El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres per unanimitat el projecte de la llei de creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya (ASC), a proposta d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va recollir més de 120.000 signatures. La proposició crea aquesta prestació econòmica per a persones i unitats familiars que no disposin dels ingressos que els garanteixin els mínims per a una vida digna. La prestació començarà a aplicar-se el 15 de setembre amb el 85% de la quantia -564 euros- i s’anirà implantant de manera gradual fins a l’1 d’abril del 2020, quan s’arribarà al 100% de la prestació -664 euros.

El projecte de llei, que ha arribat al debat final al ple després d’un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries a petició de Cs, defensa que aquesta Agència té per funcions planificar, gestionar, coordinar i supervisar la ciberseguretat a Catalunya i minimitzar els danys i el temps de recuperació davant d’un cas.

El text ha tirat endavant en la votació final a l’hemicicle amb els vots a favor de JxSí, PSC i CSQP; el vot en contra de Cs, i l’abstenció del PPC i la CUP. L’única esmena que s’ha aprovat és una de JxSí sobre la capacitat de l’Agència per investigar i analitzar els ciberincidients i ciberatacs, precisament sobre el punt que Garanties va considerar contrari a l’Estatut i a la Constitució. JxSí s’ha quedat sol tirant endavant el text alternatiu -parla ara d’investigar els ciberatacs “tecnològicament”- gràcies a l’abstenció del PSC i de CSQP, i el vot en contra de Cs, PPC i la CUP. El debat polític s’ha centrat, en part, sobre si la llei facilita l’impuls d’un ‘CNI català’, cosa que JxSí i el PSC han negat.

No ho veu igual un dels diputats més crítics durant el debat parlamentari. Des de Cs, Alfonso Sánchez ha posat en dubte que Catalunya necessiti una altra ‘carcassa’ per ‘autoprotegir-se’ amb una Agència que suposa un “rentat de cara” del CESICAT. Sánchez ha preguntat si el govern vol tenir un ‘control absolut de les cibercomunicacions’ a Catalunya. ‘Així podran llegir milions de emails, obtenir dades bancàries, accedir als mòbils i poder llegir tots els whatsapps. O tenir capacitat per atacar servidors d’adversaris, diaris, entitats o sindicats’ atès que el text que ‘no contempla control extern per garantir que l’Agència d’espionatge sigui neutre’, ha etzibat Sànchez.

Per la seva banda, el diputat del PSC Ferran Pedret no creu que el text afavoreixi que es creï un CNI català ‘ni res que s’hi assembli remotament’. De totes maneres, ha advertit que si en algun moment l’organisme es desvia de les seves funcions, caldrà investigar-ho ‘fins al final’. Per tot plegat, el diputat socialista ha afegit que ‘no està de més reforçar els mecanismes de control parlamentari’ de l’Agència i que precisament per això han mantingut esmenes en aquest sentit.

Per la seva banda, el diputat relator del text, de JxSí, Lluís Guinó ha assegurat que l’agència de ciberseguretat ‘no és en cap cas el CNI ni vol ser-ho’, sinó que pretén ser una ‘garantia’, sobretot en l’àmbit públic i privat. El debat polític ha quedat marcat també perquè l’Agència substituirà l’antic Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT). Guinó ha assegurat que aquest organisme no només va tenir episodis polèmics: ‘No s’hi ha donat prou importància però certament hi ha crítiques contra determinades actuacions, però des d’un punt de vista judicial no n’hi ha ni una que tingui el corresponent recorregut’, ha matisat Guinó.

En relació al CESICAT, la diputada cupaire Anna Gabriel ha remarcat que l’antic centre de seguretat de la informació ‘necessita ser tancat i clausurat, no només per la forma jurídica sinó també per actuacions de dubtosa qualitat democràtica’.

El diputat de CSQP Joan Giner ha coincidit amb Pedret en subratllar la necessitat de fixar mecanismes de control a l’Agència. ‘Estem parlant de si cedim capacitat, poder a una entitat; i la pregunta és qui vigila el vigilant’. Giner, però, ha destacat la necessitat de crear una agència de seguretat cibernètica. No obstant això, la coalició d’esquerres ha advertit que es mantindrà ‘amatent’ de com es concreta ara la creació de l’Agència.

Des del PPC, el diputat Alberto Villagrasa ha apuntat que no veuen amb mals ulls que es creï l’Agència però ha admès que desconfien del Govern per la seva gestió de la ciberseguretat fins ara.

El debat i l’aprovació final es produeix després que el Consell de Garanties Estatutàries avalés la creació de l’Agència però dictaminés com a contrari a l’Estatut i a la Constitució un punt del projecte de llei que proposava ‘investigar i analitzar els ciberincidients i ciberatacs’.

Diosdado Toledano, impulsor de la ILP, ha destacat que avui era un ‘dia històric que recordarà el poble de Catalunya’ i ha lamentat que s’hagi trigat tant de temps en assolir-la.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]