El lletrat major del parlament expressa els seus dubtes sobre l’1-O

El lletrat major del Parlament de Catalunya, Antoni Bayona, ha exposat els seus dubtes sobre el referèndum de l’1 d’octubre i ha esmentat factors que poden dificultar que es faci o bé que sigui reconegut. Ho ha escrit en un article a la Revista Catalana de Dret Públic de Catalunya, titulat ‘El futur polític de Catalunya: el paper del parlament’. Bayona posa en dubta les bases jurídiques del full de ruta independentista i considera que el procés es contradiu en alguns moments: ‘No sempre hi ha una línia clara de continuïtat i coherència.’ Entén que el referèndum pot afegir legitimitat a una declaració d’independència, però diu que una DUI, en cas que no es pogués fer el referèndum, no en tindria pas, de legitimitat.

Bayona diu que ‘pretendre, a partir de la constatació de certs dèficits, que l’estat espanyol manté formes autoritàries (postfranquistes) que el convertirien en no democràtic pot suposar un greu error d’apreciació política i sobretot jurídica’. En aquest sentit, considera que ’un procés d’independència o de secessió en un sistema democràtic pot ser més difícil d’assolir que en una altra conjuntura, encara que això pugui semblar contradictori. Una democràcia consolidada implica l’existència d’un marc polític i jurídic estable i la garantia que qualsevol canvi substancial es faci dins el marc establert per la constitució’.

Reconeix que la via de diàleg ’s’ha revelat, més que esgotada, inaccessible’. I que ‘no hi ha dubte que la realització del referèndum ofereix aquest plus de legitimitat que la mera referència als resultats electorals del 27 de setembre de 2015 no té’.

Però veu que hi ha poca coherència entre el full de ruta que es desprèn de la declaració del 9 de novembre de 2015 –que proposava una via cap a la independència mitjançant l’aprovació de les lleis de desconnexió i de l’impuls del procés constituent– i la via del referèndum. Sobre el referèndum, diu: ‘Convé no oblidar que voler culminar un referèndum en un context tan hostil pot tenir conseqüències pel que fa al reconeixement dels seus efectes en l’àmbit intern i extern, ja que sembla evident que no es podran complir els requisits i els estàndards mínims exigibles a un procediment participatiu com aquest.’

I qüestiona, sobretot, el fet que s’optés per una declaració d’independència directament en cas que no es pogués fer el referèndum. ‘Hi ha tres factors sobre la via unilateral: l’obertura d’aquesta via pot ser prematura i poc realista. El primer factor afecta la que hauria de ser la seva principal força, que és l’existència d’una majoria social favorable a la independència, ja que aquesta majoria ara per ara no es coneix i l’única dada objectiva que permetria induir-la el 27-S no l’acredita. El segon és la capacitat de l’estat per estroncar les decisions sobre la desconnexió. I el tercer pot ser l’escassa receptivitat envers la causa catalana mostrada fins ara per la comunitat internacional.’