El mòbil: un aliat o un intrús?

  • Els dispositius digitals que utilitzem dia a dia recullen milions de dades personals i moltes vegades ho fan sense que en siguem conscients

VilaWeb
Clàudia Cebrian Mozas Adriana Capdevila España
23.05.2019 - 10:11
Actualització: 23.05.2019 - 11:14

És habitual que, quan fem una cerca a Internet, ens veiem bombardejats amb anuncis sobre el tipus d’informació que hem buscat. De fet, al fer una cerca a Google ja estem mostrant quins són els nostres interessos, una informació que les empreses utilitzen per oferir publicitat personalitzada. Però, què passa quan ens apareixen anuncis de productes que no hem buscat, però sobre els quals hem parlat amb altres persones?

Molts usuaris d’internet, doncs, creuen que les empreses ens escolten a través dels micròfons. Realment, però, aquestes sospites són reals? O el fet de trobar-se anuncis sobre productes dels quals hem parlat és una casualitat? Gina Tost, periodista especialitzada en tecnologia, explica que “no hi ha cap prova que demostri que els micròfons ens escolten, però el que sí que és veritat és que hi ha moltes coincidències”. Per la seva part, Albert Garcia Pujadas, Coordinador del Màster en Màrqueting Directe i Digital de la UPF, considera que “aquestes sospites són reals, i no una llegenda urbana. Google i Facebook, a través de per exemple Instagram, fan servir el micròfon per escoltar l’entorn en què ens movem i les nostres converses, amb l’objectiu de dirigir millor la publicitat cap a la persona”.

Els grans gegants d’Internet neguen aquesta pràctica. Hem intentat contactar amb Facebook per contrastar els fets, però no hem obtingut resposta. Tot i això, el director de publicitat de Facebook, Rob Goldman, publicava el 2016 un tuit desmentint que Facebook escoltés als usuaris. “Sóc l’encarregat de la producció d’anuncis. Nosaltres no utilitzem ni hem utilitzat mai el micròfon per als anuncis. No és veritat”, afirmava Goldman en un tuit que ja no està disponible però que van publicar diferents mitjans, entre ells el diari The Guardian. A més, poc després d’aquesta publicació a Twitter, Facebook va emetre un comunicat en què s’explicava l’esforç que fa l’empresa per garantir la transparència en l’àmbit de la publicitat.

Però, si és possible escoltar a través del micròfon per oferir publicitat personalitzada, quin és el mecanisme? Nacho Ayora, enginyer de telecomunicacions, explica que “avui dia, ja existeixen softwares capaços de detectar una paraula concreta relacionada amb els gustos o desitjos d’una persona, una pràctica realment fàcil. Únicament activant el micròfon, en detectar aquestes paraules clau, les empreses o aplicacions poden ser capaces de saber qualsevol cosa”.

Una manera senzilla de limitar l’exposició seria desactivar els permisos de les apps per a accedir al micròfon o a la ubicació. No obstant això, “en molts dels casos, aquestes opcions són necessàries perquè les apps funcionin correctament, ja que per exemple Google Maps i Instagram necessiten accés a la ubicació o al micròfon per a poder funcionar”, destaca Ayora.

Els assistents de veu i altres maneres de recopilar dades
A banda d’això, però, el que sí que sabem és que hi ha sistemes que estan constantment escoltant-nos: els assistents de veu. Siri i Alexa són assistents virtuals als quals els demanem informació o donem ordres. Aquests assistents es poden configurar per tal que, amb una simple frase com “Oye Siri”, es posin al nostre servei. Amb aquesta funció activada, ens estan constantment escoltant, mentre esperen que els demanem alguna cosa. De Fet, Albert G. Pujadas considera que “amb la incorporació d’assistents domèstics per veu, posem en safata que ens escoltin”. Tot i això, darrere d’aquests sistemes no hi ha gent humana treballant, sinó un gran ordinador que processa tota la informació. En el cas de Siri, Apple explica que guarda les dades només per optimitzar el servei, i no per altres funcions.

El micròfon, però, no és l’únic mitjà pel qual les empreses recopilen dades. “Whatsapp agafa informació de les nostres converses”, explica Gina Tost, que també afirma que “aquesta és una de les raons per les quals els fundadors de Whatsapp van marxar de l’empresa un any després que la comprés Facebook”. Això mateix també passa amb el correu electrònic. “Hi ha algoritmes que llegeixen les paraules clau del correu per després oferir anuncis”, afirma Gina Tost. “Les empreses també recopilen informació segons la nostra ubicació, que pot incloure adreça IP, WiFi, Bluetooth i de la torre de telefonia mòbil”, remarca G. Pujadas i, a més, “també és possible que algunes aplicacions activin la càmera i vegin el que fem”, remarca Tost. Ayora també explica que “la ubicació és molt important. Per exemple, si saben a quin tipus de restaurants vas, et publicitaran llocs similars”.

 

La legalitat
Sembla que la privacitat es redueix amb els aparells digitals però, què hi ha de legal en aquestes pràctiques? Carlos Berlanga, jurista especialitzat en protecció de dades, explica que “és il·legal que les aplicacions, mitjançant el micròfon, càmera o ubicació, obtinguin informació sobre el consumidor”. Tot i això, destaca que “els usuaris donen permís a les apps sense importar-los el sentit”. El problema, però, és que els Termes i Condicions de les aplicacions solen ser complicats i densos. “És possible que aquests termes siguin enrevessats per evitar que els usuaris es detinguin a llegir-los, però els permisos es donen mitjançant icones en descarregar les apps, i s’autoritzen igualment. El resultat és el regal de moltes dades personals que tenen un enorme valor en el mercat”, destaca Berlanga

No obstant això, a mesura que avança la tecnologia, ho fan també les mesures per a protegir a l’usuari, com és el cas de la Legislació Europea de maig de 2018, que especifica que hi ha d’haver una obligació de transparència i claredat en la informació que s’agafa de l’usuari. “Els drets digitals de l’usuari existeixen, però l’efectivitat dels mateixos es dilueix perquè no hi ha eines pràctiques per aplicar-los”, destaca Berlanga.

Com protegir les nostres dades?
Sabent doncs que les nostres dades estan exposades, que podem fer? “Si vols que no se sàpiga res de tu, no facis servir res digital, perquè en el moment en què digitalitzes una cosa, ja estàs fent passos cap a la no privacitat”, remarca Tost. Tot i això, es poden seguir recomanacions per tal de reduir aquesta exposició.

Les nostres dades, doncs, estan exposades pel simple fet de tenir un dispositiu com el mòbil, que és gairebé una part més de nosaltres. Ens exposem a què ens escoltin o llegeixin converses privades perquè acceptem permisos sense ser-ne del tot conscients. Però també és important tenir en compte les aplicacions que ens instal·lem. Com explica Gina Tost, “ens pensem que les apps que utilitzem són una entitat pública perquè són gratuïtes, però en realitat aquestes aplicacions es paguen amb publicitat, per tant nosaltres som el producte. Quan tu acceptes els termes i condicions, estàs acceptant jugar al joc d’aquella companyia”.  En aquesta línia, Albert G. Pujades remarca que “com diu Jaron Lanier ‘S’oblida amb molta facilitat que gratis vol dir inevitablement que una altra persona decidirà com vivim’”.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any