigorosament a l’ortodòxia catòlica.

Els cavallers templers van ser un dels ordes religiós-militars més famosos de l’edat mitjana. L’orde va ser creat arran dels atacs continuats dels bandolers que assassinaven els cristians que peregrinaven a Jerusalem. Hugues de Payns, noble i cavaller, va decidir de crear, després de la Primera Croada, un orde monàstic per a protegir la vida dels cristians juntament amb nou cavallers més. Poc temps després, eren més i tenien més poder, i van convertir-se en la força d’avanç de les batalles clau de les croades i van aconseguir de mantenir-se actius durant gairebé dos-cents anys. Però a principi del segle XIV, després de la pèrdua dels últims reductes cristians de Terra Santa, se’ls va acusar d’heretges i molts d’ells van arribar a ser torturats i cremats a la foguera. Van quedar tan desprestigiats que, l’any 1312, el papa va suprimir l’orde. Aquesta violenta eradicació va donar lloc a especulacions i llegendes que els han mantingut vius fins als nostres dies, però allunyats de la seva realitat.

Mitjançant una museografia marcada per una gran muralla vermella que il·lustra una cronologia de més de tres segles, el visitant es va submergint en uns espais interiors on tenen cabuda els fets històrics, els conflictes entre les civilitzacions, el context, la vida i els símbols. El vianant passeja per aquests espais convulsos, on trobem les peces que il·lustren els recursos espirituals i els materials dels templers, amb fora muralla, on trobem les idees escrites sense límits. És un diàleg intermitent entre els fets i les idees, que el visitant pot contemplar tot flanquejant la muralla.

Aquesta exposició fa palès que els templers eren homes que havien efectuat els vots de pobresa, obediència i castedat i que, quan no es trobaven en campanya, duien una vida molt similar a la de la resta de monjos. Amb la reconstrucció de l’hàbit i les insígnies, es parla dels dos tipus de templers: els cavallers i els sergents.

L’exposició té un seguit d’obres excepcionals, com és la fulla d’espasa que podria ser de l’emblemàtica Tisó, segons molts erudits.

L’arrelament de l’orde a Catalunya, amb les anomenades comandes, es representa, entre més, amb una pintura mural de ‘La Verge i el Nen‘, provinent de l’església de Sant Martí de Puig-reig, i que és la primera vegada que s’exposa fora de l’església. S’hi veu una clara influència oriental pròpia de l’orde, ja que embellien aquestes comandes amb mobiliari litúrgic recordant Terra Santa, Jerusalem o el Judici Final per tal de rememorar la missió dels templers.

‘Templers. Guerra i religió a l’Europa de les croades’ és comissariada per l’historiador Ramon Sarobe, llicenciat en Història Medieval per la Universitat de Barcelona, que ha estat arxiver i documentalista del Museu i ha participat en la catalogació de nombrosos fons documentals medievals i moderns.