Trump s’enfrontaria a enormes dificultats si volgués apel·lar una possible derrota electoral

  • El candidat republicà a la presidència dels Estats Units, Donald Trump, ha declinat encara respondre si acceptaria de bon grat una possible derrota electoral i no descarta impugnar una possible victòria de la seva rival, Hillary Clinton. La llei s'ho permet i hi ha precedents sobre un recompte de vots -- recents, a més, com el succeït a Florida fa 16 anys i que va desembocar en la victòria de George W. Bush --, però és un procés costós que necessita de suports, en particular dins del partit republicà, i dels quals Trump manca.

VilaWeb
Europa Press
23.10.2016 - 11:00
Actualització: 24.10.2016 - 12:28

El candidat republicà a la presidència dels Estats Units, Donald Trump, ha declinat encara respondre si acceptaria de bon grat una possible derrota electoral i no descarta impugnar una possible victòria de la seva rival, Hillary Clinton. La llei li ho permet i hi ha precedents d’un recompte de vot -va ser el cas de Florida, fa setze anys, que va acabar amb la victòria de George W. Bush-. Tanmateix, es tracta d’un procés costós que necessita suports dins del Partit Republicà, uns suports que el magnat de Nova York no té.

Abans de portar el cas davant dels tribunals, Trump hauria de sol·licitar un recompte de vots. El candidat ho faria, probablement, a l’estat d’Ohio, un estat amb divuit representants en joc i en què Trump es troba actualment en situació d’empat tècnic amb Clinton.

Però impugnar uns resultats no és tan senzill perquè les regles varien entre els estats. Per exemple, Carolina del Nord no permet recomptes en els casos que un candidat aconsegueixi un avantatge superior al 0,5% del total de vots. A Wisconsin, els candidats que impugnen han de pagar el recompte en la seva totalitat si la diferència excedeix el 0,25. La mateixa situació es dóna a Colorado, tot i que el marge és del 0,5%.

I és car. Un recompte local de nou mil vots a Wisconsin va costar uns deu mil euros, però en unes presidencials el recompte es faria a la totalitat i cal tenir en compte que l’any 2012 es van dipositar tres milions de paperetes.

Si la diferència fos de més dels 18 representants d’Ohio, Trump hauria d’impugnar els resultats a múltiples estats, segons l’ex advocat del Comitè Nacional Demòcrata Troy McCurry. En aquest cas i per minimitzar despeses, Trump podria al·legar, en lloc d’irregularitats en la votació, un comportament abusiu per part d’algun oficial electoral sempre que tingués proves que ho demostrin.

De prosperar la demanda, Trump s’enfrontaria al desafiament del Tribunal Suprem, actualment repartit per igual entre liberals i conservadors i de dictamen incert.

‘Si Trump decideix disputar Ohio, és que ja ha perdut’, explica l’advocat republicà Donald Brey. A més, queda per saber quines intencions tindrà el seu partit, que ja ha anunciat que acceptarà una possible derrota i no té cap intenció de combatre el resultat en un estat on hagi perdut la carrera presidencial però hagi guanyat la votació addicional que es realitza al Senat.

‘Trump encara no ha esmentat què és el que ha de succeir perquè es decideixi a rebatre un resultat’, afegeix l’advocat Stephen Zack, que va representar al llavors candidat demòcrata Al Gore a les polèmiques eleccions de l’any 2000, on es va produir un recompte a Florida.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any