Mig miler de persones s’han concentrat aquesta tarda a Lleida per reclamar l’eliminació de les plaques franquistes dels carrers. Sota el lema ‘Justícia, memòria i dignitat’. La Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, entitat que convocava la manifestació, ha acusat la Paeria, encapçalada pel socialista Àngel Ros, de no respectar la memòria històrica en negar-se sistemàticament a retirar aquests carrers del nomenclàtor local.

La mobilització ha començat amb la recreació d’un judici popular que ha tingut precisament com a escenari una de les vies al punt de mira dels organitzadors, l’avinguda Alcalde Areny, dedicada a qui va ser Paer Major de Lleida de 1939 a 1941. La portaveu de l’entitat, Rosa Peñafiel, ha arrencat la placa. Han considerat que la presència del nomenclàtor franquista als carrers és inexplicable en democràcia, i han recordat que la responsabilitat de retirar les plaques és de la Paeria.

De res va servir l’anunci de Ros de retirar finalment les plaques franquistes dels carrers de Lleida. La plataforma ho ha considerat un moviment d’última hora per desmobilitzar la crida per la manifestació. Diverses entitats memorialistes hi han assistit: la Comissió de la Dignitat, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Amical de Mauthausen. S’ha despenjat la placa amb el nom de l’avinguda i després s’ha entregat a la Paeria quan la manifestació ha passat per davant del consistori. Davant de la seu del PSC s’han encès dues bengales i l’acte ha acabat música i parlaments a la cèntrica plaça de Sant Joan de Lleida.

La polèmica va esclatar quan Àngel Ros es va negar destinar recursos municipals a treure les plaques franquistes dels carrers i instava als qui els fessin nosa a agafar una escala i un tornavís per despenjar-les ells mateixos. Això va provocar la reacció de diversos col·lectius i l’empresa Petrolis Independents va ja retirar-ne algunes el cap de setmana passat després d’anunciar que estava disposada a assumir-ne el cost desinteressadament. L’entitat Acaba amb la placa també havia anunciat una retirada popular massiva pel 22 d’abril que ara ha quedat desconvocada. Fins i tot va intervenir el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, que va emetre una resolució on instava la Paeria a retirar les plaques franquistes dels edificis en compliment de la llei de Memòria Històrica.

Aquesta setmana la Paeria ha rectificat i dimarts ja va informar que s’havia avisat els propietaris dels més de tres-cents blocs que encara mantenien aquests elements de la intenció del consistori de despenjar-los. Finalment aquest divendres al migdia va anunciar que s’havia portat a terme l’acció amb efectivitat i rapidesa amb la col·laboració de la Federació d’Associació de Veïns de Lleida (FAV) i de la mateixa companyia de Petrolis Independents. En els últims dies l’alcalde Ros també ha ordenat que es cobreixi l’escut franquista amb els emblemes preconstitucionals de l’àguila i el jou i les fletxes de la façana de l’antic edifici abandonat de la Capitania d’Infanteria del Turó de Gardeny de Lleida.

Judici penal a tres joves per retirar plaques franquistes
Tres militants d’Arran Lleida seran jutjats el pròxim 28 de març després de ser sorpresos per la Guàrdia Urbana de Lleida mentre retiraven una placa amb el nom d’un carrer de la ciutat dedicat a un alcalde amb vinculació amb el franquisme. Els tres encausats s’enfronten a un judici penal per un delicte lleu de danys. Arran Lleida ha convocat pel mateix dia de la vista una concentració a les 10 a la plaça Paeria, que culminarà davant els jutjats de Lleida des d’on els participants traslladaran el seu suport als tres encausats, que han rebut el suport de la diputada de la CUP Anna Gabriel.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]