El Museu de Maricel rellegeix l’obra de Ramon Casas a la mostra central del seu 150è aniversari

  • 178 obres mostren un pintor "diferent" envoltat d'influències artístiques

VilaWeb
Redacció
14.11.2016 - 14:24

178 obres mostren un pintor “diferent” envoltat d’influències artístiques

SITGES (BARCELONA), 14 (EUROPA PRESS)

El Museu de Maricel de Sitges (Barcelona) acull des d’aquest dimecres i fins al diumenge 19 de febrer l’exposició central de l’Any Ramon Casas –efemèride que commemora el 150è aniversari del naixement del pintor– ‘La modernitat anhelada’, a través de 178 pintures, dibuixos i cartells que mostren un Casas “diferent”, en el context en el qual va aparèixer i envoltat de les seves influències, tant en les quals va rebre com en les quals va generar en altres autors de l’època.

En roda de premsa, la comissaria de l’Any Ramon Casas, Vinyet Panyella, ha explicat que aquesta exposició, que s'”exportarà” a CaixaForum Madrid i Palma, està organitzada per Museus de Sitges, l’Obra Social La Caixa i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), amb la col·laboració de la Generalitat, al Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges.

L’exposició, que emmarca Casas en la seva època de la mà de fotografies dels seus contemporanis, dóna una imatge de l’artista pensada per a la població i el context cultural del segle XXI: “Vam fugir d’una exposició antològica perquè volíem donar una altra visió”, donant com a resultat una selecció molt representativa del pintor, ha explicat.

El comissari Ignasi Domènech ha detallat que aquesta exhibició, que tanca l’Any Ramon Casas, es va plantejar des del començament com una mostra que no fos antològica, sinó que intentés aportar noves mirades sobre l’obra de Casas: “Com tot gran artista, Casas no està esgotat”, i les mirades possibles sobre la seva obra són múltiples i diverses, ha esgrimit.

JOC DE MIRALLS

Per fer aquesta relectura del pintor s’han buscat obres poc conegudes, algunes d’elles inèdites –com pintures d’un joc de cartes, una plaça de toros, escenes de circ i un pati interior– en les quals s’estableix una narració entorn de Casas en un joc de miralls que posa en relleu les influències que ha rebut, com de Santiago Rusiñol, i les que va generar ell mateix sobre artistes com Pablo Ruiz Picasso i Joaquín Torres García.

Dividida en cinc àmbits, el primer explica la formació de la seva obra amb aquest joc de miralls que reflecteix la seva absorció de la pintura francesa, com la de Carolus-Duran i d’Henri de Toulouse-Lautrec, fins que “arriba un moment en el qual el mirall es dóna la volta i són els joves artistes hispànics els qui es reflecteixen en l’obra de Casas”, com uns emergents Picasso, Torres Garcia i Joaquín Sorolla.

El segon àmbit versa sobre com Casas revisita la pintura de les multituds urbanes com a nou agent social, que en l’exposició dialoga amb fotografies de l’època com a mirall “no com a element de còpia, sinó com a llenguatge fotogràfic”, pel que fa a la composició pictòrica.

L’exposició segueix en un tercer àmbit amb la paradoxa de l’aresta modern i cosmopolita que va ser Casas i que, tot i això, es va interessar també per la cultura popular hispànica del toreig i les ‘majas’, molt presents en la seva obra; mentre que el quart àmbit posa en relleu la pulsió de la bohèmia en l’obra de Casas, viscuda per aquest i els seus contemporanis Rusiñol i Picasso en el marc d’Els Quatre Gats.

DONA TÒPICA I MODERNA

El cinquè àmbit està centrat per la figura de la dona, amb la qual Casas presenta una ambivalència per la qual unes vegades retrata a la dona sota els tòpics decimonònics de la dona burgesa i el ‘dolce far niente’, però també retrata una dona moderna que “no només llegeix revistes femenines, sinó que també va en bici i pot anar en cotxe”.

L’exposició conclou amb una sèrie de despullats que, un altre cop, es contraposen amb la fotografia en “un diàleg que no s’havia fet mai i que calia” per la seva influència en la mirada del cos femení, ha explicat Domènech.

Sobre el títol de l’exposició, ‘La modernitat anhelada’, l’altre comissari Francesc Quílez ha explicat que revela la contradicció de Cases per la qual és vist de manera estereotipada com a pintor del modernisme però que en realitat el seu va ser un camí que no va arribar a una culminació en trobar-se Casas “amb una clientela refractària a una visió més moderna”.

En el moment d’eclosió d’autèntica modernitat, Casas va intentar reflectir la influència del cartellisme i “a partir de llavors la seva obra es va tornar més convencional i menys atrevida”.

El director de cultura de la Fundació La Caixa, Ignasi Miró, ha celebrada el fet de teixir aliances amb altres institucions que permeten rellegir moviments artístics, i ha explicat que en el cas de Casas s’ha considerat “clau” sumar aquestes complicitats perquè el projecte pugui fer itinerari.

Inauguraran l’exposició aquest dimecres el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, i l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, entre d’altres.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any