El Suprem refusa una querella d’Òmnium, IU i el PCE contra Juan Carlos I

  • La sala segona del Suprem, presidida per Marchena, diu que les querelles reprodueixen informacions de premsa i que això no és suficient per a obrir una causa penal

VilaWeb
EFE
15.02.2021 - 12:36
Actualització: 15.02.2021 - 12:43

El Tribunal Suprem espanyol ha refusat de reobrir una querella d’Òmnium Cultural, el PCE, IU i el Fòrum d’Advocades i Advocades d’Esquerres (FAIRADE) contra el rei emèrit espanyol Juan Carlos I i altres persones. Se’ls acusava de tretze delictes derivats d’una conversa entre Corinna Larsen i l’ex-comisari José Villarejo, que havia estat arxivada el 2019.

Tal com va plantejar la fiscalia, el Suprem es nega acumular aquesta nova querella a l’arxivada el 2018 “per la identitat substancial dels fets denunciats” contra Juan Carlos I per delictes relacionats amb el presumpte cobrament de comissions il·legals i amb quantitats no declarades a Hisenda. En la seva interlocutòria, la Sala Segona del Tribunal Suprem espanyol, presidida per Manuel Marchena, destaca que les querelles reprodueixen informacions de premsa i argumenta que per obrir una causa penal es necessita “una mica més”, ja que “amb caràcter general, una notícia per si sola, no legitima a cap accionant popular per a convertir el relat periodístic en un relat de fets punibles desencadenants del procés penal”. “Els judicis de valor de qui pretén exercir l’acció popular no converteixen la notícia en delicte”, diuen.

Les noves querelles, assenyala la interlocutòria, es basen en informacions sobre l’obertura el 2020 d’una investigació “inicialment arxivada” al Jutjat Central d’Instrucció número 6, encarregat del cas Villarejo i en el qual consta aquesta conversa amb Larsen, i sobre la investigació que la fiscalia va obrir a Juan Carlos I per delictes fiscals. Sobre el primer, el Suprem recorda que “fins avui cap exposició raonada ha estat enviada a aquesta Sala per aquest Jutjat sobre la presumpta activitat delictiva del querellat, sigui en relació amb els fets inicialment denunciats, sigui sobre els que els querellants qualifiquen de nous”. En aquest sentit, la interlocutòria reitera que és el jutge instructor qui ha de practicar aquelles diligències que li permetin individualitzar de forma precisa l’acció concreta atribuïda a un aforat.

Pel que fa a la investigació de la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol sobre els comptes del rei emèrit espanyol a Suïssa, els magistrats indiquen que encara s’estan practicant diligències i per tant el cas no s’ha elevat a la sala. En aquest cas, insisteixen que “la informació que semblen tenir els querellants a la seva disposició és aquella que ha estat facilitada pels mitjans de comunicació”.

La interlocutòria, que subscriuen Manuel Marchena (ponent), Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer, recorda que el PCE, IU i FAIRADE van presentar inicialment una querella contra Juan Carlos I el 5 de desembre de 2018, que va ser arxivada l’1 d’abril de 2019. Posteriorment, el 31 de juliol de 2020, van sol·licitar la reobertura del procediment, per “haver cessat la causa que va fonamentar l’arxiu davant aquesta sala”, i amb data de 16 de desembre de 2020, van presentar un escrit en el qual ampliaven la querella, dirigint-se contra les persones inicialment querellades. Concretament, contra Juan Carlos I, el seu cosí Álvaro Orleans Borbó, el gestor de comptes a Suïssa Dante Canónica, Nicolás Murga Mendoza i Allen Sanginés-Krause.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any