16.09.2019 - 21:50
|
Actualització: 17.09.2019 - 10:38
Les eleccions espanyoles del 10 de novembre serien les quartes en quatre anys. La greu crisi institucional que viu Espanya ha originat una gran inestabilitat d’ençà de la pèrdua de la majoria absoluta del PP el desembre del 2015. En el període d’una legislatura completa hi ha hagut quatre convocatòries electorals, dues mocions de censura, més de quatre-cents dies de govern en funcions –entre el PP i el PSOE–, un pressupost prorrogat des del maig del 2018 i la paralització de les reformes polítiques, socials i econòmiques i d’organismes com el Consell General del Poder Judicial.
Avui Felipe VI clourà la ronda de consultes amb els partits i constatarà que Pedro Sánchez és el candidat amb més suport. Però el dirigent del PSOE ja ha dit que no acceptaria l’encàrrec de sotmetre’s a una nova investidura si no la té garantida, igual com va fer Mariano Rajoy el gener del 2016. La decisió de convocar el ple correspon a la mesa, encapçalada per Meritxell Batet. Així doncs, si no hi ha cap tomb de darrera hora no hi haurà ple i el temps s’exhaurirà dilluns, quan seran automàticament dissoltes les corts espanyoles i l’endemà convocades les eleccions.
La gran crisi espanyola (1): Un 44% del temps
sense un govern plenament funcional
Els vets encreuats entre partits incapaços de posar-se d’acord han conduït l’estat espanyol a un blocatge polític que no s’havia vist mai en cap democràcia occidental. Només hi ha un precedent equiparable a aquesta inestabilitat, Grècia, on va haver-hi quatre convocatòries electorals entre el 2012 i el 2015. Aquest blocatge, a més, manté la política espanyola segrestada per l’electoralisme i la mirada curta, en una campanya electoral permanent i sense que ningú no s’atreveixi a sortir de la seva zona de confort.
El PSOE vol unes altres eleccions? Unides Podem està convençut que sí, i que per aquest motiu s’ha encallat en les negociacions per a formar govern i els ha fet un xantatge constant, sense cedir en res. L’última proposta de Pablo Iglesias –un govern de coalició fins a l’aprovació del pressupost i el compromís de sortir de l’executiu si Sánchez ho volgués– va ser refusada de pla pel president espanyol en funcions, en una conversa telefònica de deu minuts i sense consultar-ho a ningú més. A qui tampoc interessa una repetició de les eleccions és a Vox, per por de perdre el pes que va guanyar el 28-A. Per això Ortega Smith va afegir-se a la proposta d’Iglesias de demanar a Felipe VI que intercedís perquè el PSOE s’avingués a pactar i formar govern.
Enmig d’aquest panorama, Albert Rivera ha fet una maniobra d’última hora per evitar la repetició de les eleccions, amb una abstenció en canvi del compromís de no apujar els imposts, de desfer el pacte de govern a Navarra i d’aplicar el 155 a Catalunya si no s’acata la sentència del Tribunal Suprem espanyol. Tres condicions que Rivera assegurava haver pactat amb el PP i que la Moncloa s’ha afanyat a dir que ja es complien. Rivera ha pres així la iniciativa en un dels seus moments més baixos políticament, després d’un estiu en què pràcticament ha desaparegut de l’escena mediàtica i en què ha hagut de veure un degoteig constant de baixes per la deriva ultra que ha agafat la direcció de Ciutadans, que ha pactat amb Vox sense cap objecció. Ho ha fet en un moment en què les enquestes indiquen una caiguda de Cs en favor del PP, fet que podria significar el final polític de Rivera.
Pablo Casado i Albert Rivera van reunir-se ahir a la tarda al congrés espanyol per a explorar aquesta proposta de darrera hora. El PP va evitar de pronunciar-s’hi, de manera que allargarà fins avui l’agonia de Sánchez. Tanmateix, cal tenir en compte que Sánchez en tindria prou amb l’abstenció de Ciutadans i Unides Podem per a ser elegit amb una majoria simple a la segona volta.
Les tres condicions de Rivera
El PSOE va afanyar-se a acceptar les condicions de Rivera en canvi de l’abstenció de Ciutadans. Els socialistes fins i tot van publicar un comunicat enmig de la reunió entre Rivera i Casado per a pressionar-los, instant-los a fer un ‘exercici de responsabilitat’ i a evitar que el govern espanyol resti condicionat per l’independentisme.
