El virus que infecta la justícia espanyola no té vaccí

  • La fiscalia espanyola reconeix que l'objectiu d'empresonar els dirigents independentistes era escarmentar la societat catalana *** Puig fracassa en l'intent que els fons autonòmics es distribueixin segons la població *** Els polítics andorrans s'abaixaran el sou entre un 10% i un 20%

VilaWeb
Pere Martí
05.05.2020 - 20:15
Actualització: 05.05.2020 - 21:20

TEMA DEL DIA
Impunitat.
La pandèmia del coronavirus no ha aturat la repressió contra l’independentisme però sí que ha aconseguit que passi més desapercebuda per a l’opinió pública, per culpa de l’allau d’informacions sobre la crisi sanitària i econòmica que travessem. L’anonimat mediàtic ha fet fins i tot que en alguns casos es desacomplexin les argumentacions o les actuacions per a justificar la impunitat amb què va actuar la justícia espanyola. Fa pocs dies l’ex-fiscal general de l’estat espanyol, Consuelo Madrigal, no tenia gens de vergonya a apuntar-se a les tesis de la dreta espanyola i acusava el govern de Pedro Sánchez de promoure un estat d’excepció encobert. La cara de Madrigal és molt familiar entre els presos independentistes perquè és la fiscal del judici que es va fer al Tribunal Suprem i la que va sostenir la tesi de rebel·lió fins al darrer dia, en línia amb el govern del PP.

L’arribada del PSOE al govern espanyol va servir per a canviar de fiscal general, però no per a canviar la línia dura del ministeri fiscal contra l’independentisme. Primer, el juny del 2018, Pedro Sánchez va nomenar María José Segarra com a fiscal general de l’estat, però no va aconseguir de canviar l’orientació de la fiscalia. Després de les eleccions del novembre del 2019, va optar per col·locar en aquest càrrec directament l’ex-ministra Dolores Delgado, que va ser nomenada el febrer del 2020 amb una gran polèmica per suposada manca d’independència. La polèmica devia ser útil, perquè fins avui no s’ha notat cap canvi d’orientació de la fiscalia, que continua actuant com si encara governés el PP.

L’exemple més clar d’aquest fet és que el ministeri fiscal ha interposat un recurs d’apel·lació davant l’Audiència de Barcelona a la decisió d’aplicar el 100.2 i el règim de sortides de Jordi Sànchez, condemnat per sedició. Tot i que un jutge de vigilància penitenciària ja havia avalat les sortides de l’ex-president de l’ANC per a fer voluntariat, ara interrompudes per la pandèmia, el fiscal fa un pas més i eleva el recurs a l’audiència amb un argumentari que es basa en la necessitat de ‘reeducar’ el pres i que diu que la seva condemna ha de servir per a ‘intimidar’ la societat catalana.

Això de la reeducació ja ho havien utilitzat, però és la primera vegada que la justícia espanyola reconeix que les penes als dirigents independentistes han de servir per a escarmentar la societat catalana, per a evitar que torni a intentar de fer un referèndum. En un estat democràtic, la presó serveix per a reinserir el reclús, però a Espanya, en el cas dels independentistes, ha de servir per a fer-los canviar d’idees i utilitzar-los d’escarment. L’independentisme ja fa molt temps que ho denuncia, que la voluntat de la justícia espanyola amb els presos independentistes no és fer justícia, sinó venjança. Però s’ha quedat molt sol en aquesta denúncia, malgrat que les principals organitzacions internacionals de drets humans l’han avalat.

La política espanyola ha digerit l’existència de presos polítics sense fer escarafalls i bona part de la classe política catalana també, sobretot la vinculada als partits espanyolistes, de dretes o d’esquerres. Miquel Iceta no ha anat encara a visitar cap pres polític, per posar un exemple, ni tan sols quan el seu partit necessita els vots d’ERC per a governar Espanya i aprovar decisions com la pròrroga de l’estat d’alarma. Pedro Sánchez es va vantar durant la campanya electoral de controlar la fiscalia. O no la controla o ja li sembla bé. Totes dues coses són greus. Amb el govern del PSOE la situació dels presos no ha millorat respecte de l’època del PP; el canvi de fiscal general no ha originat cap variació de l’argumentari d’aquest ministeri, que continua infectat pel virus del totalitarisme i ara com ara no es pot pas desconfinar, perquè continua infectat.

