10.02.2017 - 15:06
|
Actualització: 10.02.2017 - 15:28
El PPC ha registrat la petició de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els pressupostos del 2017 en considerar que la disposició addicional trenta-unena “vulnera el marc constitucional i estatutari fixat per la Constitució i l’Estatut”. El PPC ha pogut recórrer els comptes ja que C’s li ha cedit tres diputats per assolir la desena part de la cambra necessària. En l’escrit, asseguren que aquesta disposició addicional “excedeix” les competències de la Generalitat en l’àmbit de les consultes populars i va en contra de les competències “exclusives” de l’Estat. D’altra banda, els populars asseguren que hi ha una connexió “evident” entre les resolucions aprovades al Parlament amb l’objectiu d’iniciar el procés de ruptura i el fet de consignar uns recursos a la celebració del referèndum.
“El Govern de la Generalitat no té competències per a poder dur a terme l’organització i gestió per afrontar un procés refrendari sobre el futur polític de Catalunya, ni d’acord amb la legalitat actualment vigent ni en el marc de la legislació vigent en el moment que es convoqui”, apunta. De fet, els populars demanen al CGE que no caigui en el “parany” que consideren que vol establir la frase ‘segons la legalitat vigent’ que incorpora aquesta addicional ja que assegura que tant la legalitat vigent actual com la del moment en que es convoqués el referèndum serà la mateixa “per molt que la voluntat de la disposició pressupostària sigui deixar oberta la possibilitat d’una legislació diferent”.
El PPC defensa que “no és possible altra legislació en matèria de referèndums que la vigent actualment” i afegeix que qualsevol altra implicaria una modificació de l’Estatut i de la Constitució. En segon lloc, la petició de dictamen apunta que la disposició addicional trenta-unena és “un instrument per a implementar un procés referendari contrari a l’ordre constitucional i estatutari”. En l’escrit, els populars afirmen que les resolucions aprovades al Parlament els darrers anys amb l’objectiu d’iniciar política i jurídicament un procés de separació de Catalunya de la resta d’Espanya que han estat “anul·lades” pel Tribunal Constitucional.
En aquest sentit, asseguren que la connexió entre aquestes resolucions i el projecte de pressupostos és “evident” i considera que si el TC diu que la convocatòria d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, “encobert sota la forma de consulta popular no referendària”, és inconstitucional, “no ho és menys que el Govern disposi habilitar tots els recursos necessaris per fer front a un nou procés referendari, que té els mateixos vicis d’inconstitucionalitat i la finalitat del qual sota l’eufemisme ‘futur polític de Catalunya’ no és altra que la de la independència de Catalunya”. El PPC defensa que la disposició addicional trenta-unena no és una despesa consignada en la llei de pressupostos sinó que es tracta d’una “norma inclosa a la normativa pressupostària, que facilita al Govern habilitar i aplicar partides consignades a l’estat de despesa del projecte de llei a finalitat no previstes inicialment però que té per objectiu violentar l’ordre constitucional i estatutari”.
