20.02.2016 - 22:00
L’ONG nord-americana As You Know publica anualment un informe sobre els directius més ben pagats dels Estats Units d’Amèrica. O, millor dit, dels 100 directius més excessivament pagats, com en diuen ells. La llista d’enguany es va publicar fa dos dies i es pot trobar en aquest enllaç, i en aquesta nota de premsa (pdf). D’aquest estudi és realment xocant no només les xifres, sinó les conclusions de l’estudi.
Comencem per les xifres. En primer lloc ens trobem David Zaslav, que fa 156 milions de dòlars l’any. O el que és el mateix, 427.000 euros al dia. 17.000 euros l’hora, incloses les que dorm. David Zaslava treballa per a Discovery Comunications Inc. En segon lloc ens trobem un dona, Safra A Catz, i el seu colega, Mark Hurd, tots dos a Oracle, que fan menys de la meitat. 75 milions de dòlars l’any cadascun. 205.000 dòlars al dia. 8500 dòlars l’hora, incloses les que dormen. I en tercer lloc, Leslie Moonves, de la CBS que guanya 57 milions de dòlars l’any. 156.000 dòlars al dia. 6.500 euros l’hora, incloses les que dorm.
Oh, sí, el capitalisme.
L’estudi ha comparat el sou dels directius, que no ha parat de créixer, amb el rendiment de les seves empreses. I el resultat és paradoxal: en els 100 casos estudiats les empreses, de mitjana, han baixat el rendiment econòmic. Lleugerament. En canvi, els directius, han vist augmentar el sou. Fan anar pitjor les empreses, i guanyen més. I d’una manera desproporcionada. Segons els autors de l’estudi, per exemple, el senyor David Zaslav, si hagués de cobrar pel rendiment que aconsegueix donar a Discovery, si el seu sou fos proporcional als beneficis de l’empresa, hauria de guanyar uns 15 milions l’any, i no els 156 milions d’ara. Una diferència de més de 140 milions l’any.
Alguns d’aquest directiu treballen en empreses on és molt difícil que els accionistes puguin frenar, o modular aquests, sous. Això passa en part perquè les empreses no permeten votar als accionistes cada any, sinó cada dos o tres. L’any que no voten, es posen el sou. En altres casos, els accionistes tenen intermediaris pel mig que els bloquen el vot. I tot plegat fa que el poder dels accionistes sobre l’empresa desaparegui del tot. Això, diu l’estudi, ja no és com abans, quan hi havia un mínim control dels accionistes. I el paper del director de l’empresa, que hauria de representar els interessos dels accionistes, també ha quedat reduït.
Aquest gràfic de l’esquerra és el gràfic final de l’estudi. Bonic, bonic. Marca l’evolució del guany dels directius (blau), el sou del treballador mitjà (marró), i els beneficis de les empreses (gris). Només els directius han vist augmentar el sou espectacularment. Ni els treballadors, ni els beneficis de les empreses, els arriben a la sola de la sabata. És el capitalisme en la seva màxima absurditat.
Per mi, la frase que ho resumeix tot, de l’estudi, és aquesta: ‘Pagar una persona un sou excessiu sense que tingui relació amb els resultats econòmics o els incentius crea una falsa narrativa: que la compensació és justificable i s’ha guanyat. I debilita premisses essencials del capitalisme: la robusta ‘mà invisible’ del mercat, així com la confiança dels que han entregat capitals a tercers’.
En efecte amic, una de les premisses del capitalisme és que hi ha una ‘mà invisible‘ que guia l’economia a fi de bé, encara que els jugadors siguin uns egoistes. És una creença mig religiosa que prové d’Adam Smith, pare fundador de l’Economia, i que encara dura. I no és conya. Passa que la mà invisible, segons l’estudi, no es veu enlloc.
Fixa’t tu quines coses es descobreix avui en dia, tu.
