09.04.2018 - 20:20
|
Actualització: 09.04.2018 - 20:22
TEMA DEL DIA
Nervis. Hi ha nervis a la Moncloa. Només cal haver seguit la convenció que el PP ha fet aquest cap de setmana a Sevilla per veure que el partit de Mariano Rajoy ha encaixat molt malament la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein de deixar en llibertat Carles Puigdemont. Els esforços de Rajoy per a evitar d’esmentar la justícia alemanya en la intervenció de cloenda van ser anorreats quan Esteban Gonzalez Pons, portaveu del PP al Parlament Europeu, va arribar a posar en qüestió la pertinença d’Espanya a l’espai Schengen. El PP és europeista mentre la UE vagi a favor dels seus interessos. Quan topen, surt l’antieuropeisme fundacional del nacionalisme espanyol, que sempre ha vist Europa amb incomoditat, ja des del franquisme.
La campanya de pressió espanyola contra el govern d’Angela Merkel ja ha començat per terra, mar i aire, però haurà de menester alguna cosa més que els estirabots de Jiménez Losantos amenaçant de fer volar cerveseries a Baviera o una victòria de la selecció espanyola de tennis a la Copa Davis contra Alemanya per aconseguir algun efecte; això si és que no aconsegueix el contrari. La diplomàcia espanyola, quan s’enutja, és poc diplomàtica.
González Pons mateix ha tornat a donar mostres de nerviosisme avui, quan enviant una carta a tots els eurodiputats en què ha qüestionat la justícia alemanya. Diu que cap jutge espanyol no s’atreviria a fer allò que ha fet el tribunal alemany. En primer lloc, demostra molt poca memòria històrica, perquè l’any 1996 Espanya es va negar a extradir a Alemanya el cap de seguretat de Hitler, Otto Remer. En segon lloc, quan parla en nom de la justícia espanyola demostra que encara no ha entès això de la separació de poders i, per tant, tampoc no podrà entendre què ha passat a Alemanya.
Segurament Espanya té armes més subtils per mirar d’interferir en la decisió de la justícia alemanya, però aquesta vegada no servirà ni la venda d’avions ni més ‘propines’ que han emprat per fer callar països més petits. L’única cosa que necessita Alemanya d’Espanya és que pagui el seu deute, i part d’aquest deute no el pot pagar sense la contribució de Catalunya. Dit d’una altra manera, el pot pagar Catalunya directament. Aquesta pot ser la clau d’una futura negociació que, ara com ara, no consta que hi sigui.
De moment, les pressions no han fet pas gaire efecte ni en l’opinió pública alemanya –com demostra l’edició d’avui del Frankfurter Allgeime–, ni tampoc en la classe política. El portaveu dels socialistes alemanys ha deixat la justícia espanyola al nivell de la turca i de la polonesa. El vice-president del grup parlamentari de l’SDP, Rolf Mützenich, s’ha manifestat en defensa de la ministra de Justícia, Katarina Barley, que va abonar la decisió d’alliberar Puigdemont i va advertir que el delicte de malversació també era difícil de provar, cosa que va motivar la queixa del ministre d’Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis, que tampoc no és pas cap gran diplomàtic
A més de demanar una solució política de Catalunya, Mützenich diu: ‘El govern federal hauria de pensar bé si l’euroordre i les ordres internacionals d’arrest, després de les experiències amb les justícies de Turquia, Espanya o Polònia, encara permeten un procediment adequat complint els principis de l’estat de dret democràtic.’ Una reflexió que també s’haurien de fer els socialistes espanyols, més enllà del cinisme oportunista de Felipe Gonzàlez, i els socialistes catalans.
