Foto: Pixabay

Un embaràs, un sol part i dos naixements, una situació cada vegada més freqüent. En els darrers vint-i-cinc anys s’ha triplicat el nombre de naixements de bessons a Catalunya i la probabilitat de tenir gestacions gemel·lars s’ha duplicat. Segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), l’any 2015 el 2’22% dels naixements van ser múltiples, mentre que l’any 1990 aquesta xifra no arribava a l’1%.

Segons la Dra. Núria Muñiz de la clínica de fertilització IVI Lleida, alguns dels factors que condicionen l’aparició d’una gestació gemel·lar són els tractaments de reproducció assistida, l’edat del pacient, la raça, l’herència i el nombre de parts que s’han tingut abans de l’embaràs.

De bessons n’hi ha hagut sempre, però mai com ara. Per entendre l’augment del nombre de gestacions múltiples cal fixar-nos en dos factors principals. El primer té a veure amb l’edat de la mare en el moment del part. Fins no fa massa, la maternitat arribava a les dones al voltant dels vint anys; ara, en canvi, les dones tenen el primer fill cap als trenta. Com més edat té la mare, més augmenta la probabilitat d’una doble ovulació. De fet, una dona de 30 a 35 anys té una probabilitat tres vegades més gran de quedar-se embarassada de bessons que una dona de menys de vint. “Això passa perquè, a mesura que l’edat reproductiva de la dona va avançant, la seva reserva ovàrica va disminuint i així es produeix un augment dels nivells d’hormona FSH” apunta Muñiz. Com a conseqüència, en comptes de créixer només un fol·licle, en poden créixer més i, per tant, ovular més d’un òvul.

Un endarreriment de l’edat de gestació que va en paral·lel amb l’augment de les bessonades i que es fa palès en les estadístiques dels últims anys: si bé  l’any 1998 la mitjana d’edat de la mare en el moment del part era de 28 anys, l’any 2015 aquesta mitjana era de 34.

La ginecòloga i obstetra Concepció Bach adverteix dels riscos derivats de l’endarreriment de les gestacions. “Les dones més grans tenen un increment de la possibilitat de patir malformacions fetals” explica; ara bé, gràcies a la tecnologia que es disposa avui en dia, “aquestes malformacions es poden prevenir”. En canvi, el problema que més ha incrementat i que costa més de controlar és “la problemàtica en el decurs de l’embaràs”, explica la Dra. Bach. Aquesta pot comportar des de diabetis gestacionalpreeclàmpsia (malaltia que pot produir danys importants a la mare i el fetus), parts prematurs i endarreriment del creixement de l’embrió. “Tots aquests problemes ja són molt més freqüents a les gestants amb bessons”, explica la doctora.

A més a més, com més gran sigui la dona, més risc d’avortament té. Si bé és cert que tota dona té als inicis de l’embaràs un risc d’avortament del 20% (que es redueix al 5% després del primer trimestre), la disminució del risc és més lenta en les dones majors de 40. Aquesta situació de risc també es trasllada en el moment del part, ja que els teixits d’una mare primípara de 25 anys cedeixen molt més bé per la dilatació que els d’una dona de 45 anys, i per tant el risc de complicació del part és més alt.

L’altre factor que influeix considerablement a l’augment exponencial del nombre de naixements de bessons és l’increment de fecundacions in vitro (FIV). Els experts sostenen que les gestacions múltiples, sobretot de bessons, han augmentat perquè la llei permet que en les tècniques de fertilització in vitro s’implanti més d’un embrió, a diferència d’altres països, com per exemple els nòrdics, que només permeten que se n’implanti un, fet que redueix la possibilitat d’èxit. Per tal d’assegurar aquest èxit, anys enrere s’introduïen fins a tres embrions, però avui en dia la normativa només en permet implantar dos, i s’està estudiant de reduir-ho a un.

La fecundació in vitro s’ha convertit en una tècnica de reproducció assistida cada cop més habitual. Segons les últimes dades de la Societat Espanyola de Fertilitat, el número de FIV van augmentar quasi un 80% entre els anys 2004 i 2014. Segons la Dra. Muñiz, en aquestes tècniques de reproducció assistida, si es transfereix més d’un embrió, la incidència de tenir gestacions múltiples és del 15 al 25%. D’aquests, la majoria són dizigòtics, per la transferència de 2 embrions o l’ovulació de dos òvuls.

A més, hi ha dos tractaments diferents que poden incrementar el risc de gestació gemel·lar; per un costat, l’ús del citrat de clomifè, un fàrmac inductor de l’ovulació, que incrementa entre un 6 i un 10% el risc de gestació gemel·lar. Per l’altre, les inseminacions artificials, que augmenten la probabilitat de gestació gemel·lar d’entre el 7’5 al 29%. Segons les dades del Registre Nacional d’Activitat de la Societat Espanyola de Fertilitat, el nombre de gestacions per fecundació in vitro a Catalunya s’ha multiplicat per cinc en els últims deu anys. Si bé en el 2004 es van produir 5.811 embarassos per FIV, l’any 2014 aquest número creixia fins a 28.528.

Així doncs, tot i que la genètica influeix considerablement en la possibilitat de tenir bessonada, les estadístiques demostren que l’endarreriment de l’edat de la mare en el moment de la gestació i l’augment del nombre de fecundacions in vitro tenen una incidència directa en l’increment de les gestacions múltiples.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]