La gran taca vermella de Júpiter (fotografia: NASA).

La nau Juno de la NASA, que orbita el planeta Júpiter des de l’any passat, emprèn avui una de les missions més esperades: sobrevolarà la gran taca vermella del planeta, una gran tempesta de més de 16.000 quilòmetres d’amplada, que fou observada per primera vegada el 1830 i que hom calcula que fa tres-cents cinquanta anys que dura. Ara la Juno permetrà que la humanitat observi per primera vegada directament i a molt pocs quilòmetres de distància aquesta gran taca vermella.

L’investigador Scott Bolton, el principal investigador de la Juno, al Southwest Research Institute de San Antonio, als EUA, diu: ‘Aquesta tempesta monumental fa segles que hi és, al planeta. Ara la Juno i els seus instruments científics, que poden penetrar en els núvols, s’hi endinsaran per veure fins a quin punt són profundes les arrels d’aquesta tempesta, i ens ajudaran a entendre com funciona i què la fa tan especial.’

La tempesta, de forma ovalada, es troba al sud de l’equador de Júpiter. Varia molt, tant de color com d’intensitat. De vegades, és d’un color roig fort, i realment molt notable, i de vegades empal·lideix fins a fer-se insignificant. És més freda que no els núvols que l’envolten. Una possible explicació és que sigui un cicló tropical.

Si això és així, té un nucli que gairebé ultrapassa la nostra imaginació, no solament perquè roman d’un any a un altre, sinó per la grandària: la taca vermella és tan enorme que podria empassar-se dues vegades i mitja la Terra.

Vegeu-ne aquesta comparació aproximada de les dimensions:

La nau Voyager 1 va permetre de veure per primera vegada amb detall el gir antihorari de la taca vermella, el 1979.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]