Els fallers de la Plaça del Mercat espanten el fantasma del franquisme

La comissió de la Falla Plaça del Mercat de València ha emès un comunicat en què condemna expressament el franquisme i tots els règims totalitaris i es desvincula de les activitats dels dos copresidents que han dimitit aquesta setmana.

El conflicte va començar quan es va fer públic que un dels dos presidents, Federico Bisquert La Fuente, havia decidit de nomenar faller d’honor la Fundació Francisco Franco. A la vegada, s’havia organitzat un dinar al casal el dia 16 per a honorar la filla, la néta i un besnét del dictador. La Junta Central Fallera i l’Ajuntament de València van advertir que si la falla organitzava aquest acte no tindria cap cobertura institucional.

La copresidenta de Falla del Mercat era Carmen de Rosa, que feia pocs dies havia revalidat la presidència de l’Ateneu Mercantil de València. De Rosa havia guanyat per molt pocs vots contra la candidatura més progressista encapçalada per Carmen Martorell. Carmen Sancho, la filla de Carmen de Rosa, va ser fallera major de València l’any 2014 representant la comissió de la Plaça del Mercat.

Entre De Rosa i Bisquert hi ha hagut un intercanvi de retrets i acusacions que han acabat amb la dimissió de tots dos.

Suport del regidor de Falles a la comissió
Els fallers d’aquesta comissió van fer una crida a la responsabilitat i van emetre el comunicat esmentat. Hi lamenten ser el focus d’atenció per culpa d’un incident com aquest i es conjuren per treballar per a gaudir de les festes a la vegada que demanen disculpes a tot el món faller.

Tant la Junta Central Fallera com cercles pròxims valoren molt positivament que hagen estat els mateixos fallers de Plaça del Mercat que hagen forçat la dimissió dels màxims responsables.

Per una altra banda, Pere Fuset, regidor de Falles i Cultura Festiva, va dir a les xarxes socials que se sentia orgullós d’aquesta resposta, que qualificava de valenta. A la vegada, desitjava molta sort a la comissió per a encarar els dies grans de les festes.

Josep Lluís Marín, que va treballar durament per aconseguir la proclamació de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat, també s’ha felicitat de la reacció de la comissió. Ha dit que és un bon senyal perquè, probablement, fa pocs anys, un fet com aquest no s’hauria sabut. Marín pensa que això pot servir de revulsiu per a anar llevant algunes recialles de franquisme epidèrmic que encara queden en la festa.

Recialles del franquisme
Aquest intent d’honorar Francisco Franco a la falla Plaça del Mercat ha fet planar durant unes hores el fantasma del control que el règim va exercir durant dècades sobre les festes. És un fenomen que va estudiar el professor Gil-Manuel Hernández, que en algunes publicacions parla de la reinvenció d’algunes tradicions com ara l’ofrena de flors a la Mare de Déu que va començar l’any 1945.

L’any 1940 es va crear la Junta Central Fallera que, segons Hernández, va representar la burocratització de les falles fins a l’últim detall. Això retallava l’essència d’una festa creada per a la disbauxa i la subversió. El professor subratlla que la Junta es va utilitzar per a fomentar la deferència i l’obediència de les bases a partir d’un sistema de premis i càstigs.

Durant els anys de la batllia de Rita Barberà, la Junta Central Fallera fou dominada pel Partit Popular i ancorada en un immobilisme que impedia qualsevol modernització. Tant, que no va ser fins al mes de febrer del 2015 que es van llevar tots els honors a Franco, que era posseïdor del Bunyol de brillants, el màxim guardó de la festa que es va crear per a condecorar el dictador l’any 1947. L’any 1960, Carmen Martínez Bordiu, la néta del dictador i una de les convidades del dinar que finalment no es farà, va ser fallera major infantil de València.

Tot i els intents de modernització de les falles, encara queden reductes de comissions molt relacionades amb organitzacions com Lo Rat Penat i fins i tot el GAV, el Grup d’Acció Valencianista. Són comissions com ara Bilbao-Maximilià Thous o Cuba-Peris i Valero. El partit secessionista Unió Valenciana va nàixer, per exemple, en la Falla del Regne.

A l’altre extrem hi ha falles com ara Arrancapins, na Jordana o Corona que viuen la festa des d’un punt de vista molt més integrador, progressista, amb normalitat lingüística i fins i tot alternatiu.