Com desfer-se de la palla

Històricament, encara que també es produïa aquesta matèria sobrant, es cremava només una part, mentre que l’altra es reutilitzava en ramaderia, com a adob, com a combustible, etcètera. Però, la modernització de l’agricultura i la caiguda del preu del cereal va fer augmentar la proporció de palla que es cremava. També es duia, i es duu, a terme una altra solució, el fangueig, que consisteix a remesclar la palla amb la terra humida. El problema d’aquest sistema és que genera problemes associats que han augmentat a causa de la disminució del flux de l’aigua. Aquesta tècnica, a més d’alliberar gasos d’efecte hivernacle en major abundància, produeix un podriment de les aigües on es tornarà a plantar l’arròs l’any següent

Aquesta concentració diferencial de contaminants fou analitzada l’any 2011 en un estudi en la Universitat Politècnica de València (UPV), juntament amb la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO). El treball tenia com a objectiu «comparar diverses tècniques de retirada de l’arròs i observar únicament quines eren les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera» explica Salvador Calvet Sanz, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Animal de la UPV. Per fer-ho analitzaren, en el camp i en el laboratori, les emissions d’elements com el metà o el diòxid de carboni dels tres tractaments més habituals: retirada, crema i fangueig. «Vam concloure que el que menys contaminava era la retirada de la palla, encara que aquest és un estudi on només hem observat una variable; al camp n’hi ha moltes més» apunta Salvador Calvet, i a més a més s’adonaren que «en alguns casos s’alliberen gasos que provoquen un augment de malalties respiratòries, encara que la seua concentració depén del grau d’humitat de la palla i de la velocitat a què es crema».

Unes falles menys contaminants

Algunes associacions ecologistes, com ara Acció Ecologista Agró, duen temps buscant solucions al problema de la palla de l’arrós, i han intentat trobar diferents vies com ara la creació de bancs de palla destinats a agricultors o bioconstructors. Encara així, aquestes no són les úniques solucions sobre les quals es treballa. Hi ha diverses organitzacions que busquen eixides a la palla que es puga extraure per donar-li una segona vida. Entre aquestes podem veure algunes idees originals, com la de l’empresa Contrerina que proposa fabricar envasos biodegradables a partir de la palla, o ECORICE, que té diversos projectes pilots per construir una planta de producció de biogàs a partir d’aquest material.

D’entre aquestes idees més innovadores en trobem una que s’està investigant i estudiant a la Universitat Politècnica de València i que ha rebut el suport de l’Ajuntament de València. «Estem intentant buscar un material que substituïsca el polietilé actual de les falles», explica Rubén Tortosa, professor del Departament de Dibuix i subdirector d’Investigació i Postgrau de Belles Arts de la UPV. Una d’aquestes possibilitats és la de mesclar la palla de l’arròs amb serradures mitjançant un producte químic. L’objectiu és el d’aconseguir nous materials més sostenibles i menys contaminants per a construir els monuments fallers, a més de donar un nou ús a un material que resultaria econòmic. «Ara per ara, estem mirant la possible toxicitat de cremar la mescla, ja que la planta de l’arròs pot tindre pesticides i en cremar-la es poden alliberar a l’aire» puntualitza Rubén Tortosa.

El problema que hem tractat es presenta allà on hi ha una agricultura dedicada a l’arròs. També en altres parts del món es produeixen casos greus de contaminació i es busquen solucions, amb més o menys intensitat depenent del país. Potser entre tots trobem una segona vida per a la palla de l’arròs.

Llegiu l’article complet en la web de Mètode.

Iker Oyanguren. Estudiant de Biologia de la Universitat de València.

Què és Mètode?

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]