La primera condició posada per Ciutadans per a facilitar la investidura amb una abstenció és que es prepari l’aplicació del 155 a Catalunya en cas que els independentistes no acatin la sentència del Suprem espanyol, i que Sánchez no aprovi indults per als presos polítics. El president espanyol en funcions s’hi va comprometre i va insistir a dir que el PSOE actuaria ‘amb la mateixa contundència’ que l’octubre del 2017.
La segona és lliurar Navarra a la dreta. El pacte del PSOE a Navarra amb Geroa Bai, Podem i Esquerra Unida –facilitat per l’abstenció de Bildu– va irar la dreta espanyola. Rivera ha reptat Sánchez a formar un ‘govern constitucionalista’ a Navarra, que vol dir deixar governar la coalició electoral entre el PP i Ciutadans, Navarra Suma. L’acord dels socialistes amb Geroa Bai, formació pròxima al PNB, és sòlid perquè els nacionalistes bascs són un soci preferent de Sánchez. En aquest sentit, trencar-lo podria enfonsar el pont entre els governs espanyol i basc i dificultar la legislatura a Sánchez, tot i que el PNB ha demostrat més d’una vegada la seva flexibilitat per a pactar amb el govern espanyol, fos del color que fos. Entre el maig i el juny del 2018, va aprovar el pressupost del govern del PP i, pocs dies després, feia caure Rajoy a la moció de censura després de la sentència del cas Gürtel. En tot cas, Sánchez ha assegurat que no hi ha cap ‘pacte ocult’ amb l’esquerra abertzale i que l’actual govern navarrès ja és constitucionalista.
Pel que fa als imposts, el president espanyol en funcions ha respost a Rivera que té la intenció ‘d’alleugerir la càrrega fiscal a les famílies, als treballadors autònoms i a la classe mitjana i treballadora’. El dirigent de Ciutadans havia demanat que no s’apugessin els imposts en general ni la quota als autònoms.
Casado i el caramel de les eleccions
El president del PP, Pablo Casado, té pocs incentius per a facilitar la investidura de Sánchez. Després d’haver obtingut el pitjor resultat de la història del PP d’ençà de la refundació d’Alianza Popular, Casado ha aconseguit que els barons fessin pinya amb la seva direcció i pogués mantenir el comandament del partit. La moderació del discurs l’ha fet créixer a les enquestes i recuperar embranzida en un moment en què Rivera ha perdut pistonada. De manera que unes eleccions poden permetre que el PP millori el resultat, a còpia de recuperar votants desencantats amb Ciutadans i Vox.
La bona expectativa de Casado és un entrebanc perquè faciliti l’abstenció. Però Casado també pot optar per posar-se el vestit d’home d’estat i evitar la repetició electoral, amb l’argument de deixar començar la legislatura.
El paper d’espectador de l’independentisme i Compromís
L’independentisme ha renunciat a exercir un blocatge polític al congrés espanyol. L’aritmètica faria prescindibles ERC i JxCat si Ciutadans s’hagués avingut a pactar amb el PSOE o si el PP facilités la investidura amb una abstenció, però els vets encreuats han donat un paper clau a ERC gràcies al seu resultat el 28-A. Tanmateix, els republicans no volen evitar la repetició de les eleccions ni posar traves a un acord entre el PSOE i Unides Podem per a evitar un pacte entre els tres partits de la dreta i l’extrema dreta.
JxCat va votar contra Sánchez a la investidura del juliol, però el poc pes aritmètic fa que els set vots de la formació no tinguin gens d’interès per al PSOE. I Compromís va abstenir-se perquè Sánchez no s’ha compromès fermament amb la reforma del finançament. El diputat Joan Baldoví també ha lamentat que el PSOE no els hagi donat resposta a un document de propostes i ha dit després de reunir-se amb el rei espanyol que es tornaria a abstenir.
En aquest context, ERC era l’únic partit que podia pressionar Sánchez i demanar contrapartides al PSOE, malgrat que els socialistes no han fet cap gest i més aviat s’han volgut allunyar del suport de l’independentisme, potser pensant en unes noves eleccions espanyoles. La posició dels republicans ha indignat Unides Podem, que els ha criticats per haver-los fet la tenalla amb els socialistes.
