Els secrets del te

L’Ambròs Genís treballava per una empresa catalana a la Xina quan va començar a sentir curiositat pel te. Cada vegada que en bevia, el trobava diferent. En realitat, tots eren diferents. Aquesta curiositat es va anar convertint en passió. Quan va conèixer a la Jing Jing Yuan a l’aeroport de Xangai la seva vida va fer un tomb important. Tots dos van decidir dedicar-se al món del te. L’any 2005 van crear Tetere,  una de les millors teteries de Barcelona, on pots trobar te directament importat de la Xina i el Japó, així com tots els estris necessaris per gaudir d’aquesta beguda amb plenitud, a més d’un ambient cuidat i relaxant. També venen te on-line i són majoristes. Tot i la seva eficiència comercial en cap cas han perdut la passió pel te i fan la seva feina com si fos un art.

El proper dilluns 23 de gener, Ambròs i Jing Jing oferiran una tast a l’Espai VilaWeb, acompanyats de Roser Giner, que acompanyarà la degustació amb un relat sobre el seu viatge als boscos on es produeix el te.  Ambròs en aquesta entrevista explica en què consistirà la degustació i  aprofitem per a preguntar-li sobre aquesta beguda, que malgrat ser habitual és una gran desconeguda al nostre país . ( Si voleu saber més detalls del tast cliqueu açí ).

—Els occidentals sabem prendre te?
—A la nostra manera sí, però potser podríem  gaudir-ne més.
—Se’n pot  aprendre?
—Sí. La preparació del té és molt important. S’han de tenir en compte els diferents elements: el te i la fulla, l’aigua, la tetera, però també els paràmetres com el temps d’infusió i la temperatura de l’aigua. Segons quin tipus de te necessitarà més o menys temperatura o temps d’infusió.
—El tipus de tetera és important?
—Segons el tipus de te va millor una tetera o una altra, però en general es pot dir que les de ceràmica rendeixen molt be perquè conserven més l’escalfor que les de ferro o altres materials. Les de ferro enganyen perquè la gent les toca i estan calentes però perden l’escalfor. Una tetera de 250, que és una mida mitjana, hi pots preparar la majoria de tes.—Te xinès o te japonès?
—No em facis triar, es fan de diferents maneres. L’estil japonès, en termes generals, vaporitzen la fulla per aturar l’oxidació, en canvi els xinesos la paren amb el contacte directe amb la calor.
—Podeu recomanar  un te?
—No es pot parlar d’un te, n’hi ha molts. Simplement com a exemple, podria recomanar un te jove, un te de primera collita, de la primavera. Són tes que després no trobes. El Shincha és un exemple i un dels primers tes que es cullen.
—Com el beujoulais’ noveau’? Es pot comparar el món del vi amb el del te?
—Sí, però jo diria que el món del te té una complexitat enorme. El vi te’l veus i no té residus. En canvi en el te els residus, les fulles que queden et donen molta informació. Per un te pots pagar molts diners. Hi ha tes que envelleixen i milloren amb el temps que són molt valorats.  Per exemple, per un disc de te Song-bing-hao de principis del s.XX, es pot pagar un bon feix de bitllets. Tant o més que un pis.
—I la cerimònia del te?
—És un ritual lligat a la tradició que potser els japonesos tenen més desenvolupat que els xinesos . Al Japó hi ha més protocol, escoles i tendències. La cultura del te per a nosaltres és un estil de vida, jo ho veig amb la gent que ve a la botiga. Si t’agrada el te gaudeixes d’altres coses, que hi tenen relació.
—El te és saludable?
—El te no és un miracle. Hi ha gent que pren te pels seus beneficis, però nosaltres som partidaris de prendre te per gaudir-ne. Si prens te amb calma i el prepares per gaudir-ne en totes les seves facetes, segurament serà més saludable que si el prens simplement com una medicina.
—I el te de bossa?
—Potser a l’oficina no hi ha temps per beure’l d’un altre tipus, però si la gent té temps es bo que provi el te de fulla. Si és un te que porta molt de temps des de la seva elaboració/recol.lecció, si està collit a mà, a màquina, si té les fulles envellides,… Si el prens de bossa tot això t’ho perds.
—Quin tast oferireu a VilaWeb?
—La Roser Giner ens explicarà els boscos de la Camèlia Sinesis, a les terres xineses de Yunan, on hi ha els boscos més productius del te Pu-Erh. Després nosaltres prepararem una degustació de diferents tipus de te: te blanc, un te oolong i dos Pu-Erh, un fermentat i un altre sense fermentar. Portarem diferents estris i mostrarem quatre tipus de preparació diferent. Començarem per la de te blanc, que és més convencional. Els altres, els prepararem a l’estil gongfu, que és com el fan normalment a la Xina.