Els ‘Episodis de la història’ arriben als seixanta anys promovent el coneixement dels Països Catalans

  • La col·lecció de Rafael Dalmau Editors prepara tres nous títols mantenint el llegat fundacional de Ferran Soldevila

VilaWeb
Ferran Soldevila, director de la col·lecció fins al 1971
Sebastià Bennasar
03.07.2020 - 21:50

Una de les voluntats principals del franquisme va ser la d’anorrear qualsevol vestigi de cultura catalana, i una de les accions principals de resistència contra aquest desig genocida va ser el manteniment de la llengua catalana en tants àmbits d’expressió com fos possible i la recuperació de la nostra literatura i de la nostra història. Una de les contribucions editorials essencials va arribar fa seixanta anys i perdura encara avui: els ‘Episodis de la història’, de Dalmau Editor.
La història de la col·lecció és més o menys coneguda, i fa així: un bon dia, Ferran Soldevila va anar a veure Rafael Dalmau preocupat perquè no hi havia manera que li publiquessin un article en una revista en català. Dalmau va dir a l’historiador que miraria què podia fer i va començar a buscar subterfugis legals per a fer prosperar la proposta.

Rafael Dalmau

I vet aquí que va trobar una escletxa en la complexa burocràcia del règim franquista: els llibres que passaven de cinquanta pàgines en català tenien més facilitats per a aconseguir els permisos de publicació que no pas les revistes en la nostra llengua. El règim considerava menys perillosos els llibres perquè creia que tindrien una circulació menor que les revistes. Els advocats consultats recomanaren aquesta via i així va néixer una col·lecció caracteritzada per volums amb una extensió al voltant de la seixantena de pàgines i de petit format, que permetien que un text un poc més llarg de l’habitual en una revista es convertís en un llibre.

Així va ser com, gràcies a l’enginy de Dalmau, a les recomanacions dels advocats i a l’assessorament de Soldevila, va néixer una col·lecció que ha estat fonamental per a entendre molts aspectes de la història del nostre país amb una mirada transversal, de Països Catalans, i que no ha defugit aspectes més tangencials com la història dels costums, de la religió, de les arts i de la gastronomia, per exemple, i totes les èpoques històriques.

Contràriament al que molta gent pensa, el primer volum no va ser el text de Ferran Soldevila, sinó un del Rafael Tasis, Les unions de nobles i el rei del punyalet, que, segons que es pot llegir a la sinopsi, constituïa ‘una bona mostra del treball de Rafael Tasis’. ‘El lector se situa còmodament a mitjan segle XIV, a vigílies de la Pesta Negra, i pot seguir les intrigues polítiques i les lluites armades que varen afrontar Pere El Cerimoniós (que pretenia afermar-se amb autoritat en el poder) amb els nobles aragonesos i valencians aplegats a les Unions (els quals, contràriament, pressionaven el rei Pere perquè els ampliés els privilegis)’. El treball de Soldevila va ser el segon de la col·lecció, El desafiament de Pere el Gran amb Carles d’Anjou, que l’editorial presenta així: ‘Entre les més altes de la nostra història, destaca la figura del rei Pere el Gran, II de Catalunya, III d’Aragó, fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria. Va regnar poc més de nou anys (1276-1285); però foren nou anys d’una tal intensitat de lluites formidables, que han pogut ésser comparats als de l’epopeia d’Alexandre el Gran o de Napoleó Bonaparte’.

En un principi, la col·lecció es va vendre per subscripció, com tantes iniciatives de l’època, però avui es distribueix habitualment a les llibreries i en altres espais, com ara museus i centres monumentals vinculats a una època històrica determinada. Tot i això, l’editorial té una pàgina web de micromecenatge continuat allotjada a l’Aixeta, on és possible fer-se subscriptor de la col·lecció.

‘El futur és continuar endavant, com diu “La Balanguera”, els arbres més s’enfilen com més fondes tenen les arrels, i ara preparem tres noves síntesis i estats de la qüestió que estem segurs que obriran noves línies d’investigació. La idea és continuar publicant aquests llibres amb una mirada prou transversal i de Països Catalans’, explica Rafael Català Dalmau des de l’editorial.

