“Hem volgut commemorar la fita dels nostres primers 300 números i, en comptes de les seccions habituals, hi trobaran tot d’articles que tracten de casos singulars i curiosos, sovint poc coneguts, que expliquen, també, com som i com hem anat construint les nostres comarques i pobles”, ens diu l’editorial de la Revista de Girona, que és una publicació bimestral amb una tirada de 3.000 exemplars.

Una posta de Lloret de Mar de l'època | Foto: Revista de Girona
Una posta de Lloret de Mar de l’època | Foto: Revista de Girona

El número es presentarà aquest dimecres 25 de gener a les 19h a l’auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona. L’acte estarà encapçalat pel president de la Diputació de Girona, Pere Vila, el director de la Revista, Xavier Cortadellas, l’historiador Joan Domènech i el periodista Sebastià Roig.

El primer número de la Revista de Girona apareixia l’any 1955 —llavors sota la direcció de Cosme Casas—, amb l’objectiu de divulgar treballs de recerca cultural i científica que tinguessin com a àmbit preferent el territori de les comarques gironines. “A la Revista de Girona s’hi ha parlat, en profunditat, del que ha marcat o ha acabat marcant la nostra realitat. S’ha fet des del rigor i la neutralitat d’una capçalera que no treballa per l’audiència present sinó per ser reconeguda també per les audiències futures”, escriu a la Salutació de l’últim número el president Carles Puigdemont. Per commemorar aquesta xifra, a Núvol hem triat cinc articles que podreu llegir en les pàgines del 300.

El primer topless de la Costa Brava

El primer biquini se’l van inventar els francesos l’any 1946. Tanmateix, a les nostres contrades van tardar temps a arribar per culpa de la dictadura franquista: “Només cal recordar que, el juliol del 1955, el governador civil de Girona, Luis Mazo Mendo, va prohibir la roba de bany indecorosa”, escriu Sebastià Roig en l’article “El primer topless de la Costa Brava”. Tot i això, aquell estiu ja es van començar a veure algunes estrangeres en biquini, cosa que va escandalitzar la societat d’aquell moment. Fins i tot alguns van anar més enllà, com el rector de Cadaqués, Ceferí Borrat, que “va assolir el seu moment de fama quan va rebotre, des d’un balcó, un test a unes forasteres que biquiniejaven a la platja d’es Poal”, recorda Roig.

Durant la dècada dels seixanta, però, es va posar de moda a les costes franceses el monoquini, “un banyador que permetia lluir els pits a la fresca”, apunta Roig. Així és com una francesa va arribar a les platges de Cadaqués amb un monoquini, i un agent de l’autoritat li va haver de dir que es tapés les vergonyes, o que toqués el dos de la platja. “Que lluny quedava, ai las!, aquella tolerància dels anys trenta, quan Gala-Dalí, davant l’astorament inicial de pescadors i vilatans, va convertir-se en la primera toplessista censada del Cap de Creus”, conclou Roig.

Podeu acabar de llegir l’article en aquest enllaç.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]