15.02.2017 - 13:33
|
Actualització: 15.02.2017 - 14:07
El ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem espanyol ha confirmat una sentència de l’Audiència de Barcelona que acordava la retroactivitat total d’una clàusula sol cobrada pel BBVA a un dels seus clients. Els magistrats han adaptat la jurisprudència sobre la retroactivitat d’aquest tipus de clàusules a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del passat 21 de desembre. En aquella sentència, el TJUE obligava els bancs espanyols a retornar íntegrament tots els diners de les clàusules sòl cobrats de més, des de l’inici del préstec, i no només a partir de la data del 9 de maig del 2013, tal com havia fixat prèviament el Suprem.
El TJUE va emetre una sentència al desembre en què obligava els bancs espanyols a retornar íntegrament tots els diners de les clàusules sòl cobrats de més, des de l’inici del préstec, i no només a partir del 9 de maig del 2013. Prèviament, el Tribunal Suprem espanyol ja havia declarat abusives la majoria d’aquestes clàusules, però en va limitar la compensació: només es tornarien els diners cobrats a partir del 9 de maig del 2013. El tribunal europeu, en canvi, va establir la retroactivitat total.
Avui, el Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem ha decidit adoptar la jurisprudència a la sentència europea i ha confirmat una sentència de l’Audiència de Barcelona que acordava la retroactivitat total després d’estudiar un recurs presentat pel BBVA.
El Suprem ha rebutjat que en aquest cas concorri ‘la cosa jutjada’, com proposava el banc, i ho fa, segons argumenta, a partir de la jurisprudència de la Sala Primera del mateix tribunal, del Tribunal Constitucional (TC) i del TJUE. També considera que aquest cas és una ‘acció individual i no col·lectiva’, i que la clàusula motiu de judici era ‘diferent de les examinades’ per la setnència del suprem del 9 de maig del 2013. A més, recorda que l’entitat que va contractar el crèdit no va ser el mateix BBVA, sinó la Caixa de Manlleu. A més, el Suprem també ha rebutjat plantejar qüestions prejudicials al TJUE, tal com demanava l’entitat bancària.
En canvi, en un altre cas, el Tribunal Suprem ha desestimat un recurs de cassació que buscava anul·lar una clàusula sòl de la Caixa Rural de Terol per falta de transparència, ja que considera que en aquest cas es complien els requisits de transparència establerts en la sentència del 9 de maig del 2013.