MÉS QÜESTIONS
Puig fracassa en l’intent que els fons autonòmics es distribueixin segons la població. Ha fracassat l’intent del president de la Generalitat, Ximo Puig, que el fons de 16.000 milions que el govern espanyol té previst de donar a les comunitats autònomes es reparteixi d’acord amb el nombre d’habitants. El govern valencià calculava que podria rebre’n un 10% però la ministra espanyola d’Hisenda, Maria Jesús Montero, ha explicat que es distribuiran segons l’impacte sanitari de la pandèmia, cosa que ara per ara beneficia Catalunya i Madrid. La decisió torna a posar en evidència l’infrafinançament valencià i ha creat malestar a Compromís, un dels socis del govern del Botànic. Dels primers 10.000 milions, el ministeri d’Hisenda espanyol en transferirà 6.000 a curt termini i els 4.000 milions restants arribaran a les comunitats autònomes el segon semestre de l’any. Aquests diners seran no reembossables per a cobrir les despeses sanitàries i no tindran interessos ni augmentaran el deute de les autonomies. En el primer abonament de 6.000 milions, es tindran en compte els ingressos a l’UCI que ha registrat cada autonomia (35%), els hospitalitzats (25%); els casos de Covid-19 confirmats per PCR significaran un 20%, i el 20% restant es ponderarà segons el pes demogràfic. Un criteri molt allunyat del que pretenia el govern valencià. L’únic consol és que a la segona remesa, de 4.000 milions, el pes de la població serà del 40%, els ingressos a l’UCI d’un 30%, les hospitalitzacions d’un 20% i els positius confirmats per PCR, del 10% restant.

Les Corts reobriran dilluns en dies alterns pel coronavirus. La normalitat política i institucional es ressentirà durant molts mesos de la crisi del coronavirus i les institucions hauran d’adaptar-se a les prevencions sanitàries obligades pel confinament. La junta de síndics ha acordat de reprendre el període de sessions de les Corts la setmana que ve, coincidint amb la fase 1 del desconfinament. Es farà en dies alterns, dilluns, dimecres i divendres, per qüestions de seguretat sanitària. La cambra era tancada d’ençà del 19 de març i només s’havia convocat la diputació permanent. La setmana passada, els tres grups del Botànic (el PSPV, Compromís i Unides Podem) ja van proposar que se suspengués la diputació permanent per reprendre el període ordinari de sessions i la celebració de plens. A més, els síndics també han arribat a un acord perquè divendres de la setmana vinent es constitueixi la comissió parlamentària que ha d’aconseguir un gran acord valencià per a la reconstrucció. Els grups parlamentaris negociaran demà els continguts i el pla de treball de la comissió.

L’estat d’alarma fa ajornar les proves de català a les Illes. El govern balear ha anunciat que la convocatòria de proves de llengua catalana prevista el mes vinent ha estat ajornada per la situació d’estat d’alarma. Si l’emergència sanitària ho permet, es faran més endavant. La decisió dependrà de l’evolució de la situació i de les possibilitats d’organitzar les proves amb les garanties necessàries. El govern ha afegit que l’estat d’alarma ha deixat en suspens la publicació dels resultats provisionals de les proves orals de la convocatòria de les proves del gener, i tots els procediments i tràmits relacionats (termini per a sol·licitar revisió, revisió dels tribunals, aprovació dels resultats definitius, tràmit de vista, publicació dels resultats definitius i expedició de certificats oficials). La suspensió no afecta les proves que ja s’han fet i que són completament vàlides. En tot cas, fins que no es publiquin els resultats definitius d’aptes i no aptes no es podran expedir certificats. La Direcció General de Política Lingüística vol que la convocatòria es reprengui tan aviat com sigui possible, però ara mateix encara no veuen possible de fer pública cap data concreta.

Els polítics andorrans s’abaixaran el sou entre un 10% i un 20%. Els polítics andorrans, conscients de la situació d’emergència han decidit d’abaixar-se el sou. El govern de Xavier Espot elabora una proposta que ha de marcar la reducció dels salaris dels càrrecs públics. De moment, encara no ha lliurat cap esborrany als grups parlamentaris però els partits que li donen suport al Consell General ja s’han començat a reunir per parlar-ne. La rebaixa dels salaris de tots els polítics seria igual per a tots i el percentatge sembla que oscil·larà entre un 10% i un 20%, malgrat que de primer s’havia parlat d’una reducció menor. La mesura afectaria tots els polítics, incloent-hi els comunals, i també els alts directius de les empreses públiques i parapúbliques. En aquest cas, la rebaixa es marcaria amb un topall en la nòmina que encara s’ha de definir, amb la voluntat d’evitar sous desorbitats. D’aquesta manera, els directius no podrien cobrar més d’un salari determinat.

LA XIFRA
82 milions d’euros calcula que necessitarà el conseller d’Educació, Vicent Marzà, per a encarar les conseqüències del coronavirus només a les empreses que treballen per a ensenyament, com el transport escolar i els menjadors.

TAL DIA COM AVUI
El 5 de maig de 1945 les tropes nord-americanes alliberaven el camp de concentració i extermini de Mauthausen-Gusen. Uns 300.000 deportats hi van ser traslladats des del 1938 i uns 100.000 hi van perdre la vida.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any