El Tribunal Constitucional espanyol admet a tràmit els recursos dels presos polítics contra la sentència del Suprem

  • Si el TC en refusa els arguments, els presos polítics podran recórrer contra la sentència al Tribunal d'Estrasburg

VilaWeb
Redacció
06.05.2020 - 15:04
Actualització: 06.05.2020 - 22:41

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha admès a tràmit, per unanimitat, els recursos d’empara dels presos polítics contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol, per sedició, malversació i desobediència. El TC revisarà la sentència i podrà decidir si la confirma, si la modifica o si l’anul·la per les vulneracions de drets fonamentals que va haver-hi durant la instrucció de la causa i el judici i que les defenses dels presos denuncien en els recursos. El TC estudiarà els recursos de Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Dolors Bassa i Carme Forcadell. No s’ha pronunciat, en canvi, sobre l’admissió a tràmit dels recursos d’Oriol Junqueras i Raül Romeva. També ha admès a tràmit els recursos d’empara de Carles Mundó i Meritxell Borràs, condemnats per desobediència.

La nota difosa pel TC diu: ‘El Tribunal aprecia que concorre en tots els recursos una transcendència constitucional especial perquè el recurs planteja un problema o afecta una faceta d’un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina d’aquest tribunal’. A més, refusa de suspendre la presó dels dirigents independentistes mentre estudia els recursos perquè ‘no aprecia urgència excepcional’ i dóna tres dies a la fiscalia i a les defenses perquè formulin al·legacions.

Últim pas abans de la justícia europea

La resolució que dicti el TC és l’últim pas en el camí dels presos polítics cap al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), on només poden presentar una demanda contra l’estat espanyol una vegada el TC s’hagi pronunciat sobre els recursos. Fins ara, els presos polítics han criticat que el TC hagi admès a tràmit tots els recursos presentats –com ara, contra la presó provisional– amb l’objectiu de barrar-los l’accés a la justícia europea. De fet, segons les xifres publicades pel TC el 2018 en aquesta memòria (pàgina 14), el tribunal diu que aquell any va rebre 6.918 sol·licituds de recurs d’empara i només en va acceptar 115, xifra que representa només l’1,67%. En canvi, en el cas dels presos polítics ha acceptat tots els recursos, mig centenar. Ara, en tots els casos ha tardat més d’un any a començar a resoldre’ls, tots en sentit contrari als interessos dels presos independentistes.

Bassa, Rull, Turull, Cuixart i Forn han acusat el TC d’acceptar els recursos amb la voluntat de desar-los al calaix i endarrerir l’accés a la justícia europea.

Experts en dret europeu consultats el gener passat per VilaWeb consideren que es podria demandar l’estat espanyol per les dilacions injustificades d’un dels seus organismes. No obstant això, s’hauria de justificar l’existència d’una dilació indeguda en la resolució dels recursos. El TEDH ha rebut demandes d’aquesta mena, sobretot contra Itàlia. En el cas que es presentés i reeixís, Estrasburg podria entrar en el fons del cas i establir jurisprudència per a casos futurs. No obstant això, és difícil que el TEDH es pronunciï abans de contrastar que el TC excedeix els seus terminis habituals.

Fonts de les defenses van explicar que ara per ara no preveuen pas d’interposar cap demanda contra Espanya per la dilació del TC a l’hora de resoldre els recursos dels presos polítics. Argumenten que és molt difícil de demostrar que hi hagi aquesta voluntat d’allargar les resolucions per a privar-los d’accedir a la justícia europea.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any