Acaba d’arrencar l’edició més ambiciosa del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que es farà fins diumenge al recinte de la Fira de Montjuïc. Ocupa 50.000 metres quadrats –un 10% més que l’any passat– i té 197 expositors. Aquest augment també ha fet créixer el nombre d’activitats i se’n faran més que en cap dels 35 anys d’història. Un dels principals reclams són les exposicions, que reflecteixen molt bé la riquesa i la varietat de l’univers del còmic. Entre les més destacades d’enguany n’hi ha de dedicades a clàssics com ara el TBO o Lucky Luke, d’actuals com la de caricatures de Donald Trump i també n’hi ha que homenatgen els herois més heterogenis del món del còmic o les grans aportacions del gènere.

Cent originals per a commemorar el centenari del TBO. Enguany la mítica revista infantil TBO fa cent anys i el Saló del Còmic s’afegeix a les celebracions amb una gran mostra antològica. Aplega un centenar d’exemplars originals i descobreix al públic les millors sèries i autors de la publicació. La mostra es divideix en quatre apartats: un recorregut cronològic per la història del TBO, des que va aparèixer –el 17 de març de 1917– fins a l’última època, publicada per Ediciones B –entre el 1988 i el 1998. També hi ha una secció dedicada a les principals sèries de la revista, com ara els grans invents, la família Ulises i la Rue del Percebe, i una altra als autors de referència: Opisso, Benejam, Coll,  Arturo Moreno, Sabatés i Urda, entre més.

Lucky Luke, setanta anys cavalcant per les pàgines dels còmics. ‘Li deien Lucky Luke’ és una exposició que homenatja un dels personatges més populars del món de la historieta. La mostra, en què es recrea un poblat de l’Oest, serveix per a conèixer el protagonista, el seu inseparable i fidel cavall Jolly i també alguns dels seus enemics, com ara els populars germans Dalton. També aplega un bon reguitzell de curiositats: per exemple, que tot i ser un heroi nord-americà va ser concebut per un dibuixant francès i durant molts anys René Goscinny, el creador d’Asterix, en va fer els guions.

Les mil cares (caricaturitzades) de Donald Trump. En nou president dels Estats Units no deixa ningú indiferent i, d’ençà que va guanyar les eleccions, desenes de caricaturistes de tot el món l’han retratat. Per això l’humorista gràfic Jaume Capdevila, Kap, comissaria la mostra ‘Retratant Donald Trump’, que aplega tot de dibuixos satírics del president dels Estats Units fets per dibuixants de la premsa d’arreu. Hi haurà il·lustracions de Forges, Manel Fontdevila, Ferreres, Andreu Buenafuente, vinyetes aparegudes a El Jueves, Mongolia i Orgullo y Satisfacción, i també una bona mostra d’obres fetes per dibuixants que treballen per a capçaleres internacionals com ara The New York Times, The Washington Post, The New Yorker  o Charlie Hebdo.

Aviació i còmic. Un dels eixos temàtics del saló és l’aviació, que centra el cartell d’enguany. La relació entre el món del còmic i els avions és llarga i fructífera, i n’han sortit obres mestres  com ara Steve Canyon, Buck Danny, Tanguy y Laverdure, Hazañas Bélicas, As de Pique o El piloto del Edelweiss. Per això el certamen ha produït una exposició  amb avions reals d’èpoques diverses i una bona colla d’activitats pedagògiques i lúdiques.

Superherois fora de control. A vegades hi ha personatges de còmic que, sense  ser  dolents,  no són uns herois clàssics perquè no respecten ni les normes ni les autoritats. És el cas de Hulk, Harley Quinn, Masacre, Deadpool, Juez Dredd, la Máscara o Lobo. Per lluitar contra el crim utilitzen la violència amb desmesura, no tenen en compte els danys col·laterals i, sovint, són afectats per algun trastorn de personalitat. La mostra ‘Superherois fora de control’ vol homenatjar 25 d’aquests personatges més extrems que han fet la guitza als arquetípics superherois però que han proporcionat tantes hores de diversió als lectors.

Will Eisner, pare de la novel·la gràfica. Enguany es compleixen cent anys del naixement d’un dels grans noms del còmic universal, el nord-americà Will Eisner. El Saló del Còmic ret homenatge a l’iniciador del concepte de la novel·la gràfica amb una gran exposició dedicada a la seva trajectòria excepcional. L’any 1978 Eisner va encetar un nou subgènere amb la publicació de Contrato con Dios, la seva primera novel·la gràfica. La va titular així per diferenciar-la dels còmics tradicionals i amb la intenció clara d’adreçar-la a un públic de lectors adults.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]