Rafael Català Dalmau

I quines seran aquestes obres de futur immediat? En primer lloc, hi haurà un text de David Garrido sobre les Taifes. L’editorial explica que no hi ha una visió general sobre aquesta qüestió i que era ben necessària. També es publicarà una investigació de Manuel Forcano sobre tres savis jueus de Barcelona, tres personatges de primera línia; i la filòloga Gemma Pauné presentarà un text que recull la polèmica lingüística entre Pompeu Fabra i mossèn Antoni Maria Alcover.
Per tant, aquestes tres novetats editorials ja serveixen per a mostrar clarament què és la col·lecció i quins són els seus pals de paller: la visió de Països Catalans; l’intent d’abastar des d’una perspectiva històrica tot de qüestions que tenen veure amb la societat i la cultura del territori; i els llibres purament de caràcter històric. ‘Amb cada llibre pretenem d’obrir noves vies d’investigació, en el cas de les síntesis, i aprofundir en un aspecte molt concret i poc tractat’, expliquen.
Des que es va començar a treballar en el primer volum i fins el 1971, la direcció dels ‘Episodis de la història’ la va exercir Ferran Soldevila, però d’aleshores ençà la direcció i la selecció de les obres es fa des de l’editorial mateixa, amb la col·laboració d’un comitè d’experts universitaris, cadascú per a una època històrica determinada, la qual cosa aporta una màxima solvència a cada text.
Actualment la col·lecció arriba als 367 números i, si bé en el seu moment es feien tirades de 2.500 exemplars, avui les tirades s’han reduït a uns mil exemplars per cada nou volum publicat, una xifra molt més ajustada a la demanda real d’aquests productes i a les circumstàncies de l’edició en català en els nostres temps.
Entre els autors dels Episodis podem trobar la signatura d’historiadors de gran rellevància com el mateix Ferran Soldevila, Raimon d’Abadal, Miquel Batllori, Miquel Tarradell, Joan Mercader, Jaume Vicens Vives, Josep Fontana, Núria Sales, Carme Batlle, Josep M. Torras, Ernest Belenguer, Pere Anguera, Jaume Sobrequés i Flocel Sabaté, entre molts altres. Hi figuren també especialistes en temàtiques afins a la història com són Armand de Fluvià, pel que fa a l’heràldica; Martínez Ferrando i Jaume Riera, en el camp de l’arxivística; Valentí Gual, pel que fa a la demografia. La història de la llengua i la literatura hi és present amb texts d’Antoni Comas i Joaquim Molas i la història del teatre amb Hermann Bonnín.
Així les coses, la col·lecció ha acollit durant aquests seixanta anys treballs dels grans divulgadors de la història com Rafael Tasis, Eufemià Fort, Josep Iglésies, Artur Bladé, Pere Català, Josep Lladonosa i David Garrido, i ha donat protagonisme històric tant al conjunt de les terres catalanes com als diversos territoris de l’antiga corona catalanoaragonesa; en aquest sentit, és especialment significativa la presència d’historiadors sards, sicilians i italians en la col·lecció: Alberto Boscolo, Giancarlo Sorgia, Francesco Cesare Casula, Francesco Giunta, etc.

I a més de les múltiples curiositats i anècdotes de la relació continuada d’aquests seixanta anys entre els editors, els autors i les autoritats acadèmiques i historiogràfiques del país, cal interrogar-se sobre quins són els principals best-sellers d’aquests seixanta anys. A banda que hi ha alguns títols que ja estan esgotats, el llibre més venut de la col·lecció és El guerriller Carrasclet, de Josep Iglésies. La sinopsi explica: ‘En els anys posteriors a la finalització de la Guerra de Successió arreu de Catalunya sorgiren escamots com el de Pere Joan Barceló (Carrasclet), que, aprofitant el nou caire que prengueren les relacions del rei amb França i la declaració de guerra d’Anglaterra a Espanya, a les darreries de 1717, intentaren nous alçaments de Catalunya contra Felip V’ i ja se n’han fet cinc edicions. També ha funcionat molt bé el llibre Els Quatre Pals, l’escut dels comtes de Barcelona, d’Armand de Fluvià, on s’explica que l’escut dels Quatre Pals és un dels més antics d’Europa. ‘És l’escut dels comtes de Barcelona, el qual van transmetre a més de fer-ho a ciutats i viles del reialenc del Principat, a territoris i viles d’Occitània, als regnes d’Aragó, de Menorca, de València i de Sicília i a nombroses poblacions llurs. Els de Barcelona van arribar a ser els sobirans amb títol de comte més importants d’Europa.’

Una de les col·leccions que ens va ensenyar la història celebra els seixanta anys en plena forma i amb plans de futur fidel als seus principis fundacionals: posar a l’abast de la gent el coneixement sobre el nostre territori d’una manera transversal i amena. Per molts anys més.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any