El PP en mans dels ultres

Isabel Bonig al País Valencià i Xavier Albiol al Principat. El PP ha fet el relleu simultani en tots dos territoris i el missatge que envia és el mateix. Els dos polítics que encapçalaran el partit pertanyen a l’ala més extremista, menys dialogant i menys presentable del PP. A les Corts Valencianes i al Parlament de Catalunya queda clar que cercaran la disputa cos a cos i la brega permanent.

Isabel Bonig, la ‘Thatcher de la Vall d’Uixó’, afirma estar orgullosa de ser ‘de dretes i espanyola’ i no perd mai l’ocasió d’enfrontar-se durament als seus contrincants. Fou ella que s’encarregà de la gestió de les conseqüències de l’accident del metro de València, una gestió horrible, que en un país normal hauria implicat que l’arraconassen per sempre de la vida política. Al PP, en canvi, l’han catapultada a la presidència d’un partit que el pobre Alberto Fabra es va pensar que podia moderar i centrar.

Pel que fa a Xavier Albiol, no cal explicar-ne pràcticament res. El seu comportament racista l’ha fet mereixedor d’una mala fama que se suposa que ara voldrà explotar d’una manera o d’una altra a l’hemicicle del parc de la Ciutadella. Però abans disputarà a Ciutadans, en una campanya que serà aspra, la bandera de l’unionisme més extrem.

Casualitat o no, el cas és que el PP ha decidit clarament –a tot el país– de situar-se a l’extrema dreta, ben lluny del centre social i polític. I és una decisió incomprensible en un partit que vol demostrar que és de govern i que, de fet, és el partit del govern d’Espanya. Una decisió incomprensible si tenim en compte què haurien de voler ser, però segurament lògica veient qui són els votants que els resten, ara que ja s’han descarat del tot.