Fotografia: Parlament d'Escòcia.

Escòcia camina cap a la convocatòria d’un segon referèndum d’independència. Després de la derrota del moviment independentista a les urnes el 2014, el Brexit els ofereix una oportunitat per a reclamar un segon referèndum abans no sigui efectiva la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. L’objectiu de l’SNP és tornar a donar la paraula als escocesos perquè decideixin si volen continuar formant part d’una Gran Bretanya fora de la UE o si opten per la independència d’Escòcia i, en conseqüència, es mantenen dins la Unió o comencen els tràmits per a ser-ne un nou estat membre.

Avui i demà es debatrà el full de ruta del govern escocès al parlament. Previsiblement, s’aprovarà amb els vots de la majoria que sumen l’SNP i els Verds. La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, defensarà una moció que recull el ‘reconeixement del dret sobirà del poble escocès’ per a determinar la forma de govern que s’adapti millor a les seves necessitats. A més, el text insta el govern d’Escòcia a establir converses amb l’executiu britànic per a acordar els termes d’un segon referèndum i perquè el parlament escocès en decideixi la pregunta i el sufragi. La moció no fixa cap data per al referèndum, però cita el període comprès entre la tardor del 2018, quan se sabran els termes del Brexit, i la primavera del 2019, quan el Regne Unit farà efectiva la sortida de la UE.

Sturgeon va assegurar dissabte que Escòcia decidiria el seu futur polític en un segon referèndum. De fet, l’SNP ja ha començat la campanya obrint una pàgina web perquè els escocesos donin suport a la convocatòria. També recullen diners per a finançar la campanya favorable a la independència. L’objectiu de la col·lecta és arribar al milió de lliures, i de moment, en una setmana, ja se n’han recaptades gairebé 350.000.

L’SNP vol esperar a saber les condicions del Brexit abans de convocar el referèndum per tal que els escocesos tinguin tota la informació disponible per a decidir a les urnes. Les negociacions entre el Regne Unit i la UE encara han de començar. Una vegada superats els esculls del Tribunal Suprem i de la Cambra dels Lords, és previst que May activi l’article 50 del Tractat de Lisboa a final de març. Serà llavors quan començaran les negociacions del Brexit, que s’haurien d’acabar abans de divuit mesos, cap a la tardor del 2018.

El cronòmetre per al referèndum d’independència començaria a córrer aleshores, atès que la ratificació del Brexit per part del parlament britànic ocuparia sis mesos més. Amb aquestes previsions sobre la taula, el govern d’Escòcia vol començar les negociacions amb Londres perquè el parlament escocès pugui donar cobertura legal al segon referèndum. La perspectiva de l’SNP és que els escocesos votin a favor de la independència per romandre dins la UE una vegada definits els termes de la sortida de la Gran Bretanya, atès que en el referèndum del juny la majoria d’escocesos van optar per romandre dins la Unió.

La flexibilitat constitucional
La constitució britànica és una de les poques del món que no és escrita, és a dir, no hi ha cap text constitucional que reguli les lleis i les institucions del Regne Unit. Aquesta flexibilitat constitucional permet al parlament britànic de modificar lleis amb majories absolutes i també autoritzar al parlament escocès de legislar la convocatòria d’un segon referèndum d’independència. La secció trenta de l’Acta d’Escòcia de 1998 és la que permet que el Regne Unit autoritzi Escòcia a crear el cos legislatiu per a convocar un referèndum, tal com va passar el 2012 amb l’acord entre els mandataris David Cameron (Regne Unit) i Alex Salmond (Escòcia) per a la primera consulta, del setembre del 2014.

Les relacions entre Escòcia i Anglaterra tenen més de tres segles d’història. El 1603 van començar a compartir dinastia i, des del 1707, van comptar amb un únic parlament, amb seu a Londres. El 1998 es va fer la devolució de poders amb l’Acta d’Escòcia i l’any següent es va constituir el primer parlament escocès, després de gairebé tres-cents anys, aprovat en un referèndum.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]