El referèndum de l’1 d’octubre ha sacsejat l’espai polític dels comuns i també l’esquerra espanyola que representen Podem i Esquerra Unida. L’1-O és la concreció més gran d’un desafiament a l’establishment i d’un qüestionament d’arrel del règim de la transició espanyola que hi ha hagut en quatre dècades. I això, amb la invocació d’un dret fonamental, el de l’autodeterminació dels pobles, posa a prova la coherència d’aquesta esquerra dita alternativa, una esquerra que durant anys ha defensat uns principis en el pla teòric que ara passen al pla real.

Una de les principals crítiques dels comuns al referèndum de l’1 d’octubre és que ‘encara no hi ha res’, és a dir, que hi ha hagut anuncis verbals però no hi ha papers, no hi ha proposta de llei entrada a registre al parlament ni decrets de convocatòria signats, que és allò que espera que hi hagi el govern espanyol per a desplegar l’ofensiva judicial. D’arguments polítics contra la cita de l’octubre, n’hi ha pocs; són més aviat contra formalitats i procediments.

L’exemple més recent del trasbals que implica el referèndum a les esquerres espanyoles és el canvi radical de la posició del dirigent de Podem, Pablo Iglesias. En quatre dies, ha passat de coordinar tota una ofensiva contra l’1-O amb la consigna ‘si jo fos català no hi participaria’, a demanar a les institucions catalanes que facilitin ‘amb tots els mitjans’ la realització del referèndum, per més que ell no el consideri pròpiament un referèndum.

El canvi de to és brusc, i arriba l’endemà dels matisos que va introduir la batllessa de Barcelona, Ada Colau, a la posició fixada pels comuns el cap de setmana passat sobre la votació, molt distant i sense donar-hi un suport clar i explícit; sense fer cap crida a participar-hi. Ahir, doncs, Colau va deixar clar que hi donava suport, fins i tot va deixar un marge per a acabar-hi donant la consideració de referèndum vinculant, i va assegurar que l’Ajuntament de Barcelona no posaria cap impediment a l’1-O i que hi hauria urnes.

Quan Colau deia això, la direcció espanyola de Podem continuava clamant contra el referèndum, perquè considerava que no era una votació ‘amb garanties’ que permetés l’expressió del dret de decidir. El to era molt dur; fins i tot amb voluntat de ridiculitzar-lo, com va fer el secretari d’organització de Podem, Pablo Echenique, dient que el seu partit no tenia inconvenient que Colau posés ‘caixetes’ l’1 d’octubre.

‘La falta de coherència’
Iglesias i Echenique feien un discurs bel·ligerant, en bona part com a reacció a l’anunci d’Albano-Dante Fachin que Podem Catalunya faria una crida a participar a l’1-O. Però aquest discurs dels dirigents espanyols de Podem tenia unes quantes esquerdes. D’entrada, la que explicava un dels referents intel·lectuals d’aquest espai polític, Jaime Pastor, professor de la UNED i activista, amb un article contundent a Público titulat: ‘Legitimitat i legalitat. Amb el dret de votar l’1 d’octubre’. Pastor veu preocupant que la reacció contrària a l’1-O ‘del nacionalisme espanyol dominant es contagiï a sectors que es defineixen contraris a l’establishment’. I afegeix: ‘Sembla el cas d’alguns dirigents de Podem’, de qui diu: ‘Mostren la falta de coherència en la seva ferma defensa del dret de decidir i del reconeixement de diferents nacions en condició d’igualtat.’

Tot i ser conscient d’una crítica com aquesta, abans-d’ahir al vespre el dirigent d’Esquerra Unida Alberto Garzón expressava una opinió molt contrària al referèndum, i en una discussió amb el diputat d’ERC Joan Tardà acabava dient: ‘És legítim deixar-nos aquí amb borbons i Bárcenas i anar de bracet de Pujols. Com ho es creure que això no resol cap problema.’ I això desfermava una onada de crítiques ahir al matí, no únicament de polítics independentistes, sinó també  d’Albano-Dante Fachin, que arribava a recomanar-li que vingués a Catalunya un parell de setmanes.

Garzón no cedia, malgrat les crítiques, i mantenia un to dur contra l’1-O, que veia com una estratègia de legitimació de ‘la dreta catalana’. Així feia pinya amb el seu company de coalició al congrés, d’Units Podem, Pablo Iglesias. I mentre reblava la crítica contra el referèndum a la xarxa, Iglesias preparava una modulació del to de portes endins, que expressava en públic a migdia. Ho feia pràcticament al mateix temps que En Marea reiterava el suport total al referèndum i també alhora que la coordinadora general de Podem Andalusia, Teresa Rodríguez, defensava ‘la consulta o mobilització de l’1-O’, que considerava ‘legítima’, i demanava de ‘no utilitzar la bandera andalusa per tirar pedres contra Catalunya’.

Podem ha mirat de rectificar el pas sobre el referèndum, influït per Colau, que és conscient que no es pot repetir l’error de Catalunya Sí que es Pot en la campanya del 27-S, és a dir, de mantenir una equidistància entre el sobiranisme i la legalitat constitucional, exhibida com a amenaça per part dels grans partits espanyols.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]