La Secció Tercera del Tribunal Suprem ha argumentat aquest dilluns la decisió de rebutjar els dos recursos contenciós-administratius que la magistrada de l’Audiència de Barcelona Àngels Vivas va presentar contra l’acord del CGPJ per al nomenament d’Antonio Recio com a president de l’Audiència de Barcelona, lloc al que també optava. Vivas –que va rebre el suport de cinc membres del CGPJ que van presentar un vot particular contra el nomenament i de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates- havia denunciat una suposada vulneració dels seus drets fonamentals i haver estat discriminada pel fet de ser dona i haver signat el manifest dels 33 juristes catalans en favor del dret a decidir.

Als seus recursos argumentava que ella disposava de mèrits superiors als de Recio perquè superava en 1.200 llocs d’escalafó i en vuit anys d’antiguitat a Recio, i a més té experiència en tasques de gestió a la carrera judicial.

El Suprem argumenta ara que malgrat que la signatura del “manifest dels 33” va ser un exercici “legítim” de llibertat d’expressió per part de Vivas, això només implica que la magistrada no pot ser objecte de cap sanció penal o disciplinària per aquesta presa de posició.

Però segons els magistrats, això no implica “que l’òrgan constitucional encarregat de valorar la idoneïtat dels candidats a places judicials de provisió discrecional no pugui tenir en compte les actuacions i manifestacions d’índole política que, encara que siguin legítimes, hagin fet els diferents candidats”.

Segons el Suprem, “ningú obliga els jutges i magistrats a expressar públicament les seves opinions sobre qüestions socialment controvertides, ni menys encara sobre iniciatives polítiques de molt dubtós encaix constitucional”, i “si ho fan, no poden esperar un tracte de favor”. “Qui voluntàriament baixa a l’arena política i participa al debat en la lluita propis d’aquest àmbit, no pot raonablement esperar que s’oblidi aquesta dada”, conclouen els jutges.

Per aquest motiu el tribunal rebutja que el CGPJ vulnerés el dret a llibertat ideològica de Vivas pel fet de tenir en compte que era una de les signants dels “Manifest dels 33” que segons els magistrats “defensava el pretès dret del poble català a decidir unilateralment el seu futur polític”.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]