Fins al 9 de juliol el Museu Nacional d’Art de Catalunya exposa ‘Poètica quotidiana’, una mostra dedicada al pintor i il·lustrador Pere Torné i Esquius. Nascut a Barcelona l’any 1879, Torné i Esquius destacà pel seu vessant pictòric però sobretot com a il·lustrador, feina que realitzà per a revistes i publicacions de Catalunya i França. De fet va viure gran part de la seva vida a París: s’hi va instal·lar l’any 1905 i hi residí fins a la seva mort, el 1936.

La mostra explora la vida i obra d’aquest artista català, desconegut pel gran públic. Tot i que va tenir gran èxit entre crítics i audiència de l’època, el seu nom cau a l’oblit a partir dels anys 1940. Segurament l’única obra del barceloní que és mínimament popular és la il·lustració que va fer pel llibre de Joan Maragall Els dolços indrets de Catalunya.

L’exposició és el resultat d’un llarg i intensiu treball d’investigació: aplega 85 pintures i dibuixos procedents de desenes de col·leccions privades. Aquestes, juntament amb un centenar de documents escrits, constitueixen la primera exposició monogràfica sobre Torné i Esquius.

A cavall entre el noucentisme i el modernisme, l’autor barceloní mai es va adscriure a un estil en particular, ben contrari: el que més destaca de la seva obra és el caràcter personal del seu pinzell. La seva temàtica fou molt variada -s’hi poden trobar des d’il·lustracions per a nens fins a dibuixos per a publicacions eròtiques- però l’acusada personalitat de l’artista atorgà uns valors pictòrics i atmosfèrics unitaris a tota la seva producció.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]