El govern marroquí va anunciar fa dies que la manifestació convocada per a aquest dijous a Al-Hoceima per a commemorar la batalla d’Annual és prohibida. Però la resposta de les organitzacions rifenyes ha estat clara i contundent: han cridat a participar-hi i enfrontar-se a la repressió que fa mesos que intenta controlar el Hirak, la nova revolta social i identitària que sacseja el Rif.

La prohibició anunciada per les autoritats locals i pel ministre de l’Interior, Abdelouafi Laftit, ha estat contestada pels dirigents del Hirak. Amb els seus líders més coneguts detinguts i a la presó, la manifestació es presenta com una ocasió única per a mostrar al món la força d’un moviment social que creix des de fa mesos. La manifestació havia estat anunciada ja fa setmanes i la seva prohibició ha estat vista com un pas més en l’escalda del govern marroquí contra el moviment rifeny.

El president de l’Associació Democràtica pels Drets Humans, Ahmed El Haij, ha afirmat en aquest sentit que, al Marroc, la immensa majoria de les manifestacions es fan sense demanar cap permís: ‘Fa vuit mesos que ens manifestem cada setmana al Rif i no hem demanat mai permís a ningú.’ L’Associació ha anunciat que preparava grups d’advocats per a defensar els manifestants en una dura jornada en què es preveu que hi hagi força repressió.

Moviments i partits com Al Adl Wal Ihsane, el Consell Nacional Ittihadi, la Federació de l’Esquerra Democràtica i Annahj Addimocrati han fet una crida als rifenys a acudir a Al-Hoceima i sumar-se a la manifestació. El sindicat Confederació Democràtica del Treball i més associacions també han convocat marxes i manifestacions en diverses ciutats marroquines i europees per a donar suport als manifestants rifenys.

El moviment rifeny espera una dura reacció a la convocatòria per part de la policia, tenint en compte els esdeveniments durant la fi del Ramadà. El 26 de juny, una manifestació convocada durant l’Id al-Fitr va acabar amb enfrontaments molt durs amb els manifestants. La detenció dels dirigents del moviment i el seu trasllat a Casablanca no ha fet sinó augmentar el to de la protesta.

Hirak, la nova revolta rifenya
El moviment popular del Rif, conegut com a Hirak Rif o Amussu n Arrif, va esclatar l’octubre del 2016 arran de la mort de Mohcine Fikri, un pescador que havia capturat una espècie que no podia ser pescada en aquella temporada. La policia va confiscar-li el peix i el va llençar dins un camió d’escombraries. Fikri s’hi va ficar per recuperar-lo i va resultar mort. El seu enterrament va esdevenir una gran manifestació de dol i, per primera vegada, s’hi van veure nombroses banderes amazigues i de la històrica República del Rif.

El moviment ha estat tractat amb molta duresa per les autoritats marroquines, que han detingut centenars de persones en pocs mesos. Destaca la detenció de Nasser Zefzafi, el líder més conegut del Hirak, que va ser segrestat en una platja. Zefzafi, cara pública del moviment, va ser humiliat i obligat a cridar visques al rei i a la unitat del Marroc. La revolta del Hirak ha tornat a posar sobre la taula la qüestió del Rif.

El Rif, que podria ser definit com la regió nord de l’actual Regne del Marroc, és un territori amb greus deficiències socials –com ara, de salut i educació– i, al mateix temps, també és un territori diferenciat, ja que la seva població és bàsicament amaziga i no pas àrab. El record de la lluita contra els espanyols, que encara ocupen Ceuta i Melilla, i de l’existència d’una efímera República del Rif ha tingut un paper de reforçament identitari del país, especialment maltractat per la monarquia.

La República del Rif (de nom complet República Confederal de les Tribus del Rif) va ser un estat efímer creat de fet el 18 de setembre de 1921, quan els rifenys es van revoltar contra Espanya i van declarar la seva independència del Protectorat Espanyol al Marroc. El govern fou organitzat l’1 de febrer de 1923 i el cap d’estat (Rais ad-Dawla) va ser Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi, conegut universalment com a Abd el-Krim. El juliol, va ser nomenat primer ministre Ibn Hajj Hatmi. Amb Ajdir com a capital, el Rif tenia uns 150.000 habitants i va arribar a disposar de bitllets. El 18 de setembre, dia de la independència, va ser declarat festa nacional. Però la república va quedar dissolta per l’acció militar conjunta de les forces espanyoles i franceses el 27 de maig de 1926.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]