Featured Video Play Icon

‘Et podem donar la garantia absoluta que nosaltres farem molt més per la sobirania de Catalunya i pel dret de decidir que CiU. La garantia absoluta. Qualsevol dels nostres regidors, tant si és independentista com si no, estarà disposat a arribar fins on calgui. A enfrontar-se amb l’estat, amb la Unió Europea i amb qui calgui perquè puguis exercir el teu dret de decidir perquè aconseguim el màxim de sobirania possible.’ Aquesta és la resposta que donava el maig del 2015, tan sols fa dos anys, Ada Colau a la pregunta següent: ‘Com a votant independentista, preferiria que us mulléssiu abans, per saber si puc donar el vot o no. Si us voto, i després ja fareu…’

En aquella entrevista, quan tot just era candidata a la batllia de l’Ajuntament de Barcelona, Colau expressava idees que ara serveixen al seu partit per negar el suport al caràcter vinculant del referèndum de l’1 d’octubre. Per exemple, quan explica les paraules que va dir a Pablo Iglesias en un acte públic:

«’Sou una esperança per a l’estat, i esteu a favor del dret de decidir, però sapigueu que aquí el canvi ja es va produint des de fa temps i que no podem esperar. No podem esperar ni el canvi de la constitució, ni les decisions de determinats tribunals partidistes.’ Ho vaig dir públicament. No va ser titular ni recollit per cap mitjà de comunicació. Em sembla estrany que jo digui això públicament, que Podem torni a reconèixer que Catalunya és una nació, que té sobirania i ha d’exercir el dret de decidir –podem discrepar la manera, però està obert a discutir-ho–, i en canvi hi ha un cert independentisme que el considera el principal enemic. A mi no em quadra.»

No era la primera vegada que Colau s’expressava en aquests termes de convicció en la defensa del dret de fer un referèndum sense haver d’esperar que l’estat s’hi avingués. En una entrevista menys d’un any abans, el juliol de 2014, Colau deia que la defensa del dret d’autodeterminació ha de ser ‘contundent, inequívoca i absoluta’. Faltaven pocs mesos pel 9-N. Heus ací el fragment sencer:

«En el context actual hi ha una forta mobilització a favor del dret d’autodeterminació dels pobles, que és un dret democràtic inqüestionable i fonamental. I, ens interessi més la qüestió o menys, qualsevol demòcrata ha de defensar aquest dret. La defensa d’aquest dret ha de ser contundent, inequívoca i absoluta. Però és que, a més, amb el règim espanyol actual en plena decadència i amb una reacció que deriva en posicions autoritàries, recentralitzadores i de blocatge institucional, ara mateix votar sí-sí és una oportunitat per a provocar un procés democratitzador. Un procés que es pot dur a terme tant a Catalunya com a Espanya.»

Davant la pregunta de si el federalisme podia provocar aquest procés democratitzador de què parlava en la resposta anterior, Colau respon:

«Els federalistes, si ho són de debò, han de votar sí-sí. Perquè és evident que amb el blocatge institucional espanyol l’única possibilitat d’aconseguir relacions equilibrades és ser reconegut prèviament com a igual, com a interlocutor vàlid. Ara mateix Espanya no pren Catalunya com a interlocutor vàlid. Des d’una mirada estrictament democràtica, la consulta és una oportunitat per a obrir un procés democratitzador que va més enllà de Catalunya. És un procés que no depèn exclusivament de la consulta del 9-N, però que hi pot ajudar molt. Cal que el 9-N serveixi també per a qüestionar les institucions tal com estan dissenyades no tan sols a Espanya sinó també a Catalunya.»

Com en l’entrevista que se li va fer uns mesos després quan feia campanya electoral, Colau posava en dubte la determinació de CiU de desobeir la prohibició de l’estat: ‘Em preocupa que quan arribi el moment de la consulta i no hi hagi cap voluntat institucional de l’estat espanyol de permetre-la, ens quedem encallats i la ciutadania no torni a prendre la paraula. És evident –i ningú no s’imagina el contrari– que a Madrid no hi haurà voluntat de deixar fer la consulta. I sembla que CiU tampoc no té la intenció de desobeir aquesta prohibició.’ I es reafirma encara més en la necessitat de desobeir en una resposta posterior: ‘Si la consulta no es fa per manca de voluntat institucional, pot ocasionar un estat d’ànim de frustració que radicalitzi més les posicions extremes. Per superar el blocatge i evitar la frustració, caldrà que la ciutadania prengui la paraula i exerceixi el dret de decidir. Enfront del blocatge, la millor cosa que podem fer és desobeir. Desobeir pacíficament, però desobeir.’

Ací podeu veure el vídeo resum de l’entrevista del maig de 2015:

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]