La Filmoteca de Catalunya programa del 3 al 28 de febrer, i en col·laboració amb la Cinemateca Cubana i el Museu Reina Sofía, el cicle Per un cinema impossible. Documental i avantguarda a Cuba (1959-1972), una retrospectiva sobre el moviment documental al voltant de la revolució cubana.  Més d’una vintena d’obres de cineastes locals i internacionals serviran per a apropar l’espectador a la realitat social, política i cultural dels primers anys de Fidel Castro al poder. La majoria de les còpies procedeixen de la filmoteca de L’Havana.

Fidel Castro va morir el novembre passat i, si bé el cicle ja estava programat amb anterioritat, ara ofereix una oportunitat idònia per a aprofundir en el moviment revolucionari cubà a través del cinema, especialment del documentari. Aquest gènere va contribuir a un diàleg públic en contraposició a altres produccions en què el públic tenia un paper irrellevant, tal com va defensar el 1973 el productor Julio García Espinosa amb el manifest Por un cine imperfecto.

El cicle està integrat per obres de nous creadors sorgits a partir del 1959 i de cineastes estrangers que van voler aportar la seva mirada d’aquell moment històric i repensar la funció pública de la imatge. Octavio Cortázar, Manuel Octavio Gómez, Manuel Herrera o José Massip són alguns dels realitzadors que integren aquesta mostra. Alguns dels temes que aborden els films seleccionats són la campanya d’alfabetització massiva el 61 (Historia de una batalla, 1962), la lluita independentista iniciada el 1868 contra les tropes espanyoles (La primera carga al machete, 1969) i el posterior període republicà de Cuba (¡Viva la República!, 1972) o la base naval de Guantánamo (Guantánamo, 1967).

També les dones van tenir un paper important en el cinema cubà de la revolució. És el cas de la realitzadora Sara Gómez, de qui es projectaran tres obres: un retrat sobre els habitants de l’illa de Pinos amb el racisme com a tema de fons, un recorregut d’estil free cinema sobre el fet de ser illenc, i una immersió a la percussió cubana. Internacionalment, Agnès Varda també va plasmar la seva personal visió de la Cuba del moment amb Salut les Cubains (1963), un curt de ‘socialisme i txa-txa-txa’ en què la realitzadora anima 1.500 fotos fetes en un viatge a l’illa.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]