El Tribunal Suprem espanyol aplica per primer cop la doctrina del TJUE sobre els interessos de demora en préstecs hipotecaris

  • L'alt tribunal espanyol havia considerat el 2015 que els recàrrecs no podien superar els dos punts percentuals per sobre l'interès remuneratori

VilaWeb
Redacció
28.11.2018 - 17:43
Actualització: 28.11.2018 - 21:22

El Tribunal Suprem espanyol ha aplicat per primera vegada la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre els interessos de demora en préstecs hipotecaris en consumidors. La resolució arriba després que l’alt tribunal europeu donés suport a la sala primera de l’alt tribunal espanyol sobre aquesta matèria.

La sala havia estudiat el 2015 el control de l’abusivitat els interessos de demora en préstecs personals i hipotecaris i havia considerat que davant una falta de previsió legal que fixes el criteri aplicable per al control d’aquesta abusivitat l’interès no podia ser dos punts percentuals superiors sobre l’interès remuneratori. Si se superava, la conseqüència era la supressió total del recàrrec respecte l’interès remuneratori.

Inicialment, aquesta doctrina jurisprudencial va ser qüestionada per diverses resolucions en les quals es pretenia que el TJUE declarés que no era conforme a dret de la UE. El TJUE va decidir en una sentència del 7 d’agost d’aquest any que la jurisprudència de la Sala primera s’ajusta al Dret de la Unió i en particular de la directiva 93/13 sobre clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors.La resolució s’ha dictat arran de l’estimació parcial d’un recurs sobre el cas d’un préstec hipotecari en què l’interès remuneratori era del 4,75% i el de demora del 25%.

La sentència del Suprem confirma que es va produir un abús ja que, un cop el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha aclarit sobre la conformitat de la jurisprudència dictada per l’alt tribunal espanyol i conforme amb el Dret de la Unió Europea, considerava que no era correcte la sentència recorreguda, que havia substituït l’interès de demora pel triple de l’interès legal del diner. No obstant això, el Suprem indica que tampoc es podia acceptar la pretensió del recurrent de no abonar cap interès perquè l’interès remuneratori fixat és una manera de retribuir la imposició del diner per part del prestatari fins que l’ha retornat i per tant s’ha de seguir abonant.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any