Els gossos, bells aliats de la vellesa

  • Les teràpies assistides amb cans són l’última tendència en tractament cognitiu de persones grans

VilaWeb
Irina Carnicero Moreno Íngrid Gustems García Víctor Sánchez
10.03.2017 - 12:53
Actualització: 16.03.2017 - 11:59

Ells no distingeixen entre sexes, ni religions, ni costums, i transmeten tot el seu amor i estima cap als altres”. Així descriu la pàgina especialitzada Experto Animal al millor amic dels humans: el gos. Aquests són alguns dels motius pels quals els gossos són els animals ideals i més sol·licitats per assistir intervencions psicològiques amb persones.

Les Teràpies Assistides amb Animals (TAA) són sessions sovint utilitzades per complementar el tractament psicològic i psiquiàtric de persones amb discapacitat psíquica o motora. Mentre que se sap molt de les propietats beneficioses de l’assistència de gossos o cavalls amb nens autistes o persones amb minusvàlues, darrerament les persones de la tercera edat estan provant aquest nou mètode de teràpia. Els seus beneficis són constatables no només en persones malaltes, sinó també en gent gran sana.

Els ancians i ancianes acostumen a sentir-se sols i moltes vegades la desmotivació els acaba encaixant a la butaca. En aquests casos, els gossos es presenten com a un estímul per reactivar les persones grans, millorant el seu estat d’ànim, però també la seva condició física. A Catalunya, aquestes teràpies van en augment i hi ha cada vegada més centres d’ancians que les practiquen.

Centres geriàtrics on es duen a terme teràpies assistides amb gossos

 

 

 

 

 

 

Cal tenir present que la simple companyia d’un animal, com pot ser una mascota, té beneficis en la salut de les persones. A més d’afavorir la seva autoestima, psicòlegs i tècnics especialitzats en aquest àmbit com Javier López-Cepero i Maribel Vila afirmen que els animals, en especial els gossos “milloren la qualitat de vida de les persones” perquè les fa sentir estimades des d’una posició molt més accessible i oberta.

A part de la inacabable relació entre gossos i humans al llarg de la història, la versatilitat d’aquests éssers i el contacte constant i proper amb les persones genera un vincle molt important per a aquells ancians que, ens els darrers anys de les seves vides, ja no poden tenir una mascota o els costa recordar el seu passat.

Més autoestima, menys ansietat

La Fundació Affinity parteix de la premissa que els gossos augmenten l’autoestima i redueixen l’ansietat d’aquells a qui acompanyen. És per això que en la seva associació es duen a terme diferents activitats, tant per a gent gran com nens, discapacitats o interns de centres penitenciaris.

Tot i aquesta varietat de teràpies, les més recents són les adreçades a persones grans. Entrelazadogs és una de les empreses més implicades en el tractament d’ancians amb teràpies canines. Les psicòlogues Mireia Bosch i Andrea Bracho porten un any treballant amb els seus gossos en teràpies en diferents residències d’ancians per l’àrea de Barcelona.

L’equip d’Entrelazadogs. D’esquerra a dreta: Andrea, Bambú, Black i Mireia. ÍNGRID GUSTEMS

La interacció amb els gossos fomenta l’estimulació mental dels avis i promou un exercici físic suau a partir d’acaronar l’animal, raspallar-lo o jugar amb ell. La demència senil és un deteriorament cognitiu associat a l’envelliment que disminueix les habilitats socials i afecta la memòria de qui la pateix i els gossos són l’excusa per tornar a recordar.

Des de fer-los passar per un obstacle de plàstic fins a respondre preguntes relacionades amb els animals. Els cans els porten sensacions oblidades, de moments en família, de mascotes que ja no poden tenir però que segueixen estimant després de tants anys.

“Poden menjar xocolata els gossos?”, pregunta la Mireia a la Residència Campoamor. Alguns dubten, però la senyora Remei recorda que al seu gos li havien prohibit menjar-ne, així que deixa caure un sonor “NO!”. El Francisco s’emociona mentre pentina el petit Bambú amb la poca mobilitat que li queda als braços: “Jo en tenia un d’igual. Tenia tants gossos a casa…”.

