Els Països Baixos fan avui les eleccions legislatives que segurament seran les més seguides de la seua història. No tan sols n’estaran pendents els neerlandesos, sinó tots els europeus. La possibilitat que Geert Wilders, amb un discurs antiimmigratori, puga guanyar els comicis preocupa molt. Les darreres enquestes pronostiquen un empat amb el partit del primer ministre, Mark Rutte. És cert que, fos com fos, a Wilders li seria gairebé impossible de formar govern, perquè hauria d’aplegar una coalició extremadament complexa. Però, tot i amb això, és evident que si guanyàs enviaria un senyal terrible a la resta de la Unió Europea i impulsaria encara més les aspiracions de Le Pen a França i de l’Alternativa per Alemanya.

Però la crisi neerlandesa té un segon component, que és Turquia. A l’abril Turquia fa un referèndum que pot donar poders extraordinaris, més encara, a Erdogan. El govern neerlandès ha prohibit un míting d’un ministre turc i això ha desfermat una polèmica entre tots dos estats que creix interessadament. Erdogan ha trencat relacions amb els Països Baixos, ha qualificat de nazis els neerlandesos –que foren víctimes de l’ocupació nazi– i ahir encara es va atrevir a recordar el comportament, certament reprovable, dels cascs blaus neerlandesos a Srebrenica.

Podem esperar que tot siga campanya electoral i que la tensió tan alta que vivim avui es relaxe divendres. Però els europeus tenim un problema gros sobre la taula i desatendre’l no ens salvarà. Tenim un problema intern: no sabem com fer real i efectiva la pluralitat religiosa i cultural. Tenim un problema polític clar: hem permès que es destruís la societat del benestar i això ha catapultat l’extremisme. I tenim un problema amb Turquia que com més va més es complica. Per tot plegat aquesta Europa preocupant demana a crits d’enfortir els valors democràtics, entendre la complexitat, assumir-la com una eina essencial de les nostres societats i reforçar de manera urgent i clara l’estat del benestar. O serà tard per a impedir que el ressentiment –completament explicable– de la classe mitjana se’n vaja per un camí que només ens pot menar al desastre.

[Bon dia] –El Consell d’Europa va emetre ahir un comunicat contradictori en què mirava de negar les pressions espanyoles sobre la Comissió de Venècia. VilaWeb havia denunciat aquestes pressions amb la publicació d’un document intern que el Consell d’Europa, en el mateix comunicat, reconeix que és autèntic. La lectura del comunicat, amb una redacció tan enigmàtica, aclareix moltes coses sobre la intencionalitat real que té, tal com expliquem en aquest article.

–Us recomane molt l’article de Rasmus Brygger, publicat dilluns a The New York Times. Brygger hi parla de Dinamarca i des de Dinamarca, d’una situació molt semblant per desgràcia a la dels Països Baixos. L’article ha despertat una certa polèmica perquè presenta una posició complexa i poc habitual.

–Ahir es va morir Bernat Capó, un d’aquells homenots que van aguantar el País Valencià a les espatlles en el moment més difícil. Esperança Camps li ha dedicat aquest retrat que crec que tots podem considerar alhora un homenatge. Si més no, jo voldria que s’entengués, també, com un homenatge.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]