07.12.2017 - 22:00
La convocatòria imposada pel govern espanyol de les eleccions el 21-D va significar la dissolució del Parlament de Catalunya legítim sorgit de les eleccions del 27-S. Amb la divisió de Junts pel Sí, el final de la coalició de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) i la configuració de les noves candidatures, els partits polítics han renovat les seves llistes amb algunes cares noves.
Alhora, uns quants diputats destacats d’aquesta legislatura –i alguns de les anteriors– no són a les llistes i no formaran part del pròxim parlament. Aquesta selecció s’ha fet a partir d’un criteri de visibilitat dels diputats, del seu historial al parlament i de la importància del càrrec que exercien.
Meritxell Borràs
La consellera de Governació, Habitatge i Administracions Públiques no forma part de la llista de Junts per Catalunya. De fet, Borràs és l’única consellera empresonada que ha renunciat a formar part de cap llista independentista. Segons que va explicar, és una decisió personal.
Lluís Rabell
L’antic cap de cartell de CSQP no ha tingut un lloc a la candidatura de Catalunya en Comú. Rabell va ser el nom de consens sobre el qual es va bastir a corre-cuita la llista de CSQP abans del 27-S, una coalició que va incloure ICV, Podem i Equo , entre més formacions, però que no va tenir el suport de Barcelona en Comú. L’articulació del nou partit dels comuns a escala catalana i els problemes interns de CSQP han amortitzat el paper de Rabell.
Joan Coscubiela
El portaveu de CSQP, que abans era diputat al congrés espanyol, ha estat una de les veus més crítiques amb l’independentisme, fins al punt que va rebre els aplaudiments del PP i de Ciutadans en el ple del 6 i el 7 de setembre quan es van aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat. Malgrat que només ha estat diputat al parlament durant dos anys, Coscubiela és un dels representants d’ICV més coneguts arreu del territori.
Albano-Dante Fachin
Fou el secretari general de Podem Catalunya i dimití per la pressió de Pablo Iglesias des de Madrid. Fachin ha fet un viratge en aquests últims mesos. L’oposició dura contra l’independentisme es va anar convertint en una aproximació a mesura que s’acostava el referèndum del primer d’octubre. Els seus posicionaments han causat incomoditat a la direcció espanyola de Podem i han tensat la relació amb Coscubiela dins CSQP. Per tant, el portaveu va vetar la intervenció de Fachin en el ple del 6 de setembre.
Lluís Corominas
Corominas és el diputat més antic de la selecció. Exerceix des de l’any 2003 i ha estat vice-president de la mesa durant nou anys. En aquesta legislatura, amb l’entrada de Jordi Turull al govern, ha estat president del grup parlamentari de Junts pel Sí. La repressió contra els membres de la mesa per haver permès debats i votacions sobre el referèndum i el procés d’independència l’han portat al banc dels acusats al Tribunal Suprem espanyol. Corominas va anunciar l’any 2015 que no es tornaria a presentar.
Anna Simó
Simó ha completat una trajectòria gairebé igual de llarga que Corominas. Ha estat diputada des del 2003, fou consellera de Benestar Social i Família durant el primer tripartit i vice-presidenta i secretària primera de la mesa. La republicana ha renunciat a formar part de la llista d’ERC per motius personals i també l’han acusada d’uns quants delictes per haver permès votacions sobre el referèndum i el procés d’independència.
Germà Bel
Un dels independents estrella de la candidatura de Junts pel Sí, i cap de llista a Tarragona en les últimes eleccions. Bel fou diputat del PSC al congrés espanyol entre el 2000 i el 2004 i ha representat un sector del socialisme català que ha abraçat l’independentisme. Partidari d’una llista unitària, la divisió de l’independentisme en unes quantes candidatures l’ha empès a prendre la decisió de deixar de ser diputat.
Lluís Llach
L’independentisme de pedra picada té en Llach un dels referents indiscutibles. Figura carismàtica per la seva lluita contra el franquisme i el compromís per les llibertats, Llach ha estat també un diputat independent que sovint ha fet de pont entre Junts pel Sí i la CUP, partit al qual sempre ha assegurat que se sentia pròxim. El cantautor va explicar que tan sols hauria repetit com a candidat en una llista unitària.
Anna Gabriel
Gabriel va ser una de les cares visibles al començament de la legislatura, atès que va encapçalar la negativa de la CUP a investir Artur Mas. Els seus discursos des de la tribuna del parlament han causat impacte, i també ha estat un dels blancs constants de les desqualificacions i els insults de la premsa i els opinadors espanyols.
Eulàlia Reguant
La diputada anticapitalista va deixar l’acta de diputada el setembre per un càrrec de regidora a l’Ajuntament de Barcelona. Reguant ha estat una de les portaveus principals de la CUP en la segona legislatura a la cambra i ha tingut un paper important en les negociacions amb Junts pel Sí i el Departament d’Economia per a l’elaboració del pressupost, una qüestió que va fer penjar el procés d’un fil perquè la CUP no estava d’acord amb els primers comptes que havia presentat el vice-president, Oriol Junqueras. La qüestió de confiança i el referèndum van permetre encarrilar el pressupost i aprovar-lo el març d’enguany.