El vincle que es crea entre la persona i el gos és espontani per ambdues parts, com diu el psicòleg Javier Lopez-Cepero. “Els animals acostumen a facilitar una major interacció social, un millor atenció, i la percepció que l’entorn es torna més humanitzat”, de manera que aquelles persones que un altre dia no voldrien sortir del llit tenen una motivació extra per aixecar-se.

 

Els protagonistes: els gossos

Però el que s’extreu d’aquestes teràpies assistides és el protagonisme dels gossos. Els animals no es tracten com a meres eines, sinó que es converteixen en el focus del grup. Tot gira al voltant d’ells, són el mitjà però també la finalitat de la sessió. Si el gos està cansat o es mostra ansiós, la teràpia s’atura, perquè es requereix un clima tranquil per part de l’animal per poder ajudar la resta. L’equip d’Entrelazadogs explica el dia a dia d’aquests assistents canins.

És important que els gossos sempre tinguin aigua a prop i puguin moure’s lliurement per la sala, així com que vegin la seva figura referencial en tot moment al seu costat. Ells perceben les debilitats de l’entorn però no les utilitzen per aprofitar-se’n, sinó que adopten la postura d’algú que està treballant tant bon punt els seus guies els posen l’armilla.

Detall de l’armilla de treball dels gossos de teràpia. IRINA CARNICERO

Curar i gaudir

Els animals, en aquest cas els gossos, són els encarregats de dos tipus d’aplicacions terapèutiques. Les Teràpies Assistides amb Animals (TAA), les més conegudes, són equivalents a una consulta, perquè es plantegen objectius terapèutics concrets a assolir segons el pacient i es fa un seguiment de les sessions. D’altra banda, les Activitats Assistides amb Animals (AAA) busquen educar els participants amb un punt d’oci i diversió, però són sessions de caràcter puntual i no necessiten la supervisió d’un professional, ni tampoc establir uns objectius o presentar revisions.

El Bambú i el Black en una sessió a la Residència Campoamor. IRINA CARNICERO

Des de l’experiència, Mireia Bosch i Andrea Bracho asseguren que les pràctiques més efectives per al tractament psicològic són les intervencions de TAA, ja que es treballen els objectius de forma continuada i queden documentats. Tot i així, la tècnica de TAA de la Fundació Affinity, Maribel Vila, reconeix que malgrat no comporti una feina complexa darrera, les Activitats Assistides amb Animals poden treballar objectius terapèutics indirectament, alhora que pot suposar un punt de partida per a futures teràpies amb animals.

Es diu que les Teràpies Assistides amb Animals són intervencions complementàries als tractaments psicològics ordinaris No és així en tots els casos, ja que hi ha pacients que només fan teràpies amb animals i noten la millora, segons la tècnica Maribel Vila.

Primeres passes canines

La constatació que el can és el millor amic de les persones ve de lluny. Al llarg dels segles s’han anat estudiant els beneficis de la companyia animal, però no va ser fins la dècada de 1790 quan es van començar a documentar les primeres intervencions amb animals de companyia a Anglaterra. William Tuke va incloure els animals en psicoteràpies al centre de salut mental The York Retreat.

El 1987 va ser un punt d’inflexió per a les teràpies amb animals, any en què es va crear la Fundació Affinity, llavors Fundació Purina, pionera en el desenvolupament i estudi de les TAA a partir d’una campanya antiabandonament. Llavors es va impulsar un programa dedicat a les persones marginades, entre elles penitenciaris, diagnosticats de malalties psicològiques i persones grans. Maribel Vila explica que ara els esforços es dediquen a la investigació i formació en aquest àmbit per tal de tenir professionals competents i avaluar correctament el gran ventall de beneficis que suposen les psicoteràpies amb gossos.

L’aventura, però, acaba de començar per a aquells avis i àvies que esperen dia a dia que els gossos de teràpia els vinguin a veure, que juguin amb ells i els demostrin que estan allà, que no es troben sols, que paga la pena aixecar-se del llit i que en un raspall ple de pèls es pot trobar un motiu per somriure, una finestra a records oblidats.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any