MÉS QÜESTIONS
Dimiteix finalment el batlle d’Alacant. S’havia anunciat el 23 de març, però no ha estat fins avui que Gabriel Echávarri ha presentat la dimissió per carta, tot i que no l’ha pas lliurada ell. El batlle sortint deixa l’acta per un doble processament, arran de l’acomiadament d’una treballadora temporal de l’ajuntament, cunyada del portaveu del PP, Luis Barcala, i pel suposat fraccionament de contractes a la regidoria de Comerç, de la qual Echávarri tenia les competències, per una campanya de promoció comercial de la ciutat per Nadal del 2016. Quan va anunciar que plegava, va dir que delegava les funcions en la tinent batlle i número dos socialista, Eva Montesinos, fins al 8 d’abril. Però Montesinos haurà de negociar amb els seus ex-socis de Compromís i Guanyar Alacant si vol mantenir la batllia, tot i que els socialistes també es trobaran amb els regidors no adscrits i Ciutadans. D’aquesta manera volen obtenir prou majoria per a evitar que la batllia passi a mans del PP.
Els socialdemòcrates andorrans proposen que els residents puguin votar. La primera secretària dels socialdemòcrates andorrans, Susanna Vela, ha proposat que, si es reforma la constitució andorrana, s’hi inclogui el vot dels residents. ‘No pot ser que en unes eleccions comunals no puguin votar els residents, no passa en cap país que es vulgui dir democràtic’, diu. Vela defensa la modernització de la constitució per a incloure-hi aspectes que fa un quart de segle no es proposaven. Creu que el fet que hi hagi articles que encara s’han de desenvolupar no priva pas de fer aquesta modificació. La proposa ‘en un sentit positiu, per fer-la més gran i que tingui en compte drets que potser fa vint-i-cinc anys ningú, ni polítics ni juristes, no tenien presents’.
Francina Armengol reivindica el règim especial per a les Balears per ‘justícia’. La presidenta del govern, Francina Armengol, ha tornat a demanar ‘justícia’. Vol que el govern espanyol autoritzi el règim especial de les Balears (REB), amb el qual els habitants de les Illes obtindrien un descompte més gran per al transport entre les illes i de connexió amb la península, per exemple. Armengol assegura que les negociacions amb Madrid ‘van per bon camí’ però que no hi ha res tancat. Dissabte, el ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, va dir que la negociacions del nou REB van avançades i que molt aviat hi hauria un acord ‘per a poder donar forma jurídica a aquest reconeixement a la singularitat de les Illes’. El pressupost de l’estat espanyol que va presentar Montoro no inclou el descompte del 75% per als residents que volin a la península, tot i que el PP s’hi havia compromès. Ara alguns dirigents del PP condicionen la inclusió del descompte al que el PSOE doni suport al pressupost, cosa que ha indignat els socialistes de les Illes.
Agustina Vilaret substituirà David Abril al parlament. Agustina Vilaret prendrà possessió com a diputada de Més per Mallorca en el ple del Parlament de les Illes Balears de demà i, a més, assumirà les comissions legislatives de Cultura, Educació i Esports i d’Afers Socials i Drets Humans. Segons que ha informat el nou portaveu de la formació, Josep Ferrà, la diputada Joana Aina Campomar continuarà en la comissió permanent de Reglament i com a secretària de la mesa. L’ex-vice-president del govern Biel Barceló durà les comissions legislatives d’Afers Institucionals i Generals i d’Hisenda i Pressupost i continuarà en la comissió permanent de reforma de l’estatut.
LA XIFRA
Cinc reclamacions ha rebut l’Oficina de Drets Lingüístics activada per la Generalitat el 2017, relacionades amb la vulneració de drets. El director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, ha explicat que l’actuació consisteix a posar-se en contacte amb els implicats i elaborar un informe que s’envia a la part reclamant.
TAL DIA COM AVUI
El 9 d’abril de 2015 va morir Xavier Vinader, periodista sabadellenc expert en extrema dreta i crim organitzat. Va ser perseguit durant la transició pels seu periodisme d’investigació, que el va dur a l’exili i a la presó. Ací podeu veure un bon reportatge sobre la seva tasca de periodista:
