Nou capítol de l’operació Catalunya. El diari Público ha publicat avui nous enregistraments en què l’inversor francès François Seroux reconeix ser un testimoni fals utilitzat pel Ministeri d’Interior espanyol contra la Generalitat.

Els confidents de la policia espanyola van localitzar Seroux, que havia tingut contactes amb el germà de Felip Puig i el van posar en contacte amb l’home del comissari José Manuel Villarejo a Barcelona, Antoni Giménez Raso. Público explica que entre tots van convèncer Seroux que denunciés que un grup d’empresaris catalans volia fer una operació milionària d’emblanquiment de capital a Panamà. Entre aquests, presumptament, hi havia Jordi Pujol Ferrusola, fill de l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol i amic del germà de Felip Puig, Jordi Puig Godés.

Seroux va declarar a la UDEF que, en dues entrevistes, Felip Puig li havia demanat una comissió del 5% per adjudicar-li una obra al Port de Barcelona quan era conseller d’Obres Públiques. Aquesta acusació va desfermar un gran escàndol. Tanmateix, el TSJC va decidir d’arxivar la denúncia perquè considerà que era fals que Puig hagués demanat cap contraprestació a l’inversor francès.

Als enregistraments que publica Público, François Seroux parla amb Francisco Marco, director de l’agència Método 3 i detingut arran de l’enregistrament de la Camarga.

Ací teniu els àudios que ha publicat Público:

—Paco Marco: […] Et van utilitzar, François.

—François Seroux: Jo vaig ser utilitzat?

—P. M.: Sí.

—F. S.: Jo?

—P. M.: Sí, a tu et van utilitzar.

—F. S.: M’han utilitzat?

—P. M.: Sí.

—F. S.: Sí, ho sé, però no sé per què… per a una nova Generalitat…

—P. M.: Bé, no, perquè t’ha utilitzat la policia espanyola, no la Generalitat.

—F. S.: Però no vaig tenir mai cap problema amb ells… Qui m’ha utilitzat no és la policia, és el ministre d’Interior, que no és igual. Tots els meus problemes que van ser… les coses que van ser públiques, Puig, tu i tot això va ser solament confidencial i és el Ministeri d’Interior on ha sortit tot.

—P. M.: Però tu no vas anar mai a Madrid a denunciar; o sigui, van venir ells aquí a Barcelona des de Madrid.

—F. S.: Van venir de Madrid.

—P. M.: I les denúncies, on les vas posar? Bé, on et van prendre declaració i tot això?

—F. S.: És el ministre d’Interior que ho va agafar de la policia, entens? La policia treballa sobre recerca, però és confidencial. No surt de la policia. Solament el ministre d’Interior pot treure’n alguna cosa per veure o llegir, no per distribuir. I ho va fer.

—P. M.: Ja, però a tu… Tu declares a la comissaria, declares en un hotel o en un despatx? On?

—F. S.: En un despatx. En un hotel la primera vegada, en un despatx que és totalment il·legal.

—P. M.: En un despatx privat?

—F. S.: Totalment privat.

—P. M.: Però on, en quin?

—F. S.: Aquí, aquí mateix.

—P. M.: La reunió la vau tenir aquí, al Majestic?

—F. S.: Una de les reunions, sí.

—P. M.: I el despatx? Quin despatx era?

—F. S.: A Madrid, en un despatx totalment neutral. No hi havia res, ningú.

—P. M.: Cinc policies de Madrid? Per a què?

—F. S.: Ha ha ha… Per a mi, per a Panamà.

—P. M.: Però allò també va acabar en no res, allò de Panamà.

—F. S.: La dimissió de Puig… sense Panamà. Puig seria on és, és el que volgués. És la meva anàlisi, no pensar que jo sóc estúpid però és el que jo penso que…

—P. M.: Sí, però per què m’hi fiquen a mi?

—F. S.: Perquè tu vas treballar independentment però paral·lelament amb ells. Tu tens, tu tenies… no sé si tu tens un equip d’investigadors o no sé que…

—P. M.: Sí.

—F. S.: Que treballa una miqueta amb la policia.

—P. M.: Jo no hi he treballat mai, amb la policia.

—F. S.: No ho sé, no ho sé.

—P. M.: Mai de la vida. Collons, si hagués treballat per a la policia no m’haurien pas detingut.

—F. S.: I no val res.

—P. M.: És que no ho entenc.

—F. S.: Ells voldrien el cap de Puig, de Pujol, de Mas.

—P. M.: Però tot això…

—F. S.: Ells ho volen tot.

—P. M.: Tot això em sembla collonut, però per què m’hi fiquen, a mi?

—F. S.: Perquè van ser les persones que eren a prop meu i en aquella època la teva posició era una miqueta a la frontera. Tu no ets un empresari normal que fa pintura en un edifici.

—P. M.: Que jo tinc una agència de detectius i alhora sóc advocat. I quin problema hi veus? Si és legal, és una professió legal.

—F. S.: No ho sé.

—P. M.: I jo no em fico en política, jo no estic ficat en res perquè fan que tu diguis… O sigui, escriuen mentides en un paper per detenir-me. És que no s’entén.

—P. M.: Sí, François, però llavors et van utilitzar.

—F. S.: Al cent per cent, però aquesta és una de les especialitats de la policia.

—P. M.: Sí, però quan tu utilitzes un ciutadà com tu que viu en un país i el fiques en un problema mediàtic…

—F. S.: No m’agradava.

—P. M.: I expliques unes declaracions d’ell, li fas signar que ha fet que el seu advocat, per exemple, com jo, no ha fet… ha fet… i m’acaben detenint, tot això és il·legal i a més van fer que tu cometessis un delicte de fals testimoni.

—F. S.: I tant! Però no hi va haver res, res de la A a la Z. Em van utilitzar. Jo penso que és perquè jo coneixia les persones d’aquí fa anys, la relació entre Pujol i Samaranch… Jo vaig ser al mig fa trenta anys… Me n’he d’anar…